Després d'una setmana moguda, la recomanació més escoltada pels meus amics era: "desconnecta"
Però la veritat és q no és fàcil quan saps q hauries d'estar assegut en una banqueta d'un històric enlloc de seure a la sorra de la platja veient com juga la teva filla amb altres infants!
Més encara després de la setmana de declaracions i de com va anar tot plegat!
Encara perplex per una destitució sense sentit, se'm fa díficil estar al sofà veient un partit del Sabadell i seguint al teu ja "ex-equip" pel twitter del @gol_cat sense pensar q hom podria ser qui estigués gaudint de la victòria! Jo faria això, jo faria allò, aquesta alineació, aquest canvi, aquest altre...
No s'ha de negar: per un costat vols q l'equip guanyi pq encara hi ha un treball teu al darrere i per l'altra vols q perdi per allò de no ser tu qui està al capdavant de la nau!
Barreja d'emocions! Més encara quan el gol de la victòria el fa un dels jugadors més discutits i q vam portar nosaltres... Espero no se'l carreguin ara!
És difícil aillar-se de tot plegat i no pensar en res! És difícil desconnectar... El mòbil treu fum per a dir-li a un company i a un altre q si necessita res només cal q m'ho digui q ràpidament li oferiré els meus serveis!
És difícil pensar q no has de preparar els entrenaments de la setmana, és difícil saber q has d'ocupar el temps en altres coses q no sigui el visionat del rival o del propi equip...
És difícil dedicar només el temps lliure a jugar amb la nena o corregir quatre exàmens...
Necessito futbol i no puc desconnectar... Ho sento soc així!
No hay comentarios:
Publicar un comentario