A propósito de Tito... El 2n.entrenador!

Desgraciadamente, la noticia llegaba y el mundo del fútbol se despertaba consternado...
Desde aquí, mis más sinceras condolencias a la familia y amigos!

Sirvan estas cuatro líneas q quiero dedicar al compañero Tito Vilanova para destacar, por un lado el hecho de conseguir cumplir un sueño: entrenar al Primer Equipo del FCB; y por el otro, como desde la lucha contra la enfermedad aún se puede aportar un granito de arena. Simplemente, llamémosle pasión por el fútbol.

Aunque su paso como primer entrenador ha sido fugaz por culpa y causa del cáncer q sufría, la figura de Tito Vilanova cabe recordarla como el gran segundo entrenador q  fue!
Y es q, es dificil q un 2n.entrenador sea valorado como merece...

¿Cúales son las claves del éxito?
Tito, conocía la casa, factor importantísimo para ejercer este rol dentro de un cuerpo técnico. Había jugado en categorías inferiores y en el filial, y ésto te aporta un plus... Ya sabes lo q se cuece!
Pero más allá de la experiencia como jugador, vital tb para ejercer de entrenador y formar parte de un cuerpo técnico, lo realmente trascendental es la confianza con el primer entrenador.

Tito y Pep ya se conocían y tenían cierta amistad, por eso el de Santpedor no dudó en pedirle ayuda cuando empezó a dirigir el filial. Precisamente ésto es imprescindible. El primer y segundo entrenador han de ser amigos. Han de tener la confianza suficiente para decirse lo q sea. Pq lo cierto es, q el entrenador no siempre tiene razón y alguien debe decírselo!!!

El segundo entrenador es el sostén del míster, pues es quien debe apoyar al entrenador y debe saber animarlo cuando vea q no está en su mejor momento emocional. Debe saber aconsejar y dar su opinión y su visión en todo momento, sabiendo q su compañero lo va a escuchar y tener en cuenta, incluso sin q sus argumentos sean apropiados en ese momento!

Hablamos de Tito como una persona con personalidad y por tanto, los jugadores le debían su respeto más allá del título q ostentaba...
Es necesario q los jugadores sepan q el segundo entrenador es tan o más importante q el primero y para ello es necesario ganarse ese respeto. Y esto es, desde el conocimiento técnico a la manera de tratar a los jugadores y la manera de defender la idea del entrenador como idea propia!
Aunq no de cualquier manera... Con mano izquierda!

Y como no, es necesario q el entrenador delegue una parcela al segundo. Igual q el tema físico está ya en manos exclusivamente de los preparadores físicos, es vital q el segundo tenga una tarea clara y q dependa sólo de él.
En este caso, Tito era el encargado de la estrategia. Él debía trabajar la estrategia con los jugadores, más allá de solo indicar donde se coloca uno o se coloca otro, él debía analizar la estrategia del rival y debía entrenarla.
El segundo adquiere un papel de protagonista!

Así q, aprovechando la desgraciada noticia vivida, sirvan estas cuatro ideas para reforzar una figura q es imprescindible en el fútbol moderno.

Vale la pena tomarte tu tiempo si has de buscarte un segundo!!! No cualquiera sirve para poner y quitar conos...

Títols q canvien percepcions...

Després q eliminessin al Barça de la Champions, l'equip blaugrana va perdre contra el Granada i va donar un pas enrere a la lliga. Molts culers ja pensaven q la Copa del Rey era una fita totalment inassolible! Això sense tenir en compte q el rival tampoc arribava en la seva millor dinàmica de resultats i sense el seu "jugador-franquícia!"

Qüestions de pensaments i sensacions. Aquelles sensacions q fan q després de perdre la final contra l'etern rival encara facin més pessimistes als seguidors blaugranes i encara més superbs als  seguidors madridistes. Així uns ja veuen la temporada en blanc mentres els altres ja parlen de "triplet".

I és q, un títol  pot fer canviar percepcions en un moment!
Algú em sabria dir d q estaríem parlant ara si el Neymar marca en aquella darrera ocasió on el pal evitava l'empat???

El partit contra l'Athletic Club és un clar exemple... Un a zero en contra i mocadorada d'un sector, guanya el partit remontant i Messi torna a ser l'ídol i l'equip encara té opcions! No sé amb quin mot qualificar aquest anar i tornar de pensaments, sensacions i emocions, però el q està clar és q hi ha gent q necessita quelcom al q aferrar-se i altra q està desitjant s'acabi tot plegat i torni a començar! Serà allò de les expectatives... Perdre la Champions per a molts implica definir la temporada com a un desastre!!!

Però q ningú ho oblidi, el Barça té les mateixes opcions q el Real Madrid de guanyar la lliga. Els blancs si guanyen a Valladolid estaran a 3 punts i average en contra, i els blaugranes a una victòria i un empat (és a dir els mateixos punts reals) ja q ha de jugar contra l'Atleti. Està clar q l'Atleti ha de perdre o empatar algun dels tres anteriors a l'enfrontament directe, però en el cas q això passés, el Barça tindria a l'abast el títol de lliga.

Aleshores, dic jo, els q avui ho veuen negre, potser ho veuran com una bona temporada. Sobretot si el Real no guanya la Champions!

Les lligues són llargues i més d'una s'ha guanyat o perdut a l'últim suspir... Ningú no recorda pas ara quina era la situació del Barça en les lligues de Tenerife o la del penal de Djukic. En aquell moment tb molts pensaven q tot s'havia acabat!!!

És o no qüestió de voler avançar aconteixements???

