Una de tennis...

 Aquest és un dels molts videos q hi ha penjat a la xarxa sobre el gran retorn de Rafa Nadal aquest any 2013... L'any q Rafa Nadal ha tornat a recuperar el número 1.
No és cap descobriment! No cal ara parlar d'ell; però sí del q ha fet!

Els grans esportistes es diferencien de la resta per la seva capacitat de ressorgir després dels problemes q et van passant durant la teva carrera... Els problemes hi són per tothom, però no tothom els afrontem de la mateixa manera!

En Rafa va assolir el número del món a base de treball, de molt  treball i de molt coratge, a base de disputar cada punt com si fós l'últim punt q jugava, independentment de qui fós el seu rival i de quina fós la ronda classificatòria q jugués! Cada punt de cada partit! Això el va portar a l'excel·lència! I ell sap millor q ningú q això és el q el fa fort!

Però quan perd a wimbledon al 2012 i ha d'abandonar els terrenys de joc per la lesió q patia i anava arrossegant mesos enrere, va veure i viure com quedava relegat a unes quantes posicions més enrere en el rànking i com Novak ho aprofitava! Tot i q no volem parlar de tennis, en Rafa va tenir clar des del primer moment q havia de fer!!!

Parlem del treball de recuperació q va fer, un treball q no tenia la mirada posada només a recuperar-se per tornar a jugar sinó, el més important, amb la mirada posada a recuperar-se per a tornar a ser el número 1. Al seu cap només hi havia aquest pensament... Aquest era el seu objectiu a mig termini,  i ell tenia clar q havia de fer per assolir-ho: cada jugada, cada punt, cada exercici...
Cada exercici q ell feia tenia com a objectiu ser millor! Tenia com a finalitat ser el número 1 altre cop! Algú encara dubta de la necessitat de marcar-se objectius? Aquesta és la diferència!

El seu objectiu és millorar cada moment, no és  pas el mateix q ens  marquem els entrenadors de futbol per als nostres jugadors?
Això sí, en Rafa no només ho va aconseguir a base de marcar-se objectius a curt i mig termini, sinó també a base de creure i tenir la convicció q el camí per aconseguir-ho era el mateix q l'havia portat a l'èxit! Allò  q millor sabia fer no només és jugar a tennis (n'hi ha molts altres jugadors bons), sinó creure q podia fer-ho millor i q havia de disputar cada punt com si fós l'última bola de cada partit!

Us imagineu q cadascun dels nostres jugadors disputés cada jugada com si es tractés de la darrera jugada de la final de la Champions, del Mundial, o millor encara, la darrera jugada de la promoció d'ascens o del darrer partit de lliga amb la salvació en joc!!!

Convicció i treball! Treball i convicció!