El valor del esfuerzo

 

Aún me pregunto pq...

Todavía hoy, unos meses después me pregunto pq... Cuando me encuentro compañeros o amigos de este mundillo q me preguntan cual fué el motivo de mi destitución, aún hoy no tengo respuesta! A veces pienso q se trata simplemente de resultados,es la excusa perfecta! Luego t enteras q una semana antes ya buscaban substituto y entonces se desmonta el argumento... Algunos jugadores afirman q no hubo cama, pero justamente la semana anterior debíamos sancionar a un compañero por su actitud y aún hoy espero opinión de quien debiera decidir la sanción... Tal vez se trata de un problema de planificación... entonces tal vez no era yo quien debía marchar! Sea como fuere, aún no tengo respuesta! Creo q no la tendré! Y para un amante de la enseñanza como yo, lo peor es no encontrar respuesta... Así q me quedaré con aquello de: "el futbol es así" #seguiremos

Ahora que empieza un nuevo año...

Leyenda...

Vacances anticipades

Quan una temporada l'acabes abans d'hora sembla q el rellotge avança més ràpid del normal, q les noves oportunitats no arriben o, simplement, q el tren no s'atura...
Les expectatives van transformant-se al llarg dels dies i les especulacions, desitjos o esperances d'un nou any es van esvaïnt...
Mai sabràs si és millor "pájaro en mano o cientos volando" ni tan sols si l'espera serà productiva! Així q l'únic q resta és felicitar als companys q han fet bona temporada, animar las q no l'han fet tan bona i desitjar BONES VACANCES a tothom!
L'agost es al tombar la cantonada... 😉

Pep Guardiola: En la Vida Busco que me Quieran Charla de Liderazgo

Creer es poder!

Una puerta cerrada, una oportunidad para buscar otro camino...

Dice la canción q cuando un amigo se va algo se muere en el alma, y digo yo q cuando dejas un trabajo a medias por decisión de terceros algo t queda también pendiente en el alma!
Una puerta se ha cerrado, almenos por ahora, y la sensación es q de haber seguido abierta el éxito estaba garantizado! Eso sí, el balón no entró... y adiós muy buenas!

El tema es el de siempre, no hace falta descubrir el mundo...

Será pues momento de analizar lo q pasó y buscar nuevas puertas q se abran a tu paso! Es sin duda un buen momento para buscar nuevas oportunidades e incluso redefinirse como técnico. Es momento de valorar en su justa medida cada una de las decisiones tomadas y como no, evaluar si lo trabajado ha sido lo idóneo.

A toro pasado es más fácil y aprovechar el tiempo libre para reflexionar sobre todo lo vivido esta temporada de buen seguro será la mejor inversión en futuro!

Suerte a todos los q os encontréis en una situación similar! Ánimo! Y pa'lante!!!

Llaménle, simplemente Luis

Una de tennis...

 Aquest és un dels molts videos q hi ha penjat a la xarxa sobre el gran retorn de Rafa Nadal aquest any 2013... L'any q Rafa Nadal ha tornat a recuperar el número 1.
No és cap descobriment! No cal ara parlar d'ell; però sí del q ha fet!

Els grans esportistes es diferencien de la resta per la seva capacitat de ressorgir després dels problemes q et van passant durant la teva carrera... Els problemes hi són per tothom, però no tothom els afrontem de la mateixa manera!

En Rafa va assolir el número del món a base de treball, de molt  treball i de molt coratge, a base de disputar cada punt com si fós l'últim punt q jugava, independentment de qui fós el seu rival i de quina fós la ronda classificatòria q jugués! Cada punt de cada partit! Això el va portar a l'excel·lència! I ell sap millor q ningú q això és el q el fa fort!

Però quan perd a wimbledon al 2012 i ha d'abandonar els terrenys de joc per la lesió q patia i anava arrossegant mesos enrere, va veure i viure com quedava relegat a unes quantes posicions més enrere en el rànking i com Novak ho aprofitava! Tot i q no volem parlar de tennis, en Rafa va tenir clar des del primer moment q havia de fer!!!