Setmana Santa

Una altra vegada la lliga fa una aturada... I és q aquest any el calendari del futbol català no ha estat gens apropiat per a les planificacions!
Així ens hem trobat q més q perioditzar els cicles de treball hem hagut de preveure les setmanes de NO LLIGA q hi han hagut durant el campionat! Això sí, ningú podrà parlar de cansament...

Bromes a part, aquest cap de setmana és el darrer abans de la Setmana Santa i, com és habitual, és el moment ideal per a q els equips es posicionin de cara a les últimes i trascendentals jornades. En restaran 6, 18 punts en joc! Q no és poc!

Així q aquesta jornada és com la Q3 de la fórmula1. Qui millor acabi després d'aquest diumenge, tindrà un lloc privilegiat per poder assolir el seu objectiu.

No és una final, però arribar a Setmana Santa després d'una victòria o fer-ho després d'una derrota serà quelcom similar a rebre un gol just abans del descans o just després d'iniciar la segona meitat. Q cadascú en jutgi la seva repercussió...

Sigui com sigui, tothom ha de fer els càlculs del q resta, i estudiar bé el calendari propi i dels rivals i res més q anar "partit a partit" i planificant només i exclusivament, setmana  a setmana. Ara no val mirar més enllà d'una jornada, no hi ha temps per errors!

Sort for everybody!

Intensidad? Estilo propio?

Palabras q estan de moda! Sin duda!
Pero, q quiere decir Intensidad? Últimamente se habla mucho de ella y se utiliza en la mayoría de las conversas futboleras...

Hablar de intensidad es hablar de intensidad defensiva, de la presión q ejerce un equipo para evitar q el rival progrese, q mi adversario no pueda ni siquiera pensar aquello q va a hacer! Es éste el único sentido real de la palabra intensidad.

Cualquier otra apreciación sobre este aspecto desvirtua el sentido de la palabra. No hablemos pues de intensidad cuando lo q realmente queremos decir es ritmo de juego, es decir q el equipo poseedor del balón mantiene un ritmo alto en la circulación del balón! Q la pelota no deja de ir de un lado a otro del terreno de juego sin q apenas el adversario puede ver por donde circula...

Hay quien también habla de Intensidad para definir q un equipo corre, lucha y se vacía en el terreno de juego en cada una de las jugadas q el contrario realiza! Desde el punto de vista físico, hablamos de intensidad cuando los ejercicios son realizados proporcionalmente al nivel físico q se puede practicar. Nada más!

Dejemos atrás la falacia del equipo q entrena a intensidad cuando lo q se pretende explicar no es el aspecto físico sinó el táctico! Busquemos el concepto q mejor defina lo q  trabajamos, pero si no es físico, NO es INTENSIDAD!!!

Y puestos a sacar punta al lápiz, definamos estilo...
Hablamos de estilo de juego defensivo u ofensivo? O a nivel global! Es decir, como queremos atacar y como queremos defender. Cuáles son aquellas acciones q tenemos automatizadas como colectivo y q todos los jugadores conocen y aplican!

Cuatro líneas en la pizarra q hacen q los jugadores sepan en cada momento q deben hacer. Ésto es estilo de juego. Donde repliego, donde presiono, dejo o no dejo jugar al contrario; como incio la fase ofensiva, como realizo las transiciones defensivas u ofensivas, contraataque, ataque directo, ataque elaborado...

Hay q hablar con propiedad!
Q últimamente no son pocos los q les gusta hablar de estilo de juego...

Bolas frías y bolas calientes...

Yo no entiendo demasiado de sorteos... Más allá de los q hacemos en la escuela para ver quien empieza sacando en el partido del patio o quien tiene el honor de ser el voluntario para cualquier tarea q implique salir de clase a dar 1 vuelta!

Sea como sea, cada vez q hay sorteo de Champions me hace gracia escuchar lo de las bolas calientes y bolas frías! Si es así, recomiendo a las casas de apuestas q  hagan sus pronósticos y aquellos q tan firmemente aseguran q está todo amañado q apuesten toda su fortuna a caballo ganador!!!

Aún y así pienso q hablar de bolas frías y calientes, más allá de las suspicacias, el circo q rodea el negocio del fútbol profesional, el llenar páginas de diario al puro estilo premsa rosa o minutos de programas de televisión al estilo "Sálvame", mi reflexión es sobre la falta de respeto a los equipos participantes!

Es como si, previa eliminación del Barça ante el Bayern con sendos abultados resultados, algún alemán anti-Bayern hubiera pronosticado q a los muniqueses le había tocado el emparejamiento más sencillo de semis! Decir lo propio del Dortmund este año es como afirmar q los blancos ya estás en semis... Acaso soy el único q no recuerda la eliminación de la  temporada pasada a mano de los alemanes cuando en España todo el mundo abogaba por una final española entre los dos referentes nacionales???

Encuentro una gran falta de respeto! Los partidos hay q jugarlos! Esta frase tan legendaria como cierta lo resume todo! Estoy harto, y lo digo por mis últimas experiencias vividas, de los comentarios negativos cuando la derrota es contra un rival inesperado!!!
Para mí es elitismo! Es faltar el respeto al planteamiento del otro equipo q, claro está, también trabaja toda la semana para ganar el partido!

Así pues, bolas frías o calientes a parte, los partidos se disputan entre dos contendientes! Y cualquiera de los dos tiene las mismas  probabilidades de ganar el partido antes de empezar el partido, q nadie lo dude! Es la  magia del fútbol...

Noticia