viernes, 26 de noviembre de 2010

Sobre el Fair-play... (2a.part)

Si fa uns dies parlavem de la desafortunada actuació d'un jugador professional de futbol (Jose Manuel Pinto, FCB-Copenhague) en la màxima competició europea de futbol i per tant, com a jugador d'un dels clubs més importants d'Europa, mirall de molts dels joves jugadors; és ara el moment de parlar d'una nova desafortunada acció d'un altre equip dels grans de la Champions...

Efectivament, parlem de l'acció de provocar l'amonestació per pèrdua deliberada de temps. Dos jugadors del Real Madrid van cometre aquesta setmana aquest error en el seu partit de lliga de campions. Segurament, va ser una decisió premeditada pels tècnics blancs per afavorir q aquests jugadors puguin jugar sense problemes els partits de vuitens de final.

Ningú pot afirmar q es tracta d'una situació il.legal, pq no ho és!!!

El reglament és molt clar: perdre temps de manera deliberada implica l'amonestació. Com q ja en tenien una, doncs van ser expulsats i es perden el següent partit per sanció i en el còmput de targetes, només en tindran una en la següent eliminatòria.

El dubte és fins a quin punt s'accepta allò tan característic de "feta la llei, feta la trampa". No és joc net! Però no per l'acció en si (q ja està castigada reglamentàriament) sinó pq en un esport d'equip, s'entén per equip aquell grup en el q si no juguen avui uns jugadors ja ho faran uns altres...

Potser el dilema principal seria aquest, pq no es confia igual en tota una plantilla?

Quina imatge doncs ens estan oferint els professionals si cada vegada es busca el "buit legal"... La picaresca hauria de desaparèixer del món del futbol, doncs li fa mal. És el pitjor dels exemples per als qui comencen!!!

Caldria evitar ensenyar als jugadors q es llencin quan estiguin dins l'àrea, q simulin per a q xiulin penal (si és penal, s'ha de xiular tot i el jugador no caigui a terra); caldria evitar ensenyar a agafar de la samarreta quan l'àrbitre no em veu; caldria evitar fer les "faltes tàctiques" per tallar la contra del rival; caldria evitar utilitzar les mans per a controlar una pilota o marcar un gol (com el d'Henry); caldria evitar les protestes als àrbitres...

Com? Potser caldria invertir tota aquesta energia en ensenyar a jugar a futbol, a dominar les diferents accions pròpies d'aquest esport enlloc d donar per vàlides aquestes situacions de treure profit de la picaresca!!!

Pel be del futbol, q els professionals donin exemple amb el seu bon joc, amb les seves accions tècniques, amb els seus moviments tàctics, amb el seu desplegament físic... AMB EL SEU FUTBOL!

Fair-Play no només és la bandera q treuen als inicis dels partits! Segurament, hauríem de començar ja a pensar, q per a guanyar, no tot s'hi val.

domingo, 21 de noviembre de 2010

El mercat dels sistemes...

Quan Herbert Chapman (Arsenal) va començar a fer servir la "WM" (1-3-2-2-3) allà al 1930 i deixava enrere el sistema piramidal 1-2-3-5, pocs imaginaven que seria el primer pas sw l'evolució tàctica.
El Brasil del 1-4-2-4, el 1-4-3-3 de l'Ajax, el catenaccio italià, l'1-3-3-3-1 de Clemente... i així podríem anar enumerant diferents opcions de sistema q s'han anat plantejant durant tots aquests anys!
Avui en dia, cada vegada sembla més un joc d'escacs on les peces se situen a un costat i altre del taulell (terreny de joc) per a q l'equilibri atac/defensa possibiliti el joc combinatiu.

En un futbol on cada cop la presa de decisions és més fonamental, no hi ha dubte q conèixer les principals característiques dels diferents sistemes ens permetrà un millor aprofitament de les característiques dels nostres jugadors... No descuidem però, les variants del sistema i no ens oblidem q, l'important, és l'evolució d'un sistema, és a dir, dels seus moviments, durant el transcurs d'un partit!

Aquí us deixem un parell d'enllaços interessants q ens expliquen "pros" i "contres" d'alguns dels sistemes més utilitzats en futbol 11 i futbol 7.

http://www.escoladefutbol.com/beto/docs/siste_f7/siste_f7.htm
http://www.escoladefutbol.com/beto/docs/sist_f11/sist_f11.htm