martes, 6 de diciembre de 2016

viernes, 14 de octubre de 2016

Hi ha vida després del futbol...

En Gerard Piqué és un d'aquells jugadors q al teu equip l'estimes "a muerte" i t'hi identifiques de cap a peus pel q simbolitza i defensa però q a l'equip rival és d'aquells qui odies envejosament...
Tot i que per a molts aficionats el futbol es redueix a això, a jutjar als jugadors pels colors q defensa, ningú pot obviar q en Gerard és un dels millors centrals del món! Qualsevol el voldria al seu equip.
És un jugador tècnicament ben dotat, amb bona sortida de pilota, amb bona presa de decisió i amb un físic apropiat per la posició de central. Bon joc de cap, competitiu i amb caràcter! Sobretot, aquella empenta que fa que quan el necessites es posa l'equip a l'esquena i tira d'aquell orgull q contagia a tothom...

No seré jo qui descobreixi les virtuts d'un jugador q ho ha guanyat tot, però si volia aprofitant el reportatge de tv3 fer un petit incís d'allò q més em va sobtar: en Piqué té les idees molt clares! I això al món del futbol no és gaire habitual.
En Gerard té una empresa de videojocs amb treballadors al més pur estil "facebook". Sens dubte un futur com a empresari per a quan deixi de jugar... Tot i q, com diu en Basté, no li caldria. Entre altres, amb la llei fiscal 85-15 fins i tot li pot suposar despeses extres! Però és una manera de sentir-se útil. No l'imagino pas fent un duet amb la Shaki ;)

Us deixo el programa per a q li doneu un cop d'ull...


sábado, 3 de septiembre de 2016

Una nueva temporada, una nueva ilusión

Otro año más una nueva temporada empieza cargada de ilusión para todos. Mucha suerte!
Unos aspiran a cumplir el sueño de lograr un campeonato mientras otros se conforman con jugar un  play-off de ascenso. Unos aspiran a no descender mientras otros se conforman con tener un año tranquilo...
Sea como sea, todos tienen un mismo objetivo: cumplir su objetivo!

Nadie juega por jugar; es la esencia de la competición...
Y ésta es, precisamente, la piedra angular del trabajo sobre el q cada entrenador deberá fomentar su planificación.
La competición marcará el camino del día a día y determinará aquello q debemos mejorar y aquello q debemos seguir potenciando. Éste es el secreto mejor guardado, la llave del éxito.
Tan fácil y sencillo como corregir los errores y anticipar lo q nos vamos a encontrar al disputar el partido contra un rival determinado.

Eso sí, como todo no se puede mejorar y no tenemos tiempo para mejorarlo todo, deberemos priorizar aquello q nos dará un rendimiento inmediato. Lo demás, al cajón de los recuerdos (no conviene olvidarlo pq puede q tarde o temprano nos vuelva a suceder).
A su vez, como no podemos anticipar todo lo q nos vamos a encontrar, deberemos priorizar aquellos aspectos q nos van a permitir poder obtener cierta ventaja respecto al rival según nuestra idea de juego.

Del acierto en la toma de decisiones sobre aquello q vamos a incidir durante el trabajo intersemanal dependerá directamente las probabilidades para ganar el partido. Luego sólo dependerá del acierto del jugador en la ejecución del plan. Casi nada!

Pues eso,  mucha suerte a todos!

domingo, 29 de mayo de 2016

Vacances anticipades

Quan una temporada l'acabes abans d'hora sembla q el rellotge avança més ràpid del normal, q les noves oportunitats no arriben o, simplement, q el tren no s'atura...
Les expectatives van transformant-se al llarg dels dies i les especulacions, desitjos o esperances d'un nou any es van esvaïnt...
Mai sabràs si és millor "pájaro en mano o cientos volando" ni tan sols si l'espera serà productiva! Així q l'únic q resta és felicitar als companys q han fet bona temporada, animar las q no l'han fet tan bona i desitjar BONES VACANCES a tothom!
L'agost es al tombar la cantonada... 😉

jueves, 14 de abril de 2016

3,2,1... Final de trajecte

I de cop i volta, tot s'acaba...

Hi ha una trucada, una reunió i tot va rodat... Els fets es succeeixen a la velocitat de la llum i sense saber perquè, sense entendre la veritable raó et veus apartat d'allò pel que tant t'has esforçat!

Vindrà algú altre a recollir els fruits del teu treball...
I més enllà de les medalles, la sensació serà que no t'han deixat acabar de pintar el quadre que havies començat!

Són projectes i il.lusions que, per una fàcil decisió, s'ensorren i queden -per sempre- en el racó dels records d'allò que podia ser i no ha sigut. Una més per explicar...

I és així, sense més. I s'ha d'acceptar i prou! O això diuen! Que és quelcom inherent a la professió...
Però em ressigno a acceptar-ho sense més! Buscaré nous reptes. Nous camins per caminar!

jueves, 18 de febrero de 2016

sábado, 2 de enero de 2016