Entrenadores q chillan...
Entrenadores q observan...
Entrenadores q deciden...
Entrenadores q esperan...
Entrenadores q ganan...
Entrenadores q no pierden...
Entrenadores...
Tras el título del mundialito de clubes, a Carlo Ancelotti no se le ocurre decir nada más q los jugadores están haciendo un trabajo excelente y q se lo merecen! Grande! El "number One" hubiera hablado de él, de él y de él...
Y cada uno con sus particulardidades son grandes entrenadores, cada uno de ellos es capaz de sacar el máximo rendimiento a sus equipos consiguiendo la excelencia. Pero cada uno a su manera... Así lo hizo Pep con su Barça y ahora lo repite en el Bayern. Así lo hizo Arrigo con aquél Milan de ensueño y así lo ha hecho Vicente con "La Roja", así lo promulga el Cholo en el Atleti...
Pero prefiero quedarme con el trabajo de Unay en el Valencia o ahora en el Sevilla; prefiero Benítez en el Liverpool; prefiero Paco Jémez en su Rayo; prefiero Quique Sánchez Flores y Juan Carlos Oliva en el Al-Ahli...
Cada uno con su estilo, cada uno con su idea, cada uno con su manera de trabajar... Eso es ser entrenador!
sábado, 20 de diciembre de 2014
jueves, 27 de noviembre de 2014
sábado, 8 de noviembre de 2014
Votar o no votar, es esa la cuestión?
Soy catalán y hablo castellano... Cual es el problema?
No me declaro independentista pero tampoco un patriota de la España una y libre! Cual es el problema?
Vivo en Cataluña feliz y contento aunq supongo también viviría igual en otra parte de España... Cual es el problema?
Pero últimamente me siento mal pq dsd el gobierno central no m dejan opinar!!!
Y esto, sí es un problema! Y un problema con MAYÚSCULAS!
No me imagino no poderle preguntar a mi hija si prefiere sopa o puré, a mis alumnos si prefieren hacer geometría en el patio o en el aula, a mis compañeros de Claustro si prefieren inglés a partir de P5 o de primero... Incluso m costaría imaginar si a mis jugadores no les puedo preguntar si para defender un córner se sienten mejor en zona o en mixta!
Sólo se trata de opinar! Yo luego haré lo q crea oportuno en cada caso; pero habré escuchado a todos y actuaré en consecuencia!!!
El problema es no poder opinar...
O tal vez el problema es no querer saber lo q realmente piensan los demás?
Si no pregunto, no m dirán lo q no qui quiero escuchar!
Mi hija comerá puré Sí o Sí, mis alumnos harán las mates en el aula Sí o Sí, el inglés dsd primero... Incluso el córner se defenderá en zona pese a q siempre suframos a balón parado!
No me declaro independentista pero tampoco un patriota de la España una y libre! Cual es el problema?
Vivo en Cataluña feliz y contento aunq supongo también viviría igual en otra parte de España... Cual es el problema?
Pero últimamente me siento mal pq dsd el gobierno central no m dejan opinar!!!
Y esto, sí es un problema! Y un problema con MAYÚSCULAS!
No me imagino no poderle preguntar a mi hija si prefiere sopa o puré, a mis alumnos si prefieren hacer geometría en el patio o en el aula, a mis compañeros de Claustro si prefieren inglés a partir de P5 o de primero... Incluso m costaría imaginar si a mis jugadores no les puedo preguntar si para defender un córner se sienten mejor en zona o en mixta!
Sólo se trata de opinar! Yo luego haré lo q crea oportuno en cada caso; pero habré escuchado a todos y actuaré en consecuencia!!!
El problema es no poder opinar...
O tal vez el problema es no querer saber lo q realmente piensan los demás?
Si no pregunto, no m dirán lo q no qui quiero escuchar!
Mi hija comerá puré Sí o Sí, mis alumnos harán las mates en el aula Sí o Sí, el inglés dsd primero... Incluso el córner se defenderá en zona pese a q siempre suframos a balón parado!
sábado, 25 de octubre de 2014
Madrid-Barça o Cristiano-Messi?
Cuando en la liga española Madrid y Barça se enfrentan, el tiempo se para!
Parece q no exista nada más q el clásico. Q no haya vida más allá del partido del siglo. Q el fútbol no sea fútbol sin un enfrentamiento como este...
Cada vez tengo más claro q la realidad nada tiene q ver con lo q el fútbol dicta!
Cada vez tengo menos ganas de ver un partido q centra la atención de todos los medios -ya desde días antes. Unos medios q han ayudado a engordar el mito del clásico y q hacen q cada vez hayan mas desigualdades entre "ricos" y "pobres" (futbolísticamente hablando)
Y entre las desigualdades la atención se centra en Cristiano y en Messi.
Los dos estandartes de sus respectivos equipos y sobre los q hace tiempo gira el fútbol español. Parece q sin ellos ni Barça ni Madrid puedan subsistir... Los récords de uno y otro son el pan de cada día de los informativos deportivos, por encima incluso de éxitos tan relevantes como mundiales de motociclismo, campeonatos de ciclismo, medallas de natación, etc, etc, etc!
No sé porqué aún compiten ambos equipos si los medios sólo quieren aumentar el ego de los dos jugadores. En un deporte de equipo, las dos megaestrellas brillan con luz propia y parece q no necesiten de sus compañeros para ganar los partidos... Dónde está entonces el sentido de todo!
A veces creo q soy yo quien tengo una visión diferente!
Aún y así, seguiré pensando q el fútbol son once contra once. Q los "cristianos" o "messis" de turno, sólo existen pq detrás de ellos hay un equipo, hay un estilo, hay un entrenador, hay trabajo...
Parece q no exista nada más q el clásico. Q no haya vida más allá del partido del siglo. Q el fútbol no sea fútbol sin un enfrentamiento como este...
Cada vez tengo más claro q la realidad nada tiene q ver con lo q el fútbol dicta!
Cada vez tengo menos ganas de ver un partido q centra la atención de todos los medios -ya desde días antes. Unos medios q han ayudado a engordar el mito del clásico y q hacen q cada vez hayan mas desigualdades entre "ricos" y "pobres" (futbolísticamente hablando)
Y entre las desigualdades la atención se centra en Cristiano y en Messi.
Los dos estandartes de sus respectivos equipos y sobre los q hace tiempo gira el fútbol español. Parece q sin ellos ni Barça ni Madrid puedan subsistir... Los récords de uno y otro son el pan de cada día de los informativos deportivos, por encima incluso de éxitos tan relevantes como mundiales de motociclismo, campeonatos de ciclismo, medallas de natación, etc, etc, etc!
No sé porqué aún compiten ambos equipos si los medios sólo quieren aumentar el ego de los dos jugadores. En un deporte de equipo, las dos megaestrellas brillan con luz propia y parece q no necesiten de sus compañeros para ganar los partidos... Dónde está entonces el sentido de todo!
A veces creo q soy yo quien tengo una visión diferente!
Aún y así, seguiré pensando q el fútbol son once contra once. Q los "cristianos" o "messis" de turno, sólo existen pq detrás de ellos hay un equipo, hay un estilo, hay un entrenador, hay trabajo...
lunes, 22 de septiembre de 2014
I la lliga avança sense parar...
Sembla q sigui ahir quan estàvem inmersos en pretemporada i ara gairebé no ens enrecordem...
Com es diu en castellà: la "vorágine". És un no parar fins l'aturada de Nadal!
Que bons èrem quan guanyàvem a l'agost i q dolents q som ara q perdem al setembre... O viceversa, ara som els millors del món pq guanyem quan a l'agost ens enterraven abans de començar! Diguem-li la teoria del resultadisme!
Però val la pena mirar enrera per saber quin era el nostre objectiu, ja que els primers resultats ens desplacen la mirada, a vegades, cap a objectius inassolibles, irreals! No es tracta de no somiar, sinó de ser realistes i tenir clar q la lliga no acabarà abans de 30 setmanes...
És un camí llarg encara, tot just acaba de començar...
Les victòries ens han de donar alè per seguir endavant i les derrotes ens han d'enfortir per no defallir a les primeres de canvi! És futbol, 2 i 2 no sempre són 4 i, com es diu, no tot és com es comença sinó com s'acaba!
Cal seguir caminant!
Com es diu en castellà: la "vorágine". És un no parar fins l'aturada de Nadal!
Que bons èrem quan guanyàvem a l'agost i q dolents q som ara q perdem al setembre... O viceversa, ara som els millors del món pq guanyem quan a l'agost ens enterraven abans de començar! Diguem-li la teoria del resultadisme!
Però val la pena mirar enrera per saber quin era el nostre objectiu, ja que els primers resultats ens desplacen la mirada, a vegades, cap a objectius inassolibles, irreals! No es tracta de no somiar, sinó de ser realistes i tenir clar q la lliga no acabarà abans de 30 setmanes...
És un camí llarg encara, tot just acaba de començar...
Les victòries ens han de donar alè per seguir endavant i les derrotes ens han d'enfortir per no defallir a les primeres de canvi! És futbol, 2 i 2 no sempre són 4 i, com es diu, no tot és com es comença sinó com s'acaba!
Cal seguir caminant!
sábado, 23 de agosto de 2014
Adéu pretemporada, Hola lliga!
Amb la primera jornada a punt de començar, la pretemporada queda a un costat!
De res serviran les golejades a equips de categoria inferior o les victòries de prestigi davant rivals de superior categoria; només val començar a sumar.
Si guanyes, tot esforç semblarà ha valgut la pena!
Si perds les alarmes començaran a preparar-se...
Si empates, doncs has empatat! Tindràs una setmana més de marge...
Val la pena però, q els entrenadors intentem llegir una mica més enllà d'un simple resultat!
Hem iniciat el joc ofensiu com l'hem treballat?
Ha tingut continuïtat el nostre joc?
Què ha passat al perdre pilota?
On hem començat a pressionar?
Hem aturat les jugades a pilota parada?
Hem creat perill a pilota parada?
I, per suposat, val la pena llegir com han reaccionat els nostres jugadors. És a dir, estan massa eufòrics? Estan massa desil.lusionats? Estan més passotes...
De res serviran les golejades a equips de categoria inferior o les victòries de prestigi davant rivals de superior categoria; només val començar a sumar.
Si guanyes, tot esforç semblarà ha valgut la pena!
Si perds les alarmes començaran a preparar-se...
Si empates, doncs has empatat! Tindràs una setmana més de marge...
Val la pena però, q els entrenadors intentem llegir una mica més enllà d'un simple resultat!
Hem iniciat el joc ofensiu com l'hem treballat?
Ha tingut continuïtat el nostre joc?
Què ha passat al perdre pilota?
On hem començat a pressionar?
Hem aturat les jugades a pilota parada?
Hem creat perill a pilota parada?
I, per suposat, val la pena llegir com han reaccionat els nostres jugadors. És a dir, estan massa eufòrics? Estan massa desil.lusionats? Estan més passotes...
lunes, 18 de agosto de 2014
martes, 5 de agosto de 2014
Comença els #historics2014, comença la pretemporada
Tot i q fa uns dies molts equips han començat a caminar, no és fins als @thistorics (http://www.torneighistorics.cat/) q no comença "oficialment" la pretemporada... Almenys pel grup català de 3a.divisió!
Tot i q enguany, la Copa Catalunya també es desenvolupa a la pretemporada, fins a 7 equips del grup V participen en l'edició actual dels Històrics.
La càmera treurà fum per començar a enregistrar les imatges dels nostres rivals. És el primer moment per a prendre mides del q es poden trobar els nostres a la competició retrobada 19 anys després.
Això sí, com q parlem de pretemporada, haurem de tenir especial cura a no extreure'n conclusions dogmàtiques... Es tracta de la primera idea de joc de cadascun dels rivals q, segurament, anirà evolucionant a mesura q transcorri aquest període preparatori.
Començarem a crear les carpetes per desar tot el material gràfic q tinguem i esperarem a l'inici de la competició per veure'n el seu desenvolupament. Com q durant l'any només tindrem les imatges del partit a quinze dies vista, no estarà de més tornar a veure quina era la idea de joc d'aquests rivals ara q els resultats no en contaminen la proposta.
Dit està!
Molta sort a tothom qui participa als Històrics2014
Tot i q enguany, la Copa Catalunya també es desenvolupa a la pretemporada, fins a 7 equips del grup V participen en l'edició actual dels Històrics.
La càmera treurà fum per començar a enregistrar les imatges dels nostres rivals. És el primer moment per a prendre mides del q es poden trobar els nostres a la competició retrobada 19 anys després.
Això sí, com q parlem de pretemporada, haurem de tenir especial cura a no extreure'n conclusions dogmàtiques... Es tracta de la primera idea de joc de cadascun dels rivals q, segurament, anirà evolucionant a mesura q transcorri aquest període preparatori.
Començarem a crear les carpetes per desar tot el material gràfic q tinguem i esperarem a l'inici de la competició per veure'n el seu desenvolupament. Com q durant l'any només tindrem les imatges del partit a quinze dies vista, no estarà de més tornar a veure quina era la idea de joc d'aquests rivals ara q els resultats no en contaminen la proposta.
Dit està!
Molta sort a tothom qui participa als Històrics2014
sábado, 19 de julio de 2014
Días sin fútbol...
Y es q, aunq resulte difícil de creer existe vida más allá...
Tras acabar la competición liguera la atención se centraba en el Mundial. Un Mundial, por cierto, q aún no hemos comentado... Pero el tema es q una vez finalizada esta cita, el mundo se paraliza esperando empiece la pretemporada! Para bien de muchos, la espera será cuestión de pocos días!!!
Algunos calendarios ya están definidos y otros están ya a punto de ser publicados. Será el momento pues de analizar-los y distribuir las cargas según el tipo de semana q se trate (recordad la planificación semanal en semanas de carga o semanas de afinamiento) así como también mirar el calendario de pretemporada de los primeros rivales para recabar el máximo de información.
Momento también éste, para preparar los entrenamientos de la pretemporada. Es decir, echar la cuenta atrás (6 semanas previas a la competición) y empezar con el acondicionamiento general para ir afinando las cargas en vista a la primera jornada de competición! El verdadero día D de cualquier pretemporada.
Conviene no olvidar q las pretemporadas no sólo sirven para ajustar el nivel físico al requerido durante la liga sinó q también se necesita adaptar el estilo de juego a los jugadores de esta temporada y según sea la competición y objetivos a lograr. Será momento también para introducir alguna variante táctica en los partidos "de entrenamiento".
Y para aquellos q aún no tengan definida la plantilla, también será un buen momento para hablar con todos aquellos jugadores q hace un mes se subían a las barbas pidiendo el oro y el moro y q ahora no les quedará más remedio q rebajar las pretensiones... También cabe estar al acecho de posibles bajas!
