Adéu 2010, benvingut 2011

Ara q ja el 2010 esgota les seves últimes hores, és moment - com és tradicional cada final d'any - d'analitzar com ha anat...
Això sí, donat q les temporades comencen al setembre (o millor dit, a l'agost), és moment d'analitzar el primer quadrimestre de treball! Si tot allò q vam programar a l'estiu s'ha pogut realitzar i tots aquells objectius q ens vam marcar, s'han assolit! Bé hem de saber per on continuar...
Majoritàriament s'aprofita l'aturada nadalenca per apretar físicament (no sé jo si és pq es veuen mancances en aquest sentit o simplement pq diuen q s'ha de fer)
Bé s'hauria de mirar amb lupa q pretenem treballar durant aquest període per a q realment el treball tingui sentit!!!
Potser hem detectat certs problemes tècnics entre els nostres jugadors q el dia a dia de l'entrenament i la competició no ens permet treballar amb la paciència q aquestes accions requereixen i és ara el moment de dedicar-hi unes sessions específiques...
Potser les mancances són tàctiques, i podem (tot i el fred) aturar-nos a reflexionar conjuntament (millor dit, vivencialment) quins són els errors q es produeixen i quines són les possibles solucions...
Potser tenim problemes de relacions grupals, potser la tensió de la competició o els resultats impedeixen q els resultats juguin "relaxadament" (dit d'altra manera, confiant en sí mateixos) i necessitem aquestes sessions per aquest tipus de treball "psicològic"...
Per suposat, q entenent el futbol com un joc global i entenent l'entrenament com a un procés integrat, tot es treballa alhora i conjuntament, però no estaria de més posar l'èmfasi en aquelles accions q cal reforçar en el meu equip enlloc de treballar el q sempre s'ha treballat!
Si més no, val la pena reflexionar...

El resultat d¡un partit depen de molts factors... Potser com a entrenadors hem de començar a pensar en reduir aquells q depenen de la nostra acció!
No pot ser aquest el propòsit per al nou any q comença???

Bon Nadal - Feliz Navidad

Qüestions de motivació???

Sense haver analitzat encara el partit del 5 a 0 i per tant, comentant la jugada des de la superfície i la ignorància de no haver vist com va transcòrrer tot plegat, em permeto el luxe d'afirmar q tot va ésser producte de la motivació.

A simple vista, crec un equip va sortir al partit disposat a fer tot el possible per demostrar q són els qui més bon futbol practiquen! Van voler demostrar una vegada més q no se'ls acaba la fam de guanyar, q un dia rera l'altre volen ser el referent mundial de l'excel.lència...

A simple vista, crec q l'altre equip no va sortir disposat a fer tot el possible per demostrar q la seva proposta de futbol també és digne d'admirar!

Repeteixo q falta un anàlisi més exhaustiu per a poder afirmar q la motivació d'uns i altres va distar com la nit i el dia! Cal un anàlisi tàctic de les diferents propostes i veure en quin moment els blancs van abaixar els braços (sense pensar en temes tan importants com el "goal-average") i van rendir-se a l'evidència!!!

Sens dubte el tema motivacional, a simple vista, va tenir molt a veure: abans i durant el partit.
El després s'ha vist aquest cap de setmana... Uns han tornat a demostrar q tot i el error de planificació en el viatge, en el camp sí tenen claríssim el q han de fer i com; els altres, tot i les pors de no poder tornar a fallar s'han demostrat a sí mateixos q la lliga continua...

Com se sol dir: "cambiando de tercio", el q sí vaig viure és la Copa Catalunya...
Puc afirmar q en aquesta competició vaig percebre de ben aprop el tema motivacional!

Més enllà de jugar amb titulars o suplents... Hospi i Espanyol van jugar un partit a un ritme baix, com si no anés amb ells el partit i donant per suposat, q el plat fort era el Barça-Espanyol. Potser l'Hospi tenia coll avall q era el convidat de la festa! No es va veure la intensitat suficient per a resoldre al seu favor el partit. Joc lent d'uns i altres i poca participació dels porters!

L'Espanyol va jugar contra el Barça com si fós el previ del derbi q es jugarà en un parell de setmanes, mentre q els blaugranes van jugar com si es tractés d'un amistòs de pre-temporada... El ritme de joc i la intensitat d'uns i altres no era comparable. Obvi pensar, q parlem de motivacions diferents!

I és clar, Hospi i Barça jugaven un partit intrascendent pel Campionat d'aquesta competició, més propi d'un partit d'entrenament q d'una competició oficial.

Així doncs, està clar, qüestió de motivació!