Parlem del treball de recuperació q va fer, un treball q no tenia la mirada posada només a recuperar-se per tornar a jugar sinó, el més important, amb la mirada posada a recuperar-se per a tornar a ser el número 1. Al seu cap només hi havia aquest pensament... Aquest era el seu objectiu a mig termini,  i ell tenia clar q havia de fer per assolir-ho: cada jugada, cada punt, cada exercici...
Cada exercici q ell feia tenia com a objectiu ser millor! Tenia com a finalitat ser el número 1 altre cop! Algú encara dubta de la necessitat de marcar-se objectius? Aquesta és la diferència!

El seu objectiu és millorar cada moment, no és  pas el mateix q ens  marquem els entrenadors de futbol per als nostres jugadors?
Això sí, en Rafa no només ho va aconseguir a base de marcar-se objectius a curt i mig termini, sinó també a base de creure i tenir la convicció q el camí per aconseguir-ho era el mateix q l'havia portat a l'èxit! Allò  q millor sabia fer no només és jugar a tennis (n'hi ha molts altres jugadors bons), sinó creure q podia fer-ho millor i q havia de disputar cada punt com si fós l'última bola de cada partit!

Us imagineu q cadascun dels nostres jugadors disputés cada jugada com si es tractés de la darrera jugada de la final de la Champions, del Mundial, o millor encara, la darrera jugada de la promoció d'ascens o del darrer partit de lliga amb la salvació en joc!!!

Convicció i treball! Treball i convicció!

2014 desitjos de prosperitat...

Cada any q comença tenim tendència a fer propòsits! Propòsits q en moltes ocasions som  conscients no complirem, però ens ho proposem...
La gràcia dels propòsits està, precisament, en això! En pensar què podem fer per a millorar quelcom q creiem no hem fet prou bé l'any anterior...

Hem de ser realistes però i fer propòsits assumibles, del contrari, arribarem a final d'any i direm una i altra vegada allò de: "mira q m'ho havia proposat!"; o allò de: "l'any q vé sí!"

Els propòsits doncs, com en la planificació: objectius a curt i mitjà termini, no objectius a llarg plaç! Objectius fàcilment mesurables i q permetin anar veient l'evolució q fem!
D'aquesta manera segur q la nostra autoestima creixerà i la confiança en seguir el camí ens donarà l'energia per a no defallir a l'intent!

Això sí, ser realistes no vol dir deixar de somiar! No confonguem els termes...
Si no deixem volar la imaginació, de ben segur q el q fem serà quelcom semblant al q fem actualment i per tant, no hi haurà millora! Com diuen els "coach" si vols fer quelcom d'extraordinari comença per fer quelcom de diferent... Fins ara potser no t'ha anat tant bé com voldries, és moment de canvis!!!

Somiar s'ha de somiar, però dic jo, somnis realistes, assumibles i q es puguin anar ampliant a mesura q els anem aconseguint no?

Doncs això, molta energia per aquest 2014 i q els vostres somnis us portin allà on volgueu arribar!

Cuestión de dinámicas...

Cuando hablamos de dinámicas de resultados nos referimos a los resultados cosechados durante un período determinado de tiempo. Unas jornadas, unos minutos concretos de partido, unas situaciones específicas (en estrategia por ejemplo)... Todo es cuestión de estadística!

Eso sí, a nivel del entrenador, muy a menudo utilizamos estos términos para motivar a nuestros jugadores, para dar confianza y aumentar la autoestima o simplemente para motivar la mejora de aquello q no está saliendo bién! Como siempre el vaso está medio lleno o medio vacío según como y quien lo mire...

Si llevamos tres partidos perdidos y empatamos uno, reconocemos q rompemos la racha de derrotas y si son tres los partidos ganando y empatamos uno, reconocemos q la cifra asciende a cuatro partidos sin perder. Claro está q en el primer ejemplo entre los negativistas afirmarán q llevamos cuatro sin ganar, y en el segundo ejemplo q ya hemos dejado de ganar...