Finalmente, y par darle sentido al título de la entrada, es necesario también q los entrenadores nos tomemos un tiempo para nosotros y para los nuestros! Para descansar o simplemente para hacer todo aquello q no podemos hacer durante el "ajetreo" semanal.
No está de más tomarse un tiempo para pasear por la ciudad y tomarse algo tranquilamente en una terraza sin tener q estar pendiente del teléfono, ir a caminar por la montaña, darse un baño a la piscina o tal vez en la playa donde también podemos simplemente tomar el sol... Podemos visitar otras ciudades o rincones inéditos q no sabíamos ni q existían.
Merece la pena hacer algo diferente para q la mente vuelva a activarse... Es difícil pero necesario!
Bendito período de transición!
Tras acabar la competición liguera la atención se centraba en el Mundial. Un Mundial, por cierto, q aún no hemos comentado... Pero el tema es q una vez finalizada esta cita, el mundo se paraliza esperando empiece la pretemporada! Para bien de muchos, la espera será cuestión de pocos días!!!
Algunos calendarios ya están definidos y otros están ya a punto de ser publicados. Será el momento pues de analizar-los y distribuir las cargas según el tipo de semana q se trate (recordad la planificación semanal en semanas de carga o semanas de afinamiento) así como también mirar el calendario de pretemporada de los primeros rivales para recabar el máximo de información.
Momento también éste, para preparar los entrenamientos de la pretemporada. Es decir, echar la cuenta atrás (6 semanas previas a la competición) y empezar con el acondicionamiento general para ir afinando las cargas en vista a la primera jornada de competición! El verdadero día D de cualquier pretemporada.
Conviene no olvidar q las pretemporadas no sólo sirven para ajustar el nivel físico al requerido durante la liga sinó q también se necesita adaptar el estilo de juego a los jugadores de esta temporada y según sea la competición y objetivos a lograr. Será momento también para introducir alguna variante táctica en los partidos "de entrenamiento".
Y para aquellos q aún no tengan definida la plantilla, también será un buen momento para hablar con todos aquellos jugadores q hace un mes se subían a las barbas pidiendo el oro y el moro y q ahora no les quedará más remedio q rebajar las pretensiones... También cabe estar al acecho de posibles bajas!
Finalmente, y par darle sentido al título de la entrada, es necesario también q los entrenadores nos tomemos un tiempo para nosotros y para los nuestros! Para descansar o simplemente para hacer todo aquello q no podemos hacer durante el "ajetreo" semanal.
No está de más tomarse un tiempo para pasear por la ciudad y tomarse algo tranquilamente en una terraza sin tener q estar pendiente del teléfono, ir a caminar por la montaña, darse un baño a la piscina o tal vez en la playa donde también podemos simplemente tomar el sol... Podemos visitar otras ciudades o rincones inéditos q no sabíamos ni q existían.
Merece la pena hacer algo diferente para q la mente vuelva a activarse... Es difícil pero necesario!
Bendito período de transición!
martes, 8 de julio de 2014
martes, 24 de junio de 2014
Scouting: pas 3 "L'informe de video"
Ja fa dies us vaig escriure dos articles sobre la tasca de l'scouting: "abans de gravar" (http://nomesmisters.blogspot.com.es/2012/08/scouting-pas-1-abans-de-gravar.html) i "3,2,1... gravant" (http://nomesmisters.blogspot.com.es/2012/10/scouting-pas-2-321-gravant.html)
Aquesta vegada, us escric sobre la realització de l'informe...
El primer q cal tenir en compte és el q ja us vaig explicar sobre el q estem gravant, és a dir, per a qui gravem i què és el q estem gravant. Dit en altres paraules, l'objectiu de tot plegat!
Quan realitzo l'informe no puc deixar de banda, en cap moment, q aquest video és per algú en concret! Si el video és només per l'entrenador, les imatges poden ser unes; però si és pels jugadors, hauran de ser unes altres. Ja q el processament de la informació no és el mateix en un cas q en l'altre. Els jugadors necessiten unes imatges q resumeixin bé les idees bàsiques (separar el gra de la palla) mentre q a l'entrenador li podem donar tota la informació al nostre abast per a q ell mateix es faci la seva idea!
Una vegada tinguda en compte aquesta consideració ens posem mans a l'obra!
EL PARTIT: necessitem fer un CD amb el partit íntegre per a q se'l miri l'entrenador. Això vol dir, passar les imatges de la càmera a un arxiu. Per avançar feina, l'ideal és penjar el video a internet, per exemple a Youtube.
Per a fer aquest arxiu de video hi ha molts programes, jo utilitzo el PINNACLE STUDIOS ja q és el mateix programa q utilitzo per fer l'edició del video. També es pot fer amb el Windows Movie Maker o amb Atube Catcher entre d'altres.
TALLAR IMATGES: necessitem un programa per "tallar" les imatges. El millor q conec, gratuït i senzill, és LONGOMATCH.
Es tracta d'un programa q et permet definir categories i mentre fas el visionat del partit vas indicant cada jugada de què es tracta, amb un simple "clic"
És a dir, jo faig una plantilla per fer visionats on tinc, entre d'altres, INICI, DEFENSA, FALTES LATERALS, CORNERS OFENSIUS, GOLS... I en el moment q estic veient el partit clico damunt la pestanya corresponent i el propi programa em fa un tall de 10 segons abans del "clic" i 10 segons després de clicar i així tinc una jugada d'uns 20 segons. (La durada es pot modificar si es vol)
ANÀLISI DE LES JUGADES: una vegada he fet totes les marques a totes les jugades del partit, el programa em classifica els talls segons les categories q jo he definit. Així si vaig a INICI, hi trobaré totes les jugades q jo he marcat com a INICI. D'aquesta manera, si me les miro amb deteniment ja puc explicar com inicia el joc l'equip q estic analitzant!
SELECCIÓ DE LES JUGADES: després de mirarme-les totes i tenir clar com inicien el joc, només caldrà anotar en un full apart les jugades q vull q apareguin en el video! (També hi ha l'opció d'imprimir les jugades marcades i anar-les assenyalant a la pròpia impressió)
Quan fem un video per a jugadors necessitem tenir en compte q la seva capacitat d'atenció és limitada!15 minuts de video serà suficient... Alhora q les imatges han de ser molt concretes! La seva capacitat d'anàlisi pot ser molt diferent i ens interessa q tothom faci la mateixa lectura del joc. Per tant, cal seleccionar aquelles imatges on millor es vegi el q volem destacar!
ACOMPANYAMENT DE GRÀFICS: quan fem un informe de video en el q estem destacant certes particularitats del joc de l'equip rival, és necessari q els talls de video estiguin precedits per gràfics q resumeixin l'acció.
Un dels programes fàcils de fer servir és el POWERPOINT del paquest de Microsoft Office. A través de diferents diapositives es tracta d'insertar simbols i fletxes com si d'una pissarra de les "de antes".
EDICIÓ DEL VIDEO: una vegada seleccionades les imatges a mostrar i els gràfics q les complementen, és moment per a fer l'edició de video, és a dir, fabricar l'informe q veuran els jugadors.
Molts programes et permeten fer aquest video... Jo faig servir el PINNACLE STUDIO ja q la seva interfície és fàcil de fer servir.
Es tracta primer però, de tenir clar l'esquema del video i fer q jornada rera jornada el format sigui el mateix (així és més fàcil q els jugadors interpretin a idea).
Un possible esquema és començar per l'atac i acabar per la defensa. És a dir, per exemple, fase d'inici, fase de continuitat, ocasions de gol, gols, accions a pilota parada defensives i després fase defensiva, ocasions de gol, gols, accions a pilota autrada defensives.
Cadascú però s'elaborarà el seu guió. Això sí, és apropiat fer-se una plantilla q es pugui "anomenar i desar" cada vegada i així estalviar feina...
La feina ja està feta... Ara només mancarà el visionat conjunt i com treballar-ho durant la setmana!
Aquesta vegada, us escric sobre la realització de l'informe...
El primer q cal tenir en compte és el q ja us vaig explicar sobre el q estem gravant, és a dir, per a qui gravem i què és el q estem gravant. Dit en altres paraules, l'objectiu de tot plegat!
Quan realitzo l'informe no puc deixar de banda, en cap moment, q aquest video és per algú en concret! Si el video és només per l'entrenador, les imatges poden ser unes; però si és pels jugadors, hauran de ser unes altres. Ja q el processament de la informació no és el mateix en un cas q en l'altre. Els jugadors necessiten unes imatges q resumeixin bé les idees bàsiques (separar el gra de la palla) mentre q a l'entrenador li podem donar tota la informació al nostre abast per a q ell mateix es faci la seva idea!
Una vegada tinguda en compte aquesta consideració ens posem mans a l'obra!
EL PARTIT: necessitem fer un CD amb el partit íntegre per a q se'l miri l'entrenador. Això vol dir, passar les imatges de la càmera a un arxiu. Per avançar feina, l'ideal és penjar el video a internet, per exemple a Youtube.
Per a fer aquest arxiu de video hi ha molts programes, jo utilitzo el PINNACLE STUDIOS ja q és el mateix programa q utilitzo per fer l'edició del video. També es pot fer amb el Windows Movie Maker o amb Atube Catcher entre d'altres.
TALLAR IMATGES: necessitem un programa per "tallar" les imatges. El millor q conec, gratuït i senzill, és LONGOMATCH.
Es tracta d'un programa q et permet definir categories i mentre fas el visionat del partit vas indicant cada jugada de què es tracta, amb un simple "clic"
És a dir, jo faig una plantilla per fer visionats on tinc, entre d'altres, INICI, DEFENSA, FALTES LATERALS, CORNERS OFENSIUS, GOLS... I en el moment q estic veient el partit clico damunt la pestanya corresponent i el propi programa em fa un tall de 10 segons abans del "clic" i 10 segons després de clicar i així tinc una jugada d'uns 20 segons. (La durada es pot modificar si es vol)
ANÀLISI DE LES JUGADES: una vegada he fet totes les marques a totes les jugades del partit, el programa em classifica els talls segons les categories q jo he definit. Així si vaig a INICI, hi trobaré totes les jugades q jo he marcat com a INICI. D'aquesta manera, si me les miro amb deteniment ja puc explicar com inicia el joc l'equip q estic analitzant!
SELECCIÓ DE LES JUGADES: després de mirarme-les totes i tenir clar com inicien el joc, només caldrà anotar en un full apart les jugades q vull q apareguin en el video! (També hi ha l'opció d'imprimir les jugades marcades i anar-les assenyalant a la pròpia impressió)
Quan fem un video per a jugadors necessitem tenir en compte q la seva capacitat d'atenció és limitada!15 minuts de video serà suficient... Alhora q les imatges han de ser molt concretes! La seva capacitat d'anàlisi pot ser molt diferent i ens interessa q tothom faci la mateixa lectura del joc. Per tant, cal seleccionar aquelles imatges on millor es vegi el q volem destacar!
ACOMPANYAMENT DE GRÀFICS: quan fem un informe de video en el q estem destacant certes particularitats del joc de l'equip rival, és necessari q els talls de video estiguin precedits per gràfics q resumeixin l'acció.
Un dels programes fàcils de fer servir és el POWERPOINT del paquest de Microsoft Office. A través de diferents diapositives es tracta d'insertar simbols i fletxes com si d'una pissarra de les "de antes".
EDICIÓ DEL VIDEO: una vegada seleccionades les imatges a mostrar i els gràfics q les complementen, és moment per a fer l'edició de video, és a dir, fabricar l'informe q veuran els jugadors.
Molts programes et permeten fer aquest video... Jo faig servir el PINNACLE STUDIO ja q la seva interfície és fàcil de fer servir.
Es tracta primer però, de tenir clar l'esquema del video i fer q jornada rera jornada el format sigui el mateix (així és més fàcil q els jugadors interpretin a idea).
Un possible esquema és començar per l'atac i acabar per la defensa. És a dir, per exemple, fase d'inici, fase de continuitat, ocasions de gol, gols, accions a pilota parada defensives i després fase defensiva, ocasions de gol, gols, accions a pilota autrada defensives.
Cadascú però s'elaborarà el seu guió. Això sí, és apropiat fer-se una plantilla q es pugui "anomenar i desar" cada vegada i així estalviar feina...
La feina ja està feta... Ara només mancarà el visionat conjunt i com treballar-ho durant la setmana!
viernes, 20 de junio de 2014
Carles Puyol: "Preciós homenatge" (vidalectora.blogspot.com)
Fa dies q vaig llegir un article al blog d'un meu company (vidalectora.blogspot.com) un article sobre el Carles Puyol q em va agradar molt...
Li vaig demanar permís per copiar el text i fer-vos-el arribar a través del meu blog, més enllà d'un simple enllaç q potser no obriríeu mai! Tot i q us l'enganxo per si algú vol aprofitar per llegir d'altres articles interessants (http://vidalectora.blogspot.com.es/2014/05/precios-homanatge.html)
El q més m'ha agradat però, és q gent q no té vinculació amb el món del futbol sigui capaç de reconèixer q també al nostre esport hi ha persones, persones amb valors i q senten l'esport més enllà d'un simple resultat.
Li vaig demanar permís per copiar el text i fer-vos-el arribar a través del meu blog, més enllà d'un simple enllaç q potser no obriríeu mai! Tot i q us l'enganxo per si algú vol aprofitar per llegir d'altres articles interessants (http://vidalectora.blogspot.com.es/2014/05/precios-homanatge.html)
El q més m'ha agradat però, és q gent q no té vinculació amb el món del futbol sigui capaç de reconèixer q també al nostre esport hi ha persones, persones amb valors i q senten l'esport més enllà d'un simple resultat.
Preciós homenatge
Del decebedor final de lliga del Barça de futbol d'enguany destaca en sentit contrari el
comiat de Carles Puyol, un home que encarna els valors que voldries per al teu equip:
exemplaritat, coratge, lideratge, honestedat, exigència, dignitat, ètica, principis, estima
pels colors,.... Pura passió blaugrana.
I és que Carles Puyol deixa alguns moments inesborrables a la nostra memòria. Sempre
recordaré aquell instant en que després de marcar un gol al Madrid es treu el braçalet
de capità i el petoneja tot corrent com un boig; quan té la generositat de cedir
l'aixecament de la Copa de la Champions a l'Abidal o quan és capaç de recriminar a uns
companys la celebració poc respectuosa d'un gol. Són exemples de lideratge, del qui
encarna uns principis i un sentiment.
M'ha encantat el vídeo d'homenatge que li ha preparat el club i descobrir la seva
presentació en una tertúlia televisiva, quan ja s'intuïa el que podria ser comptar amb
un jugador de les seves qualitats.
comiat de Carles Puyol, un home que encarna els valors que voldries per al teu equip:
exemplaritat, coratge, lideratge, honestedat, exigència, dignitat, ètica, principis, estima
pels colors,.... Pura passió blaugrana.
I és que Carles Puyol deixa alguns moments inesborrables a la nostra memòria. Sempre
recordaré aquell instant en que després de marcar un gol al Madrid es treu el braçalet
de capità i el petoneja tot corrent com un boig; quan té la generositat de cedir
l'aixecament de la Copa de la Champions a l'Abidal o quan és capaç de recriminar a uns
companys la celebració poc respectuosa d'un gol. Són exemples de lideratge, del qui
encarna uns principis i un sentiment.
M'ha encantat el vídeo d'homenatge que li ha preparat el club i descobrir la seva
presentació en una tertúlia televisiva, quan ja s'intuïa el que podria ser comptar amb
un jugador de les seves qualitats.
Felicitats, Carles!
jueves, 12 de junio de 2014
A propòsit del Mundial...
Uns minuts i comença el Mundial...
I, coses del destí, en un dels bressols d'aquest esport l'atenció local no és tant en aquesta cita esportiva sinó en tots els probemes q viu el país! Tot i q ningú s'enganyi, si guanya Brasil, per uns moments tot s'oblida! PAN y CIRCO!
Em quedo corprés al veure com el futbol viu d'esquenes al q succeeix en la societat! Amb la de problemes q té el país brasiler i tot s'ha d'aturar per jugar quatre partits de futbol... És increïble! Però no deixa de ser un reflexe de les desigualtats q viuen els ciutadans!
22 milionaris corrents darrera d'una pilota i millions d'aturats veient i admirant el "poc" futbol q fan... Tot un circ mediàtic al voltant d'aquesta cita i un bon grapat de diners q circularan amunt i avall! Primes millionàries pels guanyadors i despeses importants per les federacions... No seria potser un bon moment per donar?
Se'm passen pel cap algunes propostes... Reconec un xic il.luses, però no en va, crec podria ser una petita col.laboració del futbol a la societat!
No he escoltat cap jugador oferir la seva prima a una fundació, per exemple! Per crear escoles de futbol! Residències on puguin viure i conviure amb la pilota aquells nens més desfavorits q passen els dies i les nits al llindar entre la vida i la mort!
No he escoltat encara, tot i q ho espero, q els jugadors facin esment en les seves rodes de premsa, de la seva preocupació per la situació del país brasiler o per la de cadascuna dels seus respectius països. Només es tracta d'una qüestió d'empatia... Els aficionats ho agrairien! I encara els admirarien més! VALORS si us plau, VALORS!
A vegades, no tot és guanyar! No tot és futbol...
I, coses del destí, en un dels bressols d'aquest esport l'atenció local no és tant en aquesta cita esportiva sinó en tots els probemes q viu el país! Tot i q ningú s'enganyi, si guanya Brasil, per uns moments tot s'oblida! PAN y CIRCO!
Em quedo corprés al veure com el futbol viu d'esquenes al q succeeix en la societat! Amb la de problemes q té el país brasiler i tot s'ha d'aturar per jugar quatre partits de futbol... És increïble! Però no deixa de ser un reflexe de les desigualtats q viuen els ciutadans!
22 milionaris corrents darrera d'una pilota i millions d'aturats veient i admirant el "poc" futbol q fan... Tot un circ mediàtic al voltant d'aquesta cita i un bon grapat de diners q circularan amunt i avall! Primes millionàries pels guanyadors i despeses importants per les federacions... No seria potser un bon moment per donar?
Se'm passen pel cap algunes propostes... Reconec un xic il.luses, però no en va, crec podria ser una petita col.laboració del futbol a la societat!
No he escoltat cap jugador oferir la seva prima a una fundació, per exemple! Per crear escoles de futbol! Residències on puguin viure i conviure amb la pilota aquells nens més desfavorits q passen els dies i les nits al llindar entre la vida i la mort!
No he escoltat encara, tot i q ho espero, q els jugadors facin esment en les seves rodes de premsa, de la seva preocupació per la situació del país brasiler o per la de cadascuna dels seus respectius països. Només es tracta d'una qüestió d'empatia... Els aficionats ho agrairien! I encara els admirarien més! VALORS si us plau, VALORS!
A vegades, no tot és guanyar! No tot és futbol...
domingo, 8 de junio de 2014
Antes del mundial, sobredosi de play-off!
A escasos días del inicio de una nueva edición del mundial de fútbol, la atención está centrada en los play-off de ascenso de las diversas categorías!
Una vez finalizada la competición en Segunda A, será la oportunidad para históricos como Sporting, Las Palmas o Múrcia, quiénes con permiso del Córdoba, lucharán para ascender a la máxima categoría y acompañar a Depor y Eibar.
Un peldaño más abajo, los catalanes intentan hacerse un hueco en esta competición para acompañar al filial blaugrana, al Sabadell y al Girona.
Los de Llagostera intentan poner en el mapa profesional su pequeña localidad; es la fuerza del deseo y el coraje por conseguir lo impensable. En el área metropolitana, los de Kiko Ramírez intentaran q el Hospi venza las ansias de conquistar un ascenso q se resiste en los últimos años. Unos quilómetros más abajo, el Nàstic busca recuperar el tiempo perdido y asoma con fuerza para lograr su billete... Y el Lleida tambien quiere recuperar su historia colándose de nueva en Segunda A.
Los cuatro van fuertes y todos tienen sus opciones, veremos q sucede! Por el momento, el Nàstic ya se ha colado en la final...
En tercera los play-off no son menos interesantes! Tras el ascenso del Cornellà, q compensa el descenso del Prat, Europa y Montañesa quieren seguir avanzando en su intento. Los de la vila de Gràcia hace tiempo q lo persiguen y los de Nou Barris vuelven a tener otra oportunidad como la de hace dos temporadas con Miki Carrillo en la banqueta gualdinegra. Ambos quieren acompañar sí o sí a sus vecinos de Sant Andreu en la categoría.
En primera catalana Viladecans y Sabadell B inician su particular duelo para conseguir billete a tercera, eso sí, con un ojo puesto en Europa y Muntanyesa por si el ascenso de uno de ellos les catapulta a ambos a tercera... Abandonar primera catalana, ese es el objetivo.
Una categoría q ya han aconseguido brillantemente los campeones de los 6 grupos de segunda catalana (L'Escala, Molletense, Juventud 25 setiembre, Manresa, Mollerusa y Reddis) y por la q luchan ya otros seis equipos q han finalizado en segunda posición (Camprodón, Sants, Sant Ildefons, Gironella, Lleida B y Morell).
Otros tantos estaran atentos a lo q pueda suceder en estos enfrentamientos ya q les puede dar la permanencia en tercera.
Una tercera, a su vez, inmersa en otros tantos partidos trascendentales para ver quien asciende y quien se queda con la miel en los labios.
Quien quiere q empiece el mundial si aún está todo por solucionar...
Mucha suerte a tutti!
Una vez finalizada la competición en Segunda A, será la oportunidad para históricos como Sporting, Las Palmas o Múrcia, quiénes con permiso del Córdoba, lucharán para ascender a la máxima categoría y acompañar a Depor y Eibar.
Un peldaño más abajo, los catalanes intentan hacerse un hueco en esta competición para acompañar al filial blaugrana, al Sabadell y al Girona.
Los de Llagostera intentan poner en el mapa profesional su pequeña localidad; es la fuerza del deseo y el coraje por conseguir lo impensable. En el área metropolitana, los de Kiko Ramírez intentaran q el Hospi venza las ansias de conquistar un ascenso q se resiste en los últimos años. Unos quilómetros más abajo, el Nàstic busca recuperar el tiempo perdido y asoma con fuerza para lograr su billete... Y el Lleida tambien quiere recuperar su historia colándose de nueva en Segunda A.
Los cuatro van fuertes y todos tienen sus opciones, veremos q sucede! Por el momento, el Nàstic ya se ha colado en la final...
En tercera los play-off no son menos interesantes! Tras el ascenso del Cornellà, q compensa el descenso del Prat, Europa y Montañesa quieren seguir avanzando en su intento. Los de la vila de Gràcia hace tiempo q lo persiguen y los de Nou Barris vuelven a tener otra oportunidad como la de hace dos temporadas con Miki Carrillo en la banqueta gualdinegra. Ambos quieren acompañar sí o sí a sus vecinos de Sant Andreu en la categoría.
En primera catalana Viladecans y Sabadell B inician su particular duelo para conseguir billete a tercera, eso sí, con un ojo puesto en Europa y Muntanyesa por si el ascenso de uno de ellos les catapulta a ambos a tercera... Abandonar primera catalana, ese es el objetivo.
Una categoría q ya han aconseguido brillantemente los campeones de los 6 grupos de segunda catalana (L'Escala, Molletense, Juventud 25 setiembre, Manresa, Mollerusa y Reddis) y por la q luchan ya otros seis equipos q han finalizado en segunda posición (Camprodón, Sants, Sant Ildefons, Gironella, Lleida B y Morell).
Otros tantos estaran atentos a lo q pueda suceder en estos enfrentamientos ya q les puede dar la permanencia en tercera.
Una tercera, a su vez, inmersa en otros tantos partidos trascendentales para ver quien asciende y quien se queda con la miel en los labios.
Quien quiere q empiece el mundial si aún está todo por solucionar...
Mucha suerte a tutti!
sábado, 31 de mayo de 2014
Una temporada en 90 minutos
Ya suena a tópico, pero la verdad es q es así...
Este fin de semana son muchos los equipos de regional q se juegan la temporada en un solo partido!
Los q ya hicieron los deberes disfrutaran del jugar x jugar, pero los q dejaron para el último día toda la faena tendrán q realizar un sobreesfuerzo!!! El premio se lo vale...
Cierto es q la autocrítica debe exisitir, pero no antes del partido! Hoy no! Dejémosla para la semana q viene...
Pues es éste, el PARTIDO! Para muchos jugadores del fútbol más modesto, es su particular "Final de Champions". Nada vale hoy el recuerdo de lo que hicimos mal, al contrario, hay q jugar con la ilusión de poder subsanar cualquier error en un solo partido. Es la última oportunidad, y como tal debe ser aprovechada!
Ya no hay vuelta atrás! Es el último tren... Ganar o ganar! Todo lo demás será fe y esperanza en terceros, radio en mano, o mejor aún, twitter on-fire!
Es un partido para jugar con el corazón!
Así q si tiramos de tópico, hoy vale aquello de: "cabeza fría, corazón caliente"
Mucha suerte a todos!
Este fin de semana son muchos los equipos de regional q se juegan la temporada en un solo partido!
Los q ya hicieron los deberes disfrutaran del jugar x jugar, pero los q dejaron para el último día toda la faena tendrán q realizar un sobreesfuerzo!!! El premio se lo vale...
Cierto es q la autocrítica debe exisitir, pero no antes del partido! Hoy no! Dejémosla para la semana q viene...
Pues es éste, el PARTIDO! Para muchos jugadores del fútbol más modesto, es su particular "Final de Champions". Nada vale hoy el recuerdo de lo que hicimos mal, al contrario, hay q jugar con la ilusión de poder subsanar cualquier error en un solo partido. Es la última oportunidad, y como tal debe ser aprovechada!
Ya no hay vuelta atrás! Es el último tren... Ganar o ganar! Todo lo demás será fe y esperanza en terceros, radio en mano, o mejor aún, twitter on-fire!
Así q si tiramos de tópico, hoy vale aquello de: "cabeza fría, corazón caliente"
Mucha suerte a todos!
domingo, 25 de mayo de 2014
Saber ganar y saber perder...
Seguramente en más de una ocasión he hecho referencia a esta expresión, pero es en este momento de máxima felicidad para la mayoría de madridistas que debo hacer una reflexión en voz alta, como dice aquél: "algú ho havia dir!"
Y es q hay actitudes durante un partido de fútbol, q son eso, parte de un partido de fútbol. Lo del campo se queda en el campo! Son momentos de pasión, de emociones fuertes, de nervios... No todos los jugadores son capaces de controlar estas situaciones, pero el fin no justifica los medios. Y hay actitudes q se deben erradicar...
Precisamente esa es mi reflexión! No me gustó para nada la actitud de Varanne, teniendo en cuenta q su equipo está a escasos segundos de levantar la copa! Como tampoco justifico q el Cholo saltara al terreno de juego para pedirle explicaciones, cosa q debe hacer desde la banda. Pero lo q menos me gustó fue la celebración de Cristiano en su gol, sobretodo teniendo en cuenta q disputó uno de sus peores partidos... No sabía q su gol no servía de nada?
Son estos momentos los q te hacen pensar q la educación futbolera aún está lejos de lo q debe ser. Bajo el paraguas del "Fair-Play" se prometen muchas cosas, pero la verdad es q las acciones de muchos futbolistas no son las más apropiadas! Se ha de saber ganar!
Quién lo trabaja en el día a día del entrenamiento? Se ha de tener respeto por el rival! Y no sólo cuando la cámara te enfoca y sabes q millones de aficionados te ven y te escuchan, sinó en cada lanze del juego, en cada disputa, en cada conflicto, en cada decisión equivocada del colegiado... Se ha de saber q todos fallamos, q todos nos equivocamos y q el acierto de unos es consecuencia tb del error de otros! Se ha de ser humilde!
Y por supuesto no hablo de no ser competitivos! Eso núnca lo permitiría! Es fútbol! Y q conste q yo quiero ganar hasta en el patio del colegio! Pero cada vez tengo más claro q ganar por ganar, ganar a cualquier precio no es el camino!
Dónde está aquel fútbol de antaño? La nobleza por ejemplo. Aquel fútbol generoso con el esfuerzo, con valores tales como la caballerosidad. Aquel fútbol en q el jugador juega a fútbol sin más... Tal vez sea el momento de recuperarlo, antes q el propio deporte muera por su "EGO"
Saber ganar es respetar al rival, saber perder es respetarse a uno mismo y al equipo!
Y es q hay actitudes durante un partido de fútbol, q son eso, parte de un partido de fútbol. Lo del campo se queda en el campo! Son momentos de pasión, de emociones fuertes, de nervios... No todos los jugadores son capaces de controlar estas situaciones, pero el fin no justifica los medios. Y hay actitudes q se deben erradicar...