Lo q está claro, es q si nuestro propósito es el entrenamiento y por tanto la mejora física, técnica, táctica y mental, hay q saber vender el resultado como un punto de inflexión en esta maldita/bendita dinámica de resultados. Aprovechar para q resulte un elemento más de motivación. Para ello debemos rescatar cualquier momento q querramos destacar para q el jugador se aferre a echos objetivos y no crea q le estás vendiendo humo! Sólo a partir del convencimiento entramos en la mente del jugador y es consciente de lo q necesita él y el equipo...

Así, no nos quedemos solo con el resultado, con la suerte (buena o mala) de aquellas acciones q podían decantar el partido hacia la victoria en lugar de la derrota, sinó q aprovechemos estas dinámicas para ver ese lado positivo q nos permita salir de ese bucle del q en ocasiones parece no vayas a salir núnca.

La suma de pequeños momentos reclutados será para el jugador una gran base de pruebas para darse cuenta q: No estamos tan mal!

La recompensa de la darrera jornada...

Quan fitxes per un equip a falta de 7 jornades és q alguna cosa no rutlla... Però tens l'esperança q podràs ajudar a redreçar el rumb!

El primer q fas és intentar esbrinar els perquès, sense q aquesta inversió de temps vagi en contraposició amb la preparació per al q resta de campionat! Cal arribar a la darrera jornada amb opcions d'aconseguir l'objectiu! No es poden deixar escapar gaires punts!

Si tens la sort de disposar de filmacions de partits anteriors, eureka! I sinó, has de rescatar informació de la junta, dels jugadors, de l'anterior entrenador, del càmara, de rivals...
Això sí, tot posat en quarentena i sabent trobar una versió intermitja!

Qualsevol informació serà útil si li sabem donar el valor relatiu i fem q el jugador empatitzi amb l'emissor del missatge!

Tot i així, allò realment important i trascendent, q et farà arribar a l'últim suspir amb aspiracions no és tant el saber q ha passat sinó perquè ha passat! Qui no ha sentit allò de: "perquè no es torni a repetir"

Cal netejar les ferides obertes... Alhora q passar pàgina ràpidament i pensar com guanyar el primer partit!
Cal cohesionar el grup, recuperar l'autoconfiança... Alhora q marcar uns límits concrets per a q vegin q la cosa va de debò, q l'entrendador és el primer q hi creu!
Cal tornar a pensar en allò q vam fer bé, reclutar pensaments positius... Alhora q millorar allò q et fa perdre punts!
Cal moure quatre peces per a donar-li un sentit tàctic diferent... Alhora q saber mantenir a lloc les peces q funcionen! No moure per remoure!
Cal ser coherents en el treball de la setmana... Alhora q saber improvisar per a despertar al jugador!
Cal motivar en el dia a dia... Alhora q preparar l'equip per als resultats adversos!

I etzétera, etzétera, etzétera...

Quan fitxes per un equip a falta de 7 jornades és q alguna cosa no rutlla...
Però el q has de tenir molt clar és q el convenciment de l'entrenador serà l'oxigen q respiraran els jugadors, serà l'alè q necessitaran per a tornar a creure i tornar a il.lusionar-se vers un nou ojectiu!!!

Serà aquesta l'única manera d'arribar a la darrera jornada amb aspiracions de poder aconseguir la recompensa de l'última jornada...
Serà un ascens? Serà el bitllet per a la promoció? Serà la salvació? Serà el q serà,  però de ben segur q la recompensa compensarà qualsevol esforç!

Sobre Kilian Jornet

Aquest cap de setmana el meu company i amic, Jaume Torras, m'advertia d'una entrada interessant de llegir en el seu bloc (http://vidalectora.blogspot.com)

En aquesta ocasió, el llibre al q fa referència "Còrrer o morir" d'en Kilian Jornet és una bona font d'inspiració per a entrenadors q desitgen portar als seus deixebles a la consecució dels objectius establerts. I com se sol dir, allò q està per sobre del resultat!