Precisamente esa es mi reflexión! No me gustó para nada la actitud de Varanne, teniendo en cuenta q su equipo está a escasos segundos de levantar la copa! Como tampoco justifico q el Cholo saltara al terreno de juego para pedirle explicaciones, cosa q debe hacer desde la banda. Pero lo q menos me gustó fue la celebración de Cristiano en su gol, sobretodo teniendo en cuenta q disputó uno de sus peores partidos... No sabía q su gol no servía de nada?
Son estos momentos los q te hacen pensar q la educación futbolera aún está lejos de lo q debe ser. Bajo el paraguas del "Fair-Play" se prometen muchas cosas, pero la verdad es q las acciones de muchos futbolistas no son las más apropiadas! Se ha de saber ganar!
Quién lo trabaja en el día a día del entrenamiento? Se ha de tener respeto por el rival! Y no sólo cuando la cámara te enfoca y sabes q millones de aficionados te ven y te escuchan, sinó en cada lanze del juego, en cada disputa, en cada conflicto, en cada decisión equivocada del colegiado... Se ha de saber q todos fallamos, q todos nos equivocamos y q el acierto de unos es consecuencia tb del error de otros! Se ha de ser humilde!
Y por supuesto no hablo de no ser competitivos! Eso núnca lo permitiría! Es fútbol! Y q conste q yo quiero ganar hasta en el patio del colegio! Pero cada vez tengo más claro q ganar por ganar, ganar a cualquier precio no es el camino!
Dónde está aquel fútbol de antaño? La nobleza por ejemplo. Aquel fútbol generoso con el esfuerzo, con valores tales como la caballerosidad. Aquel fútbol en q el jugador juega a fútbol sin más... Tal vez sea el momento de recuperarlo, antes q el propio deporte muera por su "EGO"
Saber ganar es respetar al rival, saber perder es respetarse a uno mismo y al equipo!
sábado, 24 de mayo de 2014
Una final de Champions i 2 partits q valen 1 campionat!
Atleti, Madrid, Peralada i Martinenc, 4 equips i 3 possibles campions...
Festa del futbol europeu i festa del futbol madrileny! Madrid o Atleti, Atleti o Madrid! Avui un dels dos clubs madrilenys es coronarà campió de la Copa d'Europa per primera o desena vegada...
Segurament les emocions jugaran un paper destacat en el desenllaç de la final. Uns la comencen amb la pressió històrica d'aconseguir el preuat títol per enéssima vegada, mentre els altres la disputen amb la pressió històrica d'aconseguir-la per primer cop i éssent aquesta, la segona oportunitat!
Ambdós han fet una competició brillant i han arribat al final amb justícia! Qui la guanyarà? Potser qui més gana tingui durant tot el partit i qui millor sàpiga gestionar el marcador i tot allò q vagi succeint durant el partit... Si hagués d'apostar per un dels dos, ho faria per l'Atleti. Tot i q si els blancs van veure el bàsquet i s'ho han mirat amb ulls d'aprendre aquesta gestió d'emocions, tb tindran les seves oportunitats!
Uns quilòmetres més a prop, dos equips es juguen també la seva temporada en el primer matx-ball de l'any. Parlem de la Primera Catalana, i més concretament de dos equips amb història a la Tercera Divisió, una categoria q volen recuperar aquest cap de setmana.
Es tracta del CF Peralada i del FC Martinenc. Tant un com l'altre han fet disputat la seva competició d'una forma brillant mantenint-se des del primer dia a dalt de tot de la classificació! I, com déiem la setmana passada amb l'article sobre la justícia del títol de lliga de l'Atleti, ambdós mereixen quedar campions per la trajectòria durant la temporada...
I és q al grup1 de Primera Catalana, els homes de Nacho Castro són líders per la seva regularitat: només han perdut 1 partit i porten 25 jornades consecutives sense perdre! Al grup2, els homes de Manel Moya han liderat el grup des de la jornada 9, sent també l'equip més golejador!
Gironins i Barcelonins juguen a casa! Davant la seva afició! Això sí contra dos rivals complicats... Els de l'Empordà tindran al davant al filial del Girona, q tot i ja no tenir opcions a disputar la promoció voldran fer un bon partit per guanyar-se un lloc al primer equip o, qui sap, a l'equip veí a Tercera!
Per la seva banda, els del Guionardó juguen contra un Viladecans q encara somia amb assaltar al líder i disputar-li la primera plaça, tot i q de reüll haurà de mirar al tercer classificat si no vol perdre d'una tacada les opcions de jugar la promoció!
"Quíen dá más?". "Hagan sus apuestas!"
Per la part q em toca, aposto pel Peralada del meu amic Nacho i pel meu Martinenc!
Sort a tothom!
Festa del futbol europeu i festa del futbol madrileny! Madrid o Atleti, Atleti o Madrid! Avui un dels dos clubs madrilenys es coronarà campió de la Copa d'Europa per primera o desena vegada...
Segurament les emocions jugaran un paper destacat en el desenllaç de la final. Uns la comencen amb la pressió històrica d'aconseguir el preuat títol per enéssima vegada, mentre els altres la disputen amb la pressió històrica d'aconseguir-la per primer cop i éssent aquesta, la segona oportunitat!
Ambdós han fet una competició brillant i han arribat al final amb justícia! Qui la guanyarà? Potser qui més gana tingui durant tot el partit i qui millor sàpiga gestionar el marcador i tot allò q vagi succeint durant el partit... Si hagués d'apostar per un dels dos, ho faria per l'Atleti. Tot i q si els blancs van veure el bàsquet i s'ho han mirat amb ulls d'aprendre aquesta gestió d'emocions, tb tindran les seves oportunitats!
Uns quilòmetres més a prop, dos equips es juguen també la seva temporada en el primer matx-ball de l'any. Parlem de la Primera Catalana, i més concretament de dos equips amb història a la Tercera Divisió, una categoria q volen recuperar aquest cap de setmana.
Es tracta del CF Peralada i del FC Martinenc. Tant un com l'altre han fet disputat la seva competició d'una forma brillant mantenint-se des del primer dia a dalt de tot de la classificació! I, com déiem la setmana passada amb l'article sobre la justícia del títol de lliga de l'Atleti, ambdós mereixen quedar campions per la trajectòria durant la temporada...
I és q al grup1 de Primera Catalana, els homes de Nacho Castro són líders per la seva regularitat: només han perdut 1 partit i porten 25 jornades consecutives sense perdre! Al grup2, els homes de Manel Moya han liderat el grup des de la jornada 9, sent també l'equip més golejador!
Gironins i Barcelonins juguen a casa! Davant la seva afició! Això sí contra dos rivals complicats... Els de l'Empordà tindran al davant al filial del Girona, q tot i ja no tenir opcions a disputar la promoció voldran fer un bon partit per guanyar-se un lloc al primer equip o, qui sap, a l'equip veí a Tercera!
Per la seva banda, els del Guionardó juguen contra un Viladecans q encara somia amb assaltar al líder i disputar-li la primera plaça, tot i q de reüll haurà de mirar al tercer classificat si no vol perdre d'una tacada les opcions de jugar la promoció!
"Quíen dá más?". "Hagan sus apuestas!"
Per la part q em toca, aposto pel Peralada del meu amic Nacho i pel meu Martinenc!
Sort a tothom!
lunes, 19 de mayo de 2014
Atleti campeón... Justo campeón?
Como la vida
misma! Cada uno justifica según sus intereses...
Y es q si
hubiera ganado el Barça muchos merengues hubieran juzgado de injusta la
consecución de este título, igual q si los blancos hubieran sido los vencedores
muchos "culés" hubieran renegado de su merecimiento!
Eso sí, como ha sido el tercero en discordia,
unos y otros estan “contentos” no sea el eterno rival quien se haya adjudicado
el trofeo!!! Tal vez algunos hablen de hipocresía! Lo comparto!
Las cosas son como
son, independientemente como se miren. Y
en este caso concreto, quien suma más puntos al final de la competición es el
justo ganador. Nos guste o no, son las normas del juego! Es una cuestión
objetiva. Como el algodón, los puntos no engañan!
Aprovecho eso
sí, estas cuatro letras, para recordar q los entrenadores debemos ser –o
almenos intentarlo- quienes juzguemos a final de temporada todo nuestro trabajo
desde un punto visto crítico pero positivo! Sabiendo q debemos mejorar ciertos
aspectos pero q, seguramente, hemos acertado en otros tantos!
Siempre
debemos rescatar aquello q hemos hecho bien, pq seguramente será la primera
piedra para volver a empezar!
Pues eso, como
la vida misma!
sábado, 17 de mayo de 2014
Cita con la historia en dos semanas... Partido a partido?
Llegados a este punto, el Atlético de Madrid se encuentra en una posición q muchos quisieran... Si más no, blancos y azulgranas!
Y es q, los rojiblancos tienen ante sí ganar Liga y Champions en tan solo 7 dias de diferencia. Cierto es q tambien pueden quedarse a la puerta y q luego nadie recuerde q estuvieron a punto de lograr un doblete histórico.
Pero el tema es, q partido priorizamos? Es decir, dónde ponemos el emfásis para llegar lo más chisposo posible a ambas citas? Priorizas ganar la Liga o priorizas ganar la Champions ya q es una oportunidad q no sabes cuando va a volver a repetirse!
El lema de Cholo durante toda la temporada ha sido el mismo: partido a partido!
Si es así, primero a disputar la liga al 200%, dándolo todo y sin dejarse nada dentro. Sólo así se puede ganar a un resurgido FC Barcelona! El riesgo está claro, perder el partido, perder la liga y perder algún jugador por lesión! Pero luego tendrán 6 días para recuperarse! Suficiente?
El hambre de títulos es vital para superar la presión! Un equipo q no estaba en las quinielas para ganar ambos títulos, se presenta hoy para asaltar el Camp Nou y viajar a Lisboa con una Liga en las manos y la moral por todo lo alto para ganar luego la "orejuda".
Dinámicas! Sí! Pero en este caso, solo se trata de seguir el consejo del profeta... "Partido a partido". Ya veremos luego como se afronta la otra competición! Lo primero es lo q viene, y lo primero es la Liga.
Quién gane será justo vencedor, no hay q olvidar q aunq se lo jueguen a una carta (el Atleti a dos) al final el campeón lo es pq durante todo el Campeonato ha sumado más puntos q los rivales!
Bajo mi punto de vista, q el Atlético gane los dos títulos sería una recompensa para el fútbol más humilde! Aquél q se juega con el corazón, el fútbol de los q cree en los pequeños milagros, el fútbol de los q sueñan por conseguir algo...
Y es q, los rojiblancos tienen ante sí ganar Liga y Champions en tan solo 7 dias de diferencia. Cierto es q tambien pueden quedarse a la puerta y q luego nadie recuerde q estuvieron a punto de lograr un doblete histórico.
Pero el tema es, q partido priorizamos? Es decir, dónde ponemos el emfásis para llegar lo más chisposo posible a ambas citas? Priorizas ganar la Liga o priorizas ganar la Champions ya q es una oportunidad q no sabes cuando va a volver a repetirse!
El lema de Cholo durante toda la temporada ha sido el mismo: partido a partido!
Si es así, primero a disputar la liga al 200%, dándolo todo y sin dejarse nada dentro. Sólo así se puede ganar a un resurgido FC Barcelona! El riesgo está claro, perder el partido, perder la liga y perder algún jugador por lesión! Pero luego tendrán 6 días para recuperarse! Suficiente?
El hambre de títulos es vital para superar la presión! Un equipo q no estaba en las quinielas para ganar ambos títulos, se presenta hoy para asaltar el Camp Nou y viajar a Lisboa con una Liga en las manos y la moral por todo lo alto para ganar luego la "orejuda".
Dinámicas! Sí! Pero en este caso, solo se trata de seguir el consejo del profeta... "Partido a partido". Ya veremos luego como se afronta la otra competición! Lo primero es lo q viene, y lo primero es la Liga.
Quién gane será justo vencedor, no hay q olvidar q aunq se lo jueguen a una carta (el Atleti a dos) al final el campeón lo es pq durante todo el Campeonato ha sumado más puntos q los rivales!
Bajo mi punto de vista, q el Atlético gane los dos títulos sería una recompensa para el fútbol más humilde! Aquél q se juega con el corazón, el fútbol de los q cree en los pequeños milagros, el fútbol de los q sueñan por conseguir algo...
domingo, 11 de mayo de 2014
S'acaba la Segona B i la Tercera...
Quan s'arriba a la jornada 38, s'arriba a la jornada final! I això significa que el campionat arriba conclou! Qui quedarà primer? Qui farà play-off? Qui baixarà?
En molts dels casos aquestes preguntes es resolen, o més aviat es resoldran, en uns minuts!!! És a dir, a la darrera jornada i en moltes ocasions, en els darrers instants del partit... Jornada de transistors! O millor dit, jornada de "twitter"
A la categoria de bronze els catalans estan "on fire" i ocupen les 4 primeres posicions, és a dir, les de play-off per ascendir a Segona A i fer companyia a Sabadell, Barça B i Girona (esperem!). Al costat oposat, el Prat és l'únic català q podria despedir-se avui d'aquesta categoria!
El Llagostera amb 66 punts encapçala la taula i és qui més probabilitats té de quedar campió! Doncs igual que l'Atleti a Primera Divisió, depén d'ell mateix per certificar un títol, q d'altra banda, s'ho mereixeria...
Juga a casa contra un Elche B q, guanyant supera al Llagostera i inclús podria deixar als gironins fora del play-off si els altres tres catalans guanyen els seus partits! Seria una d'aquelles injustícies del futbol!
L'Hospi, amb 65 punts és segon i es juga a Xàtiva les seves opcions, inclús de quedar primer si el Llagostera no guanya! Després de la remuntada q ha fet l'equip riberenc amb Kiko Ramirez, també seria un premi disputar les fases d'ascens! Una derrota a terres valencianes també podria significar l'adéu a les places de privilegi... L'Alcoyano i l'Atlètic Balears segur q esperen una "ajuda" d'un Xàtiva sense cap aspiració...
El Lleida Esportiu està en la mateixa situació q l'Hospi, amb 65 punts i amb Alcoyano i At.Balears "al acecho". Juga a casa d'un Badalona també sense cap aspiració...
El Nàstic és l'únic q juga a casa, també contra un rival "sense aspiracions", l'Huracán. Amb 64 punts és qui més pendent ha d'estar del partit a Llagostera, ja q l'Elche té els mateixos punts q els tarragonins. Qualsevol resultat q no sigui la victòria pels granes, seria una oportunitat d'or també per Acoyano i At.Balears, q poden ser els grans beneficiats dels "nervis" dels rivals, sempre i quan ells guanyin els seus respectius partits.
Maletins? Segurament sí... O potser, per primera vegada no... Però sigui com sigui la part de dalt està molt més emocionant q la lliga a 3 dels professionals de la Liga BBVA.
El Prat, està 2 punts del València-Mestalla. Els potablava juguen a casa d'un Olot sense res en joc, més enllà de la seva honestedad, i els "ché" juguen a casa contra un Sant Andreu, també ja amb els deures fets. Una victòria del Prat i una derrota del València, deixaria als del llobregat al partit de promoció per no descendir. Un premi a la gran segona volta q han fet... Ho esperem!
A Tercera Divisió sí q trobem una lliga a 3... O millor dit, dues ligues de 3!
I és q Cornellà i Muntanyesa estan empatats a 70 punts i l'Europa està a un sol punt; lluitant per la primera posició! Però Rubí, Terrassa i Ascó lluiten per la quarta posició, la darrera q dona dret a la promoció.
El Cornellà juga a casa d'un Castelldefels ja salvat! La Monta juga a casa, també contra un "salvat", el Vilassar. I l'Europa també juga a l'estadi, en aquest cas contra un Masnou q també gaudeix de la seva "salvació". I és q, el Gavà-Santboià, permet respirar a Castelldefels, Vilassar i Masnou. Únicament les primes a tercers o l'honor faran trontollar a Cornellà, Montanyesa o Europa.
El mateix passa a Rubí, q amb 66 punts encapçala el club d'equips q aspira a tancar el play-off. El seu rival, el Santfeliuenc tb ha fet els deures. El rival del Terrassa de Miki Carrillo és el Cerdanyola del seu germà Toni. I el rival de l'Ascó, és la Grama, q juga el seu darrer partit a 3a.Divisió.
Serà una jornada de fair-play, de maletins, de suspicàcies...
Pero sigui com sigui, una jornada ben emocionant!!!
Sort a tothom
En molts dels casos aquestes preguntes es resolen, o més aviat es resoldran, en uns minuts!!! És a dir, a la darrera jornada i en moltes ocasions, en els darrers instants del partit... Jornada de transistors! O millor dit, jornada de "twitter"
A la categoria de bronze els catalans estan "on fire" i ocupen les 4 primeres posicions, és a dir, les de play-off per ascendir a Segona A i fer companyia a Sabadell, Barça B i Girona (esperem!). Al costat oposat, el Prat és l'únic català q podria despedir-se avui d'aquesta categoria!
El Llagostera amb 66 punts encapçala la taula i és qui més probabilitats té de quedar campió! Doncs igual que l'Atleti a Primera Divisió, depén d'ell mateix per certificar un títol, q d'altra banda, s'ho mereixeria...
Juga a casa contra un Elche B q, guanyant supera al Llagostera i inclús podria deixar als gironins fora del play-off si els altres tres catalans guanyen els seus partits! Seria una d'aquelles injustícies del futbol!
L'Hospi, amb 65 punts és segon i es juga a Xàtiva les seves opcions, inclús de quedar primer si el Llagostera no guanya! Després de la remuntada q ha fet l'equip riberenc amb Kiko Ramirez, també seria un premi disputar les fases d'ascens! Una derrota a terres valencianes també podria significar l'adéu a les places de privilegi... L'Alcoyano i l'Atlètic Balears segur q esperen una "ajuda" d'un Xàtiva sense cap aspiració...
El Lleida Esportiu està en la mateixa situació q l'Hospi, amb 65 punts i amb Alcoyano i At.Balears "al acecho". Juga a casa d'un Badalona també sense cap aspiració...
El Nàstic és l'únic q juga a casa, també contra un rival "sense aspiracions", l'Huracán. Amb 64 punts és qui més pendent ha d'estar del partit a Llagostera, ja q l'Elche té els mateixos punts q els tarragonins. Qualsevol resultat q no sigui la victòria pels granes, seria una oportunitat d'or també per Acoyano i At.Balears, q poden ser els grans beneficiats dels "nervis" dels rivals, sempre i quan ells guanyin els seus respectius partits.
Maletins? Segurament sí... O potser, per primera vegada no... Però sigui com sigui la part de dalt està molt més emocionant q la lliga a 3 dels professionals de la Liga BBVA.
El Prat, està 2 punts del València-Mestalla. Els potablava juguen a casa d'un Olot sense res en joc, més enllà de la seva honestedad, i els "ché" juguen a casa contra un Sant Andreu, també ja amb els deures fets. Una victòria del Prat i una derrota del València, deixaria als del llobregat al partit de promoció per no descendir. Un premi a la gran segona volta q han fet... Ho esperem!
A Tercera Divisió sí q trobem una lliga a 3... O millor dit, dues ligues de 3!
I és q Cornellà i Muntanyesa estan empatats a 70 punts i l'Europa està a un sol punt; lluitant per la primera posició! Però Rubí, Terrassa i Ascó lluiten per la quarta posició, la darrera q dona dret a la promoció.
El Cornellà juga a casa d'un Castelldefels ja salvat! La Monta juga a casa, també contra un "salvat", el Vilassar. I l'Europa també juga a l'estadi, en aquest cas contra un Masnou q també gaudeix de la seva "salvació". I és q, el Gavà-Santboià, permet respirar a Castelldefels, Vilassar i Masnou. Únicament les primes a tercers o l'honor faran trontollar a Cornellà, Montanyesa o Europa.
El mateix passa a Rubí, q amb 66 punts encapçala el club d'equips q aspira a tancar el play-off. El seu rival, el Santfeliuenc tb ha fet els deures. El rival del Terrassa de Miki Carrillo és el Cerdanyola del seu germà Toni. I el rival de l'Ascó, és la Grama, q juga el seu darrer partit a 3a.Divisió.
Serà una jornada de fair-play, de maletins, de suspicàcies...
Pero sigui com sigui, una jornada ben emocionant!!!
Sort a tothom
viernes, 2 de mayo de 2014
Rivales A y rivales B
A estas alturas de la temporada algunos equipos ya no se juegan nada... Y esto es, sin duda, un problema para aquellos q sí se juegan la vida! Es lo q dijo una vez aquél, EL CALENDARIO!!!
Así, a falta de "ná y menos" para acabar el curso futbolístico, empieza a sonar aquello de los "maletines", es decir las primas a terceros por ganar un partido. Aunq también es cierto, q existen "partidos arreglados"... Y no hablo de profesionales, hablo del fútbol modesto, del fútbol regional!
Hablo, por ejemplo, de aquellos partidos q se suspendieron y tuvieron una fecha de disputa diferente a la q sería la jornada "ordinaria" de recuperación! Por aquello de ver como llegaba cada equipo a la recta final y poder pactar... Hablo de aquellos partidos q, por interés mútuo, acaban -curiosamente- con el resultado necesitado por ambos! Hablo de aquellos partidos, cuyo número de goles son más propios de la pretemporada q de final de liga pero q por el goalaverage general, todo vale!
No hay q engañarse, por mucho q quieras, la motivación no es la misma... Todos somos deportistas, pero según vaya el partido, te dejar ir y ya te da lo mismo! Si tienes alguna rencilla pendiente, haces lo posible al inicio pero luego el marcador determinará el empuje de los últimos minutos!
Sea como fuere, es el calendario quien manda! Así será más o menos benévolo según sean tus rivales tipo A o tipo B. Es decir, si tienes la suerte de jugar contra equipos con nada en juego, casi puedes contar de 3 en 3; pero como tengas q jugar contra equipos con todo en juego, saltarán chispas.
Que nadie luego culpe al arbitraje..
Es solo cuestión de "Fair-Play"
Así, a falta de "ná y menos" para acabar el curso futbolístico, empieza a sonar aquello de los "maletines", es decir las primas a terceros por ganar un partido. Aunq también es cierto, q existen "partidos arreglados"... Y no hablo de profesionales, hablo del fútbol modesto, del fútbol regional!
Hablo, por ejemplo, de aquellos partidos q se suspendieron y tuvieron una fecha de disputa diferente a la q sería la jornada "ordinaria" de recuperación! Por aquello de ver como llegaba cada equipo a la recta final y poder pactar... Hablo de aquellos partidos q, por interés mútuo, acaban -curiosamente- con el resultado necesitado por ambos! Hablo de aquellos partidos, cuyo número de goles son más propios de la pretemporada q de final de liga pero q por el goalaverage general, todo vale!
No hay q engañarse, por mucho q quieras, la motivación no es la misma... Todos somos deportistas, pero según vaya el partido, te dejar ir y ya te da lo mismo! Si tienes alguna rencilla pendiente, haces lo posible al inicio pero luego el marcador determinará el empuje de los últimos minutos!
Sea como fuere, es el calendario quien manda! Así será más o menos benévolo según sean tus rivales tipo A o tipo B. Es decir, si tienes la suerte de jugar contra equipos con nada en juego, casi puedes contar de 3 en 3; pero como tengas q jugar contra equipos con todo en juego, saltarán chispas.
Que nadie luego culpe al arbitraje..
Es solo cuestión de "Fair-Play"
domingo, 27 de abril de 2014
A propósito de Tito... El 2n.entrenador!
Desgraciadamente, la noticia llegaba y el mundo del fútbol se despertaba consternado...
Desde aquí, mis más sinceras condolencias a la familia y amigos!
Sirvan estas cuatro líneas q quiero dedicar al compañero Tito Vilanova para destacar, por un lado el hecho de conseguir cumplir un sueño: entrenar al Primer Equipo del FCB; y por el otro, como desde la lucha contra la enfermedad aún se puede aportar un granito de arena. Simplemente, llamémosle pasión por el fútbol.
Aunque su paso como primer entrenador ha sido fugaz por culpa y causa del cáncer q sufría, la figura de Tito Vilanova cabe recordarla como el gran segundo entrenador q fue!
Y es q, es dificil q un 2n.entrenador sea valorado como merece...
¿Cúales son las claves del éxito?
Tito, conocía la casa, factor importantísimo para ejercer este rol dentro de un cuerpo técnico. Había jugado en categorías inferiores y en el filial, y ésto te aporta un plus... Ya sabes lo q se cuece!
Pero más allá de la experiencia como jugador, vital tb para ejercer de entrenador y formar parte de un cuerpo técnico, lo realmente trascendental es la confianza con el primer entrenador.
Tito y Pep ya se conocían y tenían cierta amistad, por eso el de Santpedor no dudó en pedirle ayuda cuando empezó a dirigir el filial. Precisamente ésto es imprescindible. El primer y segundo entrenador han de ser amigos. Han de tener la confianza suficiente para decirse lo q sea. Pq lo cierto es, q el entrenador no siempre tiene razón y alguien debe decírselo!!!
El segundo entrenador es el sostén del míster, pues es quien debe apoyar al entrenador y debe saber animarlo cuando vea q no está en su mejor momento emocional. Debe saber aconsejar y dar su opinión y su visión en todo momento, sabiendo q su compañero lo va a escuchar y tener en cuenta, incluso sin q sus argumentos sean apropiados en ese momento!
Hablamos de Tito como una persona con personalidad y por tanto, los jugadores le debían su respeto más allá del título q ostentaba...
Es necesario q los jugadores sepan q el segundo entrenador es tan o más importante q el primero y para ello es necesario ganarse ese respeto. Y esto es, desde el conocimiento técnico a la manera de tratar a los jugadores y la manera de defender la idea del entrenador como idea propia!
Aunq no de cualquier manera... Con mano izquierda!
Y como no, es necesario q el entrenador delegue una parcela al segundo. Igual q el tema físico está ya en manos exclusivamente de los preparadores físicos, es vital q el segundo tenga una tarea clara y q dependa sólo de él.
En este caso, Tito era el encargado de la estrategia. Él debía trabajar la estrategia con los jugadores, más allá de solo indicar donde se coloca uno o se coloca otro, él debía analizar la estrategia del rival y debía entrenarla.
El segundo adquiere un papel de protagonista!
Así q, aprovechando la desgraciada noticia vivida, sirvan estas cuatro ideas para reforzar una figura q es imprescindible en el fútbol moderno.
Vale la pena tomarte tu tiempo si has de buscarte un segundo!!! No cualquiera sirve para poner y quitar conos...
Desde aquí, mis más sinceras condolencias a la familia y amigos!
Sirvan estas cuatro líneas q quiero dedicar al compañero Tito Vilanova para destacar, por un lado el hecho de conseguir cumplir un sueño: entrenar al Primer Equipo del FCB; y por el otro, como desde la lucha contra la enfermedad aún se puede aportar un granito de arena. Simplemente, llamémosle pasión por el fútbol.
Aunque su paso como primer entrenador ha sido fugaz por culpa y causa del cáncer q sufría, la figura de Tito Vilanova cabe recordarla como el gran segundo entrenador q fue!
Y es q, es dificil q un 2n.entrenador sea valorado como merece...
¿Cúales son las claves del éxito?
Tito, conocía la casa, factor importantísimo para ejercer este rol dentro de un cuerpo técnico. Había jugado en categorías inferiores y en el filial, y ésto te aporta un plus... Ya sabes lo q se cuece!
Pero más allá de la experiencia como jugador, vital tb para ejercer de entrenador y formar parte de un cuerpo técnico, lo realmente trascendental es la confianza con el primer entrenador.
Tito y Pep ya se conocían y tenían cierta amistad, por eso el de Santpedor no dudó en pedirle ayuda cuando empezó a dirigir el filial. Precisamente ésto es imprescindible. El primer y segundo entrenador han de ser amigos. Han de tener la confianza suficiente para decirse lo q sea. Pq lo cierto es, q el entrenador no siempre tiene razón y alguien debe decírselo!!!
El segundo entrenador es el sostén del míster, pues es quien debe apoyar al entrenador y debe saber animarlo cuando vea q no está en su mejor momento emocional. Debe saber aconsejar y dar su opinión y su visión en todo momento, sabiendo q su compañero lo va a escuchar y tener en cuenta, incluso sin q sus argumentos sean apropiados en ese momento!
Hablamos de Tito como una persona con personalidad y por tanto, los jugadores le debían su respeto más allá del título q ostentaba...
Es necesario q los jugadores sepan q el segundo entrenador es tan o más importante q el primero y para ello es necesario ganarse ese respeto. Y esto es, desde el conocimiento técnico a la manera de tratar a los jugadores y la manera de defender la idea del entrenador como idea propia!
Aunq no de cualquier manera... Con mano izquierda!
Y como no, es necesario q el entrenador delegue una parcela al segundo. Igual q el tema físico está ya en manos exclusivamente de los preparadores físicos, es vital q el segundo tenga una tarea clara y q dependa sólo de él.