Un curt però interessant relat q ens resumeix el llibre d'un atleta q demostra dia a dia, com l'entrenament et permet arribar allà on vols arribar! La planificació de l'entrenament físic, per suposat; però sobretot, la planificació de l'entrenament psicològic!

A propósito del clásico...

Disputado ya el clásico más intrascendente de los últimos años, ahí queda un resultado y una eliminatoria q nos dejan algo más q un finalista de copa y una distancia en la liga aún infranqueable...
Este algo más es aquello tan repetido hoy de las dinámicas de los resultados: unos marchan a Inglaterra con la moral en todo lo alto (esperemos no sea el principio del cataclismo) y otros tienen una semana para oir a diestro y siniestro q si están más o  menos acabados!!!
Sea como sea, se intuye un trabajo motivacional muy importante en ambos casos en estos próximos días. Hagan sus apuestas...

Yo por mi parte, si me dejaran decidir apostaría por el "TODO ES POSIBLE"
Si aún no lo habíais visto, disfrutad con este fragmento...

Cuestiones motivacionales...

Hace unos días visionaba un vídeo del Xesco Espar en youtube: "si no tienes objetivos en la vida, perteneces a los objetivos de otro"  (http://www.youtube.com/watch?v=0r72Pdxk9oE).

Sin duda una oportunidad de reflexionar sobre algunas cuestiones motivacionales importantes y q tal vez en algunos momentos obviamos: ¿q les decimos a nuestros jugadores en el discurso prepartido? ¿cómo les infundimos confianza? ¿les conocemos suficientemente?
Alguna de las respuestas de Xesco nos hacen reflexionar sobre nuestro papel como motivadores q debemos ser!!!

Tercera entrega...

Després de la final, tornem-hi altra vegada...
No sé si és massa agoserat dir q és el menys trascendent dels quatre! Algú es posarà les mans al cap! Segurament molts continuen pensant q el menys important va ser el duel de la lliga q va acabar en empat! Però allà va començar tot i no tot s'acaba avui...

Els tècnics s'han encarregat d'escalfar motors... una altra jugada estratègica per a motivar a jugadors i aficionats! Aquesta vegada ambdós han jugat al mateix joc... Així el partit tindrà la trascendència q mereix una semifinal de Champions! Però q ningú oblidi q parlem d'un partit de 180 minuts!

El camí q seguiran en el terreny de joc ambdós equips és previsible: quelcom semblant al partit de copa! Però q ningú cregui q aquí acabarà tot! En Pep i en Mou s'encarregaran q el partit de tornada sigui el més trascendent... Això sí, cadascú veurà el seu got mig ple i el dels veïns, mig buit!

Sort a tothom

1 final, 2estils, 1 sol guanyador...

Després del primer partit dels quatre (sembla no jugui ningú més a futbol q aquests dos grans) podem afirmar sense equivocar-nos q la lectura per part de tothom va ser: hem guanyat! com en les eleccions... només hi ha un guanyador, però totes les candidatures es proclamen vencedores d'una o altra manera!

Això és el q va passar dissabte en el primer duel!!!

L'empat q a priori només servia als de la ciutat comtal (com diuen en les "espanyes") per a mantenir les distàncies (q no és poc premi) va resultar un gran resultat per ambdós! Si més no curiós! En la final es veurà (si es q té trascendència directa...)

Qüestió de motivació vers la final, clar! Tothom necessita reforçar positivament als seus! Uns no van perdre després de ser humiliats en els últims partits i als altres ja els està bé q el seu rival no els guanyi i els escurci l'avantatge...