En este caso, Tito era el encargado de la estrategia. Él debía trabajar la estrategia con los jugadores, más allá de solo indicar donde se coloca uno o se coloca otro, él debía analizar la estrategia del rival y debía entrenarla.
El segundo adquiere un papel de protagonista!
Así q, aprovechando la desgraciada noticia vivida, sirvan estas cuatro ideas para reforzar una figura q es imprescindible en el fútbol moderno.
Vale la pena tomarte tu tiempo si has de buscarte un segundo!!! No cualquiera sirve para poner y quitar conos...
lunes, 21 de abril de 2014
Títols q canvien percepcions...
Després q eliminessin al Barça de la Champions, l'equip blaugrana va perdre contra el Granada i va donar un pas enrere a la lliga. Molts culers ja pensaven q la Copa del Rey era una fita totalment inassolible! Això sense tenir en compte q el rival tampoc arribava en la seva millor dinàmica de resultats i sense el seu "jugador-franquícia!"
Qüestions de pensaments i sensacions. Aquelles sensacions q fan q després de perdre la final contra l'etern rival encara facin més pessimistes als seguidors blaugranes i encara més superbs als seguidors madridistes. Així uns ja veuen la temporada en blanc mentres els altres ja parlen de "triplet".
I és q, un títol pot fer canviar percepcions en un moment!
Algú em sabria dir d q estaríem parlant ara si el Neymar marca en aquella darrera ocasió on el pal evitava l'empat???
El partit contra l'Athletic Club és un clar exemple... Un a zero en contra i mocadorada d'un sector, guanya el partit remontant i Messi torna a ser l'ídol i l'equip encara té opcions! No sé amb quin mot qualificar aquest anar i tornar de pensaments, sensacions i emocions, però el q està clar és q hi ha gent q necessita quelcom al q aferrar-se i altra q està desitjant s'acabi tot plegat i torni a començar! Serà allò de les expectatives... Perdre la Champions per a molts implica definir la temporada com a un desastre!!!
Però q ningú ho oblidi, el Barça té les mateixes opcions q el Real Madrid de guanyar la lliga. Els blancs si guanyen a Valladolid estaran a 3 punts i average en contra, i els blaugranes a una victòria i un empat (és a dir els mateixos punts reals) ja q ha de jugar contra l'Atleti. Està clar q l'Atleti ha de perdre o empatar algun dels tres anteriors a l'enfrontament directe, però en el cas q això passés, el Barça tindria a l'abast el títol de lliga.
Aleshores, dic jo, els q avui ho veuen negre, potser ho veuran com una bona temporada. Sobretot si el Real no guanya la Champions!
Les lligues són llargues i més d'una s'ha guanyat o perdut a l'últim suspir... Ningú no recorda pas ara quina era la situació del Barça en les lligues de Tenerife o la del penal de Djukic. En aquell moment tb molts pensaven q tot s'havia acabat!!!
És o no qüestió de voler avançar aconteixements???
Qüestions de pensaments i sensacions. Aquelles sensacions q fan q després de perdre la final contra l'etern rival encara facin més pessimistes als seguidors blaugranes i encara més superbs als seguidors madridistes. Així uns ja veuen la temporada en blanc mentres els altres ja parlen de "triplet".
I és q, un títol pot fer canviar percepcions en un moment!
Algú em sabria dir d q estaríem parlant ara si el Neymar marca en aquella darrera ocasió on el pal evitava l'empat???
El partit contra l'Athletic Club és un clar exemple... Un a zero en contra i mocadorada d'un sector, guanya el partit remontant i Messi torna a ser l'ídol i l'equip encara té opcions! No sé amb quin mot qualificar aquest anar i tornar de pensaments, sensacions i emocions, però el q està clar és q hi ha gent q necessita quelcom al q aferrar-se i altra q està desitjant s'acabi tot plegat i torni a començar! Serà allò de les expectatives... Perdre la Champions per a molts implica definir la temporada com a un desastre!!!
Però q ningú ho oblidi, el Barça té les mateixes opcions q el Real Madrid de guanyar la lliga. Els blancs si guanyen a Valladolid estaran a 3 punts i average en contra, i els blaugranes a una victòria i un empat (és a dir els mateixos punts reals) ja q ha de jugar contra l'Atleti. Està clar q l'Atleti ha de perdre o empatar algun dels tres anteriors a l'enfrontament directe, però en el cas q això passés, el Barça tindria a l'abast el títol de lliga.
Aleshores, dic jo, els q avui ho veuen negre, potser ho veuran com una bona temporada. Sobretot si el Real no guanya la Champions!
Les lligues són llargues i més d'una s'ha guanyat o perdut a l'últim suspir... Ningú no recorda pas ara quina era la situació del Barça en les lligues de Tenerife o la del penal de Djukic. En aquell moment tb molts pensaven q tot s'havia acabat!!!
És o no qüestió de voler avançar aconteixements???
sábado, 12 de abril de 2014
Setmana Santa
Una altra vegada la lliga fa una aturada... I és q aquest any el calendari del futbol català no ha estat gens apropiat per a les planificacions!
Així ens hem trobat q més q perioditzar els cicles de treball hem hagut de preveure les setmanes de NO LLIGA q hi han hagut durant el campionat! Això sí, ningú podrà parlar de cansament...
Bromes a part, aquest cap de setmana és el darrer abans de la Setmana Santa i, com és habitual, és el moment ideal per a q els equips es posicionin de cara a les últimes i trascendentals jornades. En restaran 6, 18 punts en joc! Q no és poc!
Així q aquesta jornada és com la Q3 de la fórmula1. Qui millor acabi després d'aquest diumenge, tindrà un lloc privilegiat per poder assolir el seu objectiu.
No és una final, però arribar a Setmana Santa després d'una victòria o fer-ho després d'una derrota serà quelcom similar a rebre un gol just abans del descans o just després d'iniciar la segona meitat. Q cadascú en jutgi la seva repercussió...
Sigui com sigui, tothom ha de fer els càlculs del q resta, i estudiar bé el calendari propi i dels rivals i res més q anar "partit a partit" i planificant només i exclusivament, setmana a setmana. Ara no val mirar més enllà d'una jornada, no hi ha temps per errors!
Sort for everybody!
Així ens hem trobat q més q perioditzar els cicles de treball hem hagut de preveure les setmanes de NO LLIGA q hi han hagut durant el campionat! Això sí, ningú podrà parlar de cansament...
Bromes a part, aquest cap de setmana és el darrer abans de la Setmana Santa i, com és habitual, és el moment ideal per a q els equips es posicionin de cara a les últimes i trascendentals jornades. En restaran 6, 18 punts en joc! Q no és poc!
Així q aquesta jornada és com la Q3 de la fórmula1. Qui millor acabi després d'aquest diumenge, tindrà un lloc privilegiat per poder assolir el seu objectiu.
No és una final, però arribar a Setmana Santa després d'una victòria o fer-ho després d'una derrota serà quelcom similar a rebre un gol just abans del descans o just després d'iniciar la segona meitat. Q cadascú en jutgi la seva repercussió...
Sigui com sigui, tothom ha de fer els càlculs del q resta, i estudiar bé el calendari propi i dels rivals i res més q anar "partit a partit" i planificant només i exclusivament, setmana a setmana. Ara no val mirar més enllà d'una jornada, no hi ha temps per errors!
Sort for everybody!
miércoles, 2 de abril de 2014
Intensidad? Estilo propio?
Palabras q estan de moda! Sin duda!
Pero, q quiere decir Intensidad? Últimamente se habla mucho de ella y se utiliza en la mayoría de las conversas futboleras...
Hablar de intensidad es hablar de intensidad defensiva, de la presión q ejerce un equipo para evitar q el rival progrese, q mi adversario no pueda ni siquiera pensar aquello q va a hacer! Es éste el único sentido real de la palabra intensidad.
Cualquier otra apreciación sobre este aspecto desvirtua el sentido de la palabra. No hablemos pues de intensidad cuando lo q realmente queremos decir es ritmo de juego, es decir q el equipo poseedor del balón mantiene un ritmo alto en la circulación del balón! Q la pelota no deja de ir de un lado a otro del terreno de juego sin q apenas el adversario puede ver por donde circula...
Hay quien también habla de Intensidad para definir q un equipo corre, lucha y se vacía en el terreno de juego en cada una de las jugadas q el contrario realiza! Desde el punto de vista físico, hablamos de intensidad cuando los ejercicios son realizados proporcionalmente al nivel físico q se puede practicar. Nada más!
Dejemos atrás la falacia del equipo q entrena a intensidad cuando lo q se pretende explicar no es el aspecto físico sinó el táctico! Busquemos el concepto q mejor defina lo q trabajamos, pero si no es físico, NO es INTENSIDAD!!!
Y puestos a sacar punta al lápiz, definamos estilo...
Hablamos de estilo de juego defensivo u ofensivo? O a nivel global! Es decir, como queremos atacar y como queremos defender. Cuáles son aquellas acciones q tenemos automatizadas como colectivo y q todos los jugadores conocen y aplican!
Cuatro líneas en la pizarra q hacen q los jugadores sepan en cada momento q deben hacer. Ésto es estilo de juego. Donde repliego, donde presiono, dejo o no dejo jugar al contrario; como incio la fase ofensiva, como realizo las transiciones defensivas u ofensivas, contraataque, ataque directo, ataque elaborado...
Hay q hablar con propiedad!
Q últimamente no son pocos los q les gusta hablar de estilo de juego...
Pero, q quiere decir Intensidad? Últimamente se habla mucho de ella y se utiliza en la mayoría de las conversas futboleras...
Hablar de intensidad es hablar de intensidad defensiva, de la presión q ejerce un equipo para evitar q el rival progrese, q mi adversario no pueda ni siquiera pensar aquello q va a hacer! Es éste el único sentido real de la palabra intensidad.
Cualquier otra apreciación sobre este aspecto desvirtua el sentido de la palabra. No hablemos pues de intensidad cuando lo q realmente queremos decir es ritmo de juego, es decir q el equipo poseedor del balón mantiene un ritmo alto en la circulación del balón! Q la pelota no deja de ir de un lado a otro del terreno de juego sin q apenas el adversario puede ver por donde circula...
Hay quien también habla de Intensidad para definir q un equipo corre, lucha y se vacía en el terreno de juego en cada una de las jugadas q el contrario realiza! Desde el punto de vista físico, hablamos de intensidad cuando los ejercicios son realizados proporcionalmente al nivel físico q se puede practicar. Nada más!
Dejemos atrás la falacia del equipo q entrena a intensidad cuando lo q se pretende explicar no es el aspecto físico sinó el táctico! Busquemos el concepto q mejor defina lo q trabajamos, pero si no es físico, NO es INTENSIDAD!!!
Y puestos a sacar punta al lápiz, definamos estilo...
Hablamos de estilo de juego defensivo u ofensivo? O a nivel global! Es decir, como queremos atacar y como queremos defender. Cuáles son aquellas acciones q tenemos automatizadas como colectivo y q todos los jugadores conocen y aplican!
Cuatro líneas en la pizarra q hacen q los jugadores sepan en cada momento q deben hacer. Ésto es estilo de juego. Donde repliego, donde presiono, dejo o no dejo jugar al contrario; como incio la fase ofensiva, como realizo las transiciones defensivas u ofensivas, contraataque, ataque directo, ataque elaborado...
Hay q hablar con propiedad!
Q últimamente no son pocos los q les gusta hablar de estilo de juego...
viernes, 21 de marzo de 2014
Bolas frías y bolas calientes...
Yo no entiendo demasiado de sorteos... Más allá de los q hacemos en la escuela para ver quien empieza sacando en el partido del patio o quien tiene el honor de ser el voluntario para cualquier tarea q implique salir de clase a dar 1 vuelta!
Sea como sea, cada vez q hay sorteo de Champions me hace gracia escuchar lo de las bolas calientes y bolas frías! Si es así, recomiendo a las casas de apuestas q hagan sus pronósticos y aquellos q tan firmemente aseguran q está todo amañado q apuesten toda su fortuna a caballo ganador!!!
Aún y así pienso q hablar de bolas frías y calientes, más allá de las suspicacias, el circo q rodea el negocio del fútbol profesional, el llenar páginas de diario al puro estilo premsa rosa o minutos de programas de televisión al estilo "Sálvame", mi reflexión es sobre la falta de respeto a los equipos participantes!
Es como si, previa eliminación del Barça ante el Bayern con sendos abultados resultados, algún alemán anti-Bayern hubiera pronosticado q a los muniqueses le había tocado el emparejamiento más sencillo de semis! Decir lo propio del Dortmund este año es como afirmar q los blancos ya estás en semis... Acaso soy el único q no recuerda la eliminación de la temporada pasada a mano de los alemanes cuando en España todo el mundo abogaba por una final española entre los dos referentes nacionales???
Encuentro una gran falta de respeto! Los partidos hay q jugarlos! Esta frase tan legendaria como cierta lo resume todo! Estoy harto, y lo digo por mis últimas experiencias vividas, de los comentarios negativos cuando la derrota es contra un rival inesperado!!!
Para mí es elitismo! Es faltar el respeto al planteamiento del otro equipo q, claro está, también trabaja toda la semana para ganar el partido!
Así pues, bolas frías o calientes a parte, los partidos se disputan entre dos contendientes! Y cualquiera de los dos tiene las mismas probabilidades de ganar el partido antes de empezar el partido, q nadie lo dude! Es la magia del fútbol...
Sea como sea, cada vez q hay sorteo de Champions me hace gracia escuchar lo de las bolas calientes y bolas frías! Si es así, recomiendo a las casas de apuestas q hagan sus pronósticos y aquellos q tan firmemente aseguran q está todo amañado q apuesten toda su fortuna a caballo ganador!!!
Aún y así pienso q hablar de bolas frías y calientes, más allá de las suspicacias, el circo q rodea el negocio del fútbol profesional, el llenar páginas de diario al puro estilo premsa rosa o minutos de programas de televisión al estilo "Sálvame", mi reflexión es sobre la falta de respeto a los equipos participantes!
Es como si, previa eliminación del Barça ante el Bayern con sendos abultados resultados, algún alemán anti-Bayern hubiera pronosticado q a los muniqueses le había tocado el emparejamiento más sencillo de semis! Decir lo propio del Dortmund este año es como afirmar q los blancos ya estás en semis... Acaso soy el único q no recuerda la eliminación de la temporada pasada a mano de los alemanes cuando en España todo el mundo abogaba por una final española entre los dos referentes nacionales???
Encuentro una gran falta de respeto! Los partidos hay q jugarlos! Esta frase tan legendaria como cierta lo resume todo! Estoy harto, y lo digo por mis últimas experiencias vividas, de los comentarios negativos cuando la derrota es contra un rival inesperado!!!
Para mí es elitismo! Es faltar el respeto al planteamiento del otro equipo q, claro está, también trabaja toda la semana para ganar el partido!
Así pues, bolas frías o calientes a parte, los partidos se disputan entre dos contendientes! Y cualquiera de los dos tiene las mismas probabilidades de ganar el partido antes de empezar el partido, q nadie lo dude! Es la magia del fútbol...
lunes, 17 de marzo de 2014
Noticia triste... Muy triste!
La verdad es q no sé si siento pena o lástima! Es así!
Por adelantado q habló con conocimiento de causa por mi experiencia como jugador de barrio y desde el más profundo rechazo a lo q pasó. Aunque creo, seguirá pasando! Mal nos pese, esta es la realidad! Y éste, no será el último caso de violencia en un campo de fútbol!!!
Lean y juzguen q les parece, q sentimiento les provoca y, lo q es más importante, q harán ustedes...
http://deportes.elpais.com/deportes/2014/03/16/actualidad/1395003250_337471.html
La reflexión es la de siempre, ganar a cualquier precio!
No creo q sea lo más apropiado para las etapas de formación! Todo el mundo estamos de acuerdo, pero cuando es mi equipo el afectado por una decisión incorrecta del colegiado, es q me lo como!
¿Como puede ser q seamos tan incoherentes? Por un lado somos capaces de discernir entre lo correcto y lo incorrecto si somo parte imparcial y no implicados, y sin embargo, si somos parte implicada la misma acción es vista de manera distinta! Y en este caso no hablamos de diferentes puntos de vista!!! ¿No existe un sólo reglamento?
La solución es fácil, muerto el perro se acabó la rabia! Eliminamos los árbitros y se acabó el problema ¿verdad? Total, los entrenadores estamos facultados para arbitrar partidos (así lo dicen nuestras competencias oficiales por lo q a titulación se refiere), así q pita uno de cada equipo y listo!
Aunq creo q al final aun nos pegarían los padres a nosotros mismos...
Pues nada, si la culpa es de los padres, pues jugamos a puerta cerrada ¿no? Seguiríamos la misma lógica!!! Aunq si pitan árbitros, seguirán teniendo ellos la culpa de todo... Fuera árbitros y fuera padres!
Pero claro, los errores seguirán existiendo... Entonces, de quien es la culpa? De los jugadores! Pues fuera jugadores... O de los entrenadores! Pues fuera entrenadores! O de los rivales! Pues fuera rivales...
Total, q estamos todos de acuerdo, q ésto no es fútbol!
Fútbol es ese compendio del todo! Esa mezcla de sentimiento y pasión, de pertenencia a un club y a unos colores q defenderemos, esa mezcla de cordura (pensar q voy a hacer) y locura (improvisar y tirar por el camino imposible), esa mezcla de razón y sinrazón, esa mezcla de juego directo y de ataque elaborado, esa de mezcla de padres y aficionados, de entrenadores y presidentes, de jugones y de guerreros...
Eso sí, lo cortés no quita lo valiente!
Tal vez sea momento de conjurarnos y de una vez por todas entendamos q no somos nadie los unos sin los otros! Si ponemos en la balanza lo q nos dá el perder así de esa manera la cabeza, tal vez decidamos q este no es el camino a seguir! Tenemos muchas cosas q aprender, muchas cosas q enseñar...
Empecemos por el reglamento y acabemos por el respeto a los demás!
Y mi reto es el siguiente: si alguien es capaz de justificarme y convencerme q la violencia en un terreno de juego es necesaria para cultivar la esencia de este nuestro deporte, como diría aquel, "me la tallo i em faig monja!"
Por adelantado q habló con conocimiento de causa por mi experiencia como jugador de barrio y desde el más profundo rechazo a lo q pasó. Aunque creo, seguirá pasando! Mal nos pese, esta es la realidad! Y éste, no será el último caso de violencia en un campo de fútbol!!!
Lean y juzguen q les parece, q sentimiento les provoca y, lo q es más importante, q harán ustedes...
http://deportes.elpais.com/deportes/2014/03/16/actualidad/1395003250_337471.html
La reflexión es la de siempre, ganar a cualquier precio!
No creo q sea lo más apropiado para las etapas de formación! Todo el mundo estamos de acuerdo, pero cuando es mi equipo el afectado por una decisión incorrecta del colegiado, es q me lo como!
¿Como puede ser q seamos tan incoherentes? Por un lado somos capaces de discernir entre lo correcto y lo incorrecto si somo parte imparcial y no implicados, y sin embargo, si somos parte implicada la misma acción es vista de manera distinta! Y en este caso no hablamos de diferentes puntos de vista!!! ¿No existe un sólo reglamento?
La solución es fácil, muerto el perro se acabó la rabia! Eliminamos los árbitros y se acabó el problema ¿verdad? Total, los entrenadores estamos facultados para arbitrar partidos (así lo dicen nuestras competencias oficiales por lo q a titulación se refiere), así q pita uno de cada equipo y listo!
Aunq creo q al final aun nos pegarían los padres a nosotros mismos...
Pues nada, si la culpa es de los padres, pues jugamos a puerta cerrada ¿no? Seguiríamos la misma lógica!!! Aunq si pitan árbitros, seguirán teniendo ellos la culpa de todo... Fuera árbitros y fuera padres!
Pero claro, los errores seguirán existiendo... Entonces, de quien es la culpa? De los jugadores! Pues fuera jugadores... O de los entrenadores! Pues fuera entrenadores! O de los rivales! Pues fuera rivales...
Total, q estamos todos de acuerdo, q ésto no es fútbol!
Fútbol es ese compendio del todo! Esa mezcla de sentimiento y pasión, de pertenencia a un club y a unos colores q defenderemos, esa mezcla de cordura (pensar q voy a hacer) y locura (improvisar y tirar por el camino imposible), esa mezcla de razón y sinrazón, esa mezcla de juego directo y de ataque elaborado, esa de mezcla de padres y aficionados, de entrenadores y presidentes, de jugones y de guerreros...
Eso sí, lo cortés no quita lo valiente!
Tal vez sea momento de conjurarnos y de una vez por todas entendamos q no somos nadie los unos sin los otros! Si ponemos en la balanza lo q nos dá el perder así de esa manera la cabeza, tal vez decidamos q este no es el camino a seguir! Tenemos muchas cosas q aprender, muchas cosas q enseñar...
Empecemos por el reglamento y acabemos por el respeto a los demás!
Y mi reto es el siguiente: si alguien es capaz de justificarme y convencerme q la violencia en un terreno de juego es necesaria para cultivar la esencia de este nuestro deporte, como diría aquel, "me la tallo i em faig monja!"
domingo, 16 de marzo de 2014
"Cámara en mano y a Tarragona"
Com ja vaig dir al twitter, dijous passat em van confirmar q podia donar un cop de mà al cos tècnic del @martinenc.
El cap de setmana anterior ja havia anat a Igualada a enregistrar les primeres imatges pel meu nou equip, doncs s'enfrontava al Torredembarra qui, després de la victòria a Igualada, ocupava la 2a.plaça i amenaçava amb intentar destronar al rei...
Tot i no estar confirmat el meu fitxatge, valia la pena començar a veure el q es coïa al grup 2.
En el cas concret q ens ocupa, vaig poder copsar les 4 idees bàsiques de l'equip torrenc per ajudar al líder del grup 2 a plantejar el partit neutralitzant les opcions del rival i intentant trobar els punts dèbils per on atacar més plàcidament.
Ja sabeu, les lligues es guanyen amb els de dalt i en els petits detalls....
Divendres doncs, vaig conèixer al grup i vam poder comentar les imatges a la "sala de projecció". Fase d'inici, joc de continuació, accions a pilota aturada, fase defensiva, basculacions, pressió... Fins aquí, res nou, excepte les magnífiques instal.lacions del club!
Avui, toca viatjar una mica més lluny i anar cap a Tarragona a veure el Torreforta!
Actualment ocupa la 4a.plaça però té a tocar la segona posició: la derrota del Torredembarra li permetrà superar a l'equip torrenc i acabar, com a mínim, en 3a.posició si aconsegueix guanyar. Qui sap si en dos jornades, al rebre al líder, també estarà en condicions de disputar el tron al rei...
Així, novament em trobo davant l'anàlisi d'un rival q lluita per ocupar places de promoció i acompanyar la Pobla de Mafumet a la Tercera Divisió representant les comarques tarragonines.
Al davant però, no val oblidar-ho tb hi haurà un equip! En aquest cas, un altre barceloní: el Tecnofutbol, q s'hi juga allunyar-se del descens!
És sens dubte un altre dels factors a tenir en compte, doncs com sabeu no només es tracta d'analitzar l'equip rival al terreny de joc on es jugarà el partit (hi ha equips q varien l'estil de joc a casa i fora) sinó també cal analitzar el joc d'un equip tenint en compte el q tens al davant!
Així doncs, GPS i a conèixer dos nous equips...
Sense referències, l'anàlisi sempre serà més objectiu!
Som-hi!
El cap de setmana anterior ja havia anat a Igualada a enregistrar les primeres imatges pel meu nou equip, doncs s'enfrontava al Torredembarra qui, després de la victòria a Igualada, ocupava la 2a.plaça i amenaçava amb intentar destronar al rei...
Tot i no estar confirmat el meu fitxatge, valia la pena començar a veure el q es coïa al grup 2.
En el cas concret q ens ocupa, vaig poder copsar les 4 idees bàsiques de l'equip torrenc per ajudar al líder del grup 2 a plantejar el partit neutralitzant les opcions del rival i intentant trobar els punts dèbils per on atacar més plàcidament.
Ja sabeu, les lligues es guanyen amb els de dalt i en els petits detalls....
Divendres doncs, vaig conèixer al grup i vam poder comentar les imatges a la "sala de projecció". Fase d'inici, joc de continuació, accions a pilota aturada, fase defensiva, basculacions, pressió... Fins aquí, res nou, excepte les magnífiques instal.lacions del club!
Avui, toca viatjar una mica més lluny i anar cap a Tarragona a veure el Torreforta!
Actualment ocupa la 4a.plaça però té a tocar la segona posició: la derrota del Torredembarra li permetrà superar a l'equip torrenc i acabar, com a mínim, en 3a.posició si aconsegueix guanyar. Qui sap si en dos jornades, al rebre al líder, també estarà en condicions de disputar el tron al rei...
Així, novament em trobo davant l'anàlisi d'un rival q lluita per ocupar places de promoció i acompanyar la Pobla de Mafumet a la Tercera Divisió representant les comarques tarragonines.
Al davant però, no val oblidar-ho tb hi haurà un equip! En aquest cas, un altre barceloní: el Tecnofutbol, q s'hi juga allunyar-se del descens!
És sens dubte un altre dels factors a tenir en compte, doncs com sabeu no només es tracta d'analitzar l'equip rival al terreny de joc on es jugarà el partit (hi ha equips q varien l'estil de joc a casa i fora) sinó també cal analitzar el joc d'un equip tenint en compte el q tens al davant!
Així doncs, GPS i a conèixer dos nous equips...
Sense referències, l'anàlisi sempre serà més objectiu!
Som-hi!
domingo, 9 de marzo de 2014
Les notes de primer ja surten del forn...
Ja són penjades al MOODLE les notes de primer curs.
Veureu q estan amb les 4 darreres xifres del DNI i amb les inicials de noms i cognoms per aquells qui no tenim DNI (qüestió de protecció de dades)
Per a qualsevol dubte o aclariment, no dubteu a enviar un mail!
Moltes felicitats a aquells qui heu aprovat i molta sort als qui haureu de fer examen extraordinari.
Veureu q estan amb les 4 darreres xifres del DNI i amb les inicials de noms i cognoms per aquells qui no tenim DNI (qüestió de protecció de dades)
Per a qualsevol dubte o aclariment, no dubteu a enviar un mail!
Moltes felicitats a aquells qui heu aprovat i molta sort als qui haureu de fer examen extraordinari.
martes, 4 de marzo de 2014
Torna el futbol, i jo?
Després d'uns dies d'absència de futbol toca tornar-s'hi a posar...
Tot i q el futbol a la Tercera Divisió va seguir el seu curs, és com si el nostre món s'hagués aturat durant aquesta setmana de Carnaval! És cert q ha passat més ràpid del q pensava, però no es tractava d'un cap de setmana "normal".
Ara arriba l'hora de la veritat...
Aquesta ja és una setmana "normal", d'entrenaments vull dir; amb un cap de setmana "normal", de partits vull dir. Per a q després ens queixem de la rutina oi?
Tocarà doncs mirar calendari i analitzar quins partits cal anar a veure...
Siguem sincers, com a entrenadors "en paro" la conveniència és veure aquells equips amb dinàmiques negatives i q necessitarien un cop de mà! La motivació però és veure aquells equips dels q t'han parlat tan bé q gairebé et sents amb l'obligació moral d'anar a veure per a admirar el seu joc o el seu desplegament tàctic! Inclús és moment per a veure aquells companys q durant la temporada nohaspogut seguir!
Com tot, són petits dilemes i petites decisions q un ha de prendre a consciència. Cal saber q les oportunitats no passen quan un vol (sabeu allò dels trens no?), sinó q cal anar a buscar-les... Cal estar a l'aguait i no perdre's en allò de "ja em trucaran". Cal ser conseqüent i actuar en consonància!
No és estar de sort sinó buscar-la...
M'acompanyeu?
Tot i q el futbol a la Tercera Divisió va seguir el seu curs, és com si el nostre món s'hagués aturat durant aquesta setmana de Carnaval! És cert q ha passat més ràpid del q pensava, però no es tractava d'un cap de setmana "normal".
Ara arriba l'hora de la veritat...
Aquesta ja és una setmana "normal", d'entrenaments vull dir; amb un cap de setmana "normal", de partits vull dir. Per a q després ens queixem de la rutina oi?
Tocarà doncs mirar calendari i analitzar quins partits cal anar a veure...
Siguem sincers, com a entrenadors "en paro" la conveniència és veure aquells equips amb dinàmiques negatives i q necessitarien un cop de mà! La motivació però és veure aquells equips dels q t'han parlat tan bé q gairebé et sents amb l'obligació moral d'anar a veure per a admirar el seu joc o el seu desplegament tàctic! Inclús és moment per a veure aquells companys q durant la temporada nohaspogut seguir!
Com tot, són petits dilemes i petites decisions q un ha de prendre a consciència. Cal saber q les oportunitats no passen quan un vol (sabeu allò dels trens no?), sinó q cal anar a buscar-les... Cal estar a l'aguait i no perdre's en allò de "ja em trucaran". Cal ser conseqüent i actuar en consonància!