Doncs això, la vareta màgica dels entrenadors (diguem-li motivació) ens permet proclamar-nos vencedors sigui quin sigui el resultat d'un partit! És qüestió de girar la truita, és només qüestió de fer veure i fer creure q el camí és el correcte i q aquest camí ens porta a l'èxit!!!

La final donarà o no la raó als arguments de uns o altres!

Però q ningú no dubti, q després del partit, tothom en farà la seva lectura de cara a la següent competició... El futbol és així!

Poker de clàssics, qüestió de motivació...

Si per un moment heu parat a pensar més enllà del q els mitjans de comunicació ens fan saber sobre el "poker" de clàssics q es viurà aquests dies entre els dos grans: Barça i Madrid; segur q em donareu la raó si ho resumim tot dient q depén exclusivament d'un tema motivacional! Per tant, els entrenadors tenen la clau... M'explico, quelcom semblant al got mig ple i mig buit! El partit d'avui dissabte és el més important! tot i q uns li resten importància pq la distància en la lliga és molt àmplia i és molt díficil retallar-la (l'única -hipotètica- possibilitat passa per una victòria dels blancs). Els altres saben q tot i perdre encara ho tenen tot de cara i l'important és el partit de dimecres on sí q no val la derrota... (en Pep però sap q una derrota faria crèixer els ànims d'un rival amb necessitat de millorar la seva autoestima) Com ho vendríeu als jugadors si fóssiu en Mourinho o en Guardiola? Un pot parlar q mai han perdut en els últims partits però q això no vol dir q es guanyi sense baixar de l'autobús; l'altre q, avui pot ser el primer dia, la primera victòria, el punt d'inflexió... Sigui com sigui, serà després del primer partit quan cadascú haurà d'esforçar-se en canviar el sentit del resultat segons les necessitats del patró per a la final de dimecres! serà demà quan s'haurà de treballar de valent! El dimecres es disputa un títol i es feina de l'entrenador q la derrota no passi factura (passar pàgina, nova oportunitat, un títol en joc, orgull, honor, prestigi...)o per altra banda, q la victòria sigui la inèrcia q faci tornar a guanyar: confiança, autoestima, tranquilitat... Seria maco viure-ho en primera persona oi? jo els diria això o allò altra... Això sí, avui caldrà evitar l'angoixa o l'apatia, la tensió excessiva o el relaxament. Allò de saber jugar amb el resultat i tenir clar q vol cadascú... El dimecres hi ha la final pero avui comença tot! Q cadascú jugui les seves cartes! En seguirem parlant! Sort!

Balón de oro

Sin desmerecer al vencedor del FIFA world player 2010 (Leo Messi) quien ha cuajado una gran actuación durante todo el año, rozando la excelencia en la mayoría de los partidos q ha disputado, con sus actuaciones desequilibrantes y su gran exquisitez técnica; tengo q afirmar q esperaba esta vez el reconocimiento fuera hacia el juego colectivo!
Por supuesto q se trata de un premio individual para el mejor futbolista del año, pero todos sabemos q el futbol es un deporte de equipo en el q unos no pueden hacer nada sin los otros...
Con la entrega del premio al 10 azulgrana se ha empequeñecido la gran actuación los dos españoles q ganaron la copa del mundo (además de los mismos otros campeonatos q su compañero). Se ha de reconocer q quienes mejor representan el estilo de juego de barça y selección española son Xavi e Iniesta.
Cierto día le entregaron el balón de oro a Cannavaro, ingenuo de mi creí q no tan sólo se iba a premiar a los delanteros y jugadores más ofensivos de los equipos sinó también a defensas, a porteros, a centrocampistas creativos... Veo q no es así!!!
Como entrenador de un deporte colectivo anhelo q el protagonismo recaiga en aquellos jugadores q hacen grandes a sus compañeros! Cierto es, q si son grandes jugadores tb lo es pq en momentos como estos se enorgullecen q el trofeo lo gane su compañero de equipo! Grandes jugadores y grandes personas; mi más sincero reconocimiento a los dos verdaderos merecedores del premio!!!