No és estar de sort sinó buscar-la...
M'acompanyeu?
domingo, 23 de febrero de 2014
Un cap de setmana diferent...
Després d'una setmana moguda, la recomanació més escoltada pels meus amics era: "desconnecta"
Però la veritat és q no és fàcil quan saps q hauries d'estar assegut en una banqueta d'un històric enlloc de seure a la sorra de la platja veient com juga la teva filla amb altres infants!
Més encara després de la setmana de declaracions i de com va anar tot plegat!
Encara perplex per una destitució sense sentit, se'm fa díficil estar al sofà veient un partit del Sabadell i seguint al teu ja "ex-equip" pel twitter del @gol_cat sense pensar q hom podria ser qui estigués gaudint de la victòria! Jo faria això, jo faria allò, aquesta alineació, aquest canvi, aquest altre...
No s'ha de negar: per un costat vols q l'equip guanyi pq encara hi ha un treball teu al darrere i per l'altra vols q perdi per allò de no ser tu qui està al capdavant de la nau!
Barreja d'emocions! Més encara quan el gol de la victòria el fa un dels jugadors més discutits i q vam portar nosaltres... Espero no se'l carreguin ara!
És difícil aillar-se de tot plegat i no pensar en res! És difícil desconnectar... El mòbil treu fum per a dir-li a un company i a un altre q si necessita res només cal q m'ho digui q ràpidament li oferiré els meus serveis!
És difícil pensar q no has de preparar els entrenaments de la setmana, és difícil saber q has d'ocupar el temps en altres coses q no sigui el visionat del rival o del propi equip...
És difícil dedicar només el temps lliure a jugar amb la nena o corregir quatre exàmens...
Necessito futbol i no puc desconnectar... Ho sento soc així!
Però la veritat és q no és fàcil quan saps q hauries d'estar assegut en una banqueta d'un històric enlloc de seure a la sorra de la platja veient com juga la teva filla amb altres infants!
Més encara després de la setmana de declaracions i de com va anar tot plegat!
Encara perplex per una destitució sense sentit, se'm fa díficil estar al sofà veient un partit del Sabadell i seguint al teu ja "ex-equip" pel twitter del @gol_cat sense pensar q hom podria ser qui estigués gaudint de la victòria! Jo faria això, jo faria allò, aquesta alineació, aquest canvi, aquest altre...
No s'ha de negar: per un costat vols q l'equip guanyi pq encara hi ha un treball teu al darrere i per l'altra vols q perdi per allò de no ser tu qui està al capdavant de la nau!
Barreja d'emocions! Més encara quan el gol de la victòria el fa un dels jugadors més discutits i q vam portar nosaltres... Espero no se'l carreguin ara!
És difícil aillar-se de tot plegat i no pensar en res! És difícil desconnectar... El mòbil treu fum per a dir-li a un company i a un altre q si necessita res només cal q m'ho digui q ràpidament li oferiré els meus serveis!
És difícil pensar q no has de preparar els entrenaments de la setmana, és difícil saber q has d'ocupar el temps en altres coses q no sigui el visionat del rival o del propi equip...
És difícil dedicar només el temps lliure a jugar amb la nena o corregir quatre exàmens...
Necessito futbol i no puc desconnectar... Ho sento soc així!
martes, 18 de febrero de 2014
Una puerta cerrada, una oportunidad para buscar otro camino...
Dice la canción q cuando un amigo se va algo se muere en el alma, y digo yo q cuando dejas un trabajo a medias por decisión de terceros algo t queda también pendiente en el alma!
Una puerta se ha cerrado, almenos por ahora, y la sensación es q de haber seguido abierta el éxito estaba garantizado! Eso sí, el balón no entró... y adiós muy buenas!
El tema es el de siempre, no hace falta descubrir el mundo...
Será pues momento de analizar lo q pasó y buscar nuevas puertas q se abran a tu paso! Es sin duda un buen momento para buscar nuevas oportunidades e incluso redefinirse como técnico. Es momento de valorar en su justa medida cada una de las decisiones tomadas y como no, evaluar si lo trabajado ha sido lo idóneo.
A toro pasado es más fácil y aprovechar el tiempo libre para reflexionar sobre todo lo vivido esta temporada de buen seguro será la mejor inversión en futuro!
Suerte a todos los q os encontréis en una situación similar! Ánimo! Y pa'lante!!!
Una puerta se ha cerrado, almenos por ahora, y la sensación es q de haber seguido abierta el éxito estaba garantizado! Eso sí, el balón no entró... y adiós muy buenas!
El tema es el de siempre, no hace falta descubrir el mundo...
Será pues momento de analizar lo q pasó y buscar nuevas puertas q se abran a tu paso! Es sin duda un buen momento para buscar nuevas oportunidades e incluso redefinirse como técnico. Es momento de valorar en su justa medida cada una de las decisiones tomadas y como no, evaluar si lo trabajado ha sido lo idóneo.
A toro pasado es más fácil y aprovechar el tiempo libre para reflexionar sobre todo lo vivido esta temporada de buen seguro será la mejor inversión en futuro!
Suerte a todos los q os encontréis en una situación similar! Ánimo! Y pa'lante!!!
miércoles, 5 de febrero de 2014
Adéu 2n, Hola 1r
Ja ha arribat el moment de despedir als alumnes de 2n! I donar la benvinguda als alumnes de 1r...
Com es diu normalment, ha estat curt però intens ;-)
Avaluar, programar setmana a setmana i entrenar! Tot un curs resumit en 3 paraules.
I és q la vida de l'entrenador és fàcil, només hem d'aprendre a llegir q ha passat i q està passant, interpretar el pq ha passat o està passant i entrenar allò q volem corregir del q ha passat o allò q volem q passi!
Per a tot això hem après a utilitzar les tecnologies per a observar amb més objectivitat (diguem-li gravar partits i analitzar-los amb LONGOMATCH per exemple), hem après a planificar tenint en compte els beneficis físics q ens dona la llei de sobrecompensació i tenint en compte la classificació relativa dels rivals, i hem après a utilitzar noves formes didàctiques (moviments i evolucions, accions combinades col.lectives, rutines de joc, treball d'estratègia i 11 contra 11).
Per suposat, respectant una idea i estil de joc (diguem-li també fonaments del joc), tenint clar q el rival condicionarà el treball de la setmana com també serà un condicionant la dinàmica de resultats.
I conte contat, crèdit acabat!
Així q, és moment de tornar a començar! És l'hora d'encetar un nou curs amb els alumnes de primer...
Serà doncs el moment de parlar d'organització dels jugadors, dels plantejaments educatius del futbol, de noves metodologies i formes didàctiques q relacionin els fonaments de joc amb un sistema i una metodologia de treball.
Això és futbol i això és entrenar!
Som-hi!
Comencem???
Com es diu normalment, ha estat curt però intens ;-)
Avaluar, programar setmana a setmana i entrenar! Tot un curs resumit en 3 paraules.
I és q la vida de l'entrenador és fàcil, només hem d'aprendre a llegir q ha passat i q està passant, interpretar el pq ha passat o està passant i entrenar allò q volem corregir del q ha passat o allò q volem q passi!
Per a tot això hem après a utilitzar les tecnologies per a observar amb més objectivitat (diguem-li gravar partits i analitzar-los amb LONGOMATCH per exemple), hem après a planificar tenint en compte els beneficis físics q ens dona la llei de sobrecompensació i tenint en compte la classificació relativa dels rivals, i hem après a utilitzar noves formes didàctiques (moviments i evolucions, accions combinades col.lectives, rutines de joc, treball d'estratègia i 11 contra 11).
Per suposat, respectant una idea i estil de joc (diguem-li també fonaments del joc), tenint clar q el rival condicionarà el treball de la setmana com també serà un condicionant la dinàmica de resultats.
I conte contat, crèdit acabat!
Així q, és moment de tornar a començar! És l'hora d'encetar un nou curs amb els alumnes de primer...
Serà doncs el moment de parlar d'organització dels jugadors, dels plantejaments educatius del futbol, de noves metodologies i formes didàctiques q relacionin els fonaments de joc amb un sistema i una metodologia de treball.
Això és futbol i això és entrenar!
Som-hi!
Comencem???
sábado, 1 de febrero de 2014
sábado, 25 de enero de 2014
Una de tennis...
Aquest és un dels molts videos q hi ha penjat a la xarxa sobre el gran retorn de Rafa Nadal aquest any 2013... L'any q Rafa Nadal ha tornat a recuperar el número 1.
No és cap descobriment! No cal ara parlar d'ell; però sí del q ha fet!
Els grans esportistes es diferencien de la resta per la seva capacitat de ressorgir després dels problemes q et van passant durant la teva carrera... Els problemes hi són per tothom, però no tothom els afrontem de la mateixa manera!
En Rafa va assolir el número del món a base de treball, de molt treball i de molt coratge, a base de disputar cada punt com si fós l'últim punt q jugava, independentment de qui fós el seu rival i de quina fós la ronda classificatòria q jugués! Cada punt de cada partit! Això el va portar a l'excel·lència! I ell sap millor q ningú q això és el q el fa fort!
Però quan perd a wimbledon al 2012 i ha d'abandonar els terrenys de joc per la lesió q patia i anava arrossegant mesos enrere, va veure i viure com quedava relegat a unes quantes posicions més enrere en el rànking i com Novak ho aprofitava! Tot i q no volem parlar de tennis, en Rafa va tenir clar des del primer moment q havia de fer!!!
Parlem del treball de recuperació q va fer, un treball q no tenia la mirada posada només a recuperar-se per tornar a jugar sinó, el més important, amb la mirada posada a recuperar-se per a tornar a ser el número 1. Al seu cap només hi havia aquest pensament... Aquest era el seu objectiu a mig termini, i ell tenia clar q havia de fer per assolir-ho: cada jugada, cada punt, cada exercici...
Cada exercici q ell feia tenia com a objectiu ser millor! Tenia com a finalitat ser el número 1 altre cop! Algú encara dubta de la necessitat de marcar-se objectius? Aquesta és la diferència!
El seu objectiu és millorar cada moment, no és pas el mateix q ens marquem els entrenadors de futbol per als nostres jugadors?
Això sí, en Rafa no només ho va aconseguir a base de marcar-se objectius a curt i mig termini, sinó també a base de creure i tenir la convicció q el camí per aconseguir-ho era el mateix q l'havia portat a l'èxit! Allò q millor sabia fer no només és jugar a tennis (n'hi ha molts altres jugadors bons), sinó creure q podia fer-ho millor i q havia de disputar cada punt com si fós l'última bola de cada partit!
Us imagineu q cadascun dels nostres jugadors disputés cada jugada com si es tractés de la darrera jugada de la final de la Champions, del Mundial, o millor encara, la darrera jugada de la promoció d'ascens o del darrer partit de lliga amb la salvació en joc!!!
Convicció i treball! Treball i convicció!
miércoles, 15 de enero de 2014
martes, 14 de enero de 2014
sábado, 11 de enero de 2014
Comencem...
Dilluns 13 comencem el curs amb els alumnes de segon!
Aquest any avançarem en el coneixement de noves formes didàctiques per a treballar als equips sèniors (moviments i evolucions, accions combinades col.lectives, rutines de joc, 11 contra 11 i treball d'estratègies); aprofundirem en el concepte de planificació; i incidirem en l'aspecte avaluatiu...
No és poc oi?
Si voleu consultar els apunts, cliqueu aquí
Aquest any avançarem en el coneixement de noves formes didàctiques per a treballar als equips sèniors (moviments i evolucions, accions combinades col.lectives, rutines de joc, 11 contra 11 i treball d'estratègies); aprofundirem en el concepte de planificació; i incidirem en l'aspecte avaluatiu...
No és poc oi?
Si voleu consultar els apunts, cliqueu aquí
miércoles, 1 de enero de 2014
2014 desitjos de prosperitat...
Cada any q comença tenim tendència a fer propòsits! Propòsits q en moltes ocasions som conscients no complirem, però ens ho proposem...
La gràcia dels propòsits està, precisament, en això! En pensar què podem fer per a millorar quelcom q creiem no hem fet prou bé l'any anterior...
Hem de ser realistes però i fer propòsits assumibles, del contrari, arribarem a final d'any i direm una i altra vegada allò de: "mira q m'ho havia proposat!"; o allò de: "l'any q vé sí!"
Els propòsits doncs, com en la planificació: objectius a curt i mitjà termini, no objectius a llarg plaç! Objectius fàcilment mesurables i q permetin anar veient l'evolució q fem!
D'aquesta manera segur q la nostra autoestima creixerà i la confiança en seguir el camí ens donarà l'energia per a no defallir a l'intent!
Això sí, ser realistes no vol dir deixar de somiar! No confonguem els termes...
Si no deixem volar la imaginació, de ben segur q el q fem serà quelcom semblant al q fem actualment i per tant, no hi haurà millora! Com diuen els "coach" si vols fer quelcom d'extraordinari comença per fer quelcom de diferent... Fins ara potser no t'ha anat tant bé com voldries, és moment de canvis!!!
Somiar s'ha de somiar, però dic jo, somnis realistes, assumibles i q es puguin anar ampliant a mesura q els anem aconseguint no?
Doncs això, molta energia per aquest 2014 i q els vostres somnis us portin allà on volgueu arribar!
La gràcia dels propòsits està, precisament, en això! En pensar què podem fer per a millorar quelcom q creiem no hem fet prou bé l'any anterior...
Hem de ser realistes però i fer propòsits assumibles, del contrari, arribarem a final d'any i direm una i altra vegada allò de: "mira q m'ho havia proposat!"; o allò de: "l'any q vé sí!"
Els propòsits doncs, com en la planificació: objectius a curt i mitjà termini, no objectius a llarg plaç! Objectius fàcilment mesurables i q permetin anar veient l'evolució q fem!
D'aquesta manera segur q la nostra autoestima creixerà i la confiança en seguir el camí ens donarà l'energia per a no defallir a l'intent!
Això sí, ser realistes no vol dir deixar de somiar! No confonguem els termes...
Si no deixem volar la imaginació, de ben segur q el q fem serà quelcom semblant al q fem actualment i per tant, no hi haurà millora! Com diuen els "coach" si vols fer quelcom d'extraordinari comença per fer quelcom de diferent... Fins ara potser no t'ha anat tant bé com voldries, és moment de canvis!!!
Somiar s'ha de somiar, però dic jo, somnis realistes, assumibles i q es puguin anar ampliant a mesura q els anem aconseguint no?
Doncs això, molta energia per aquest 2014 i q els vostres somnis us portin allà on volgueu arribar!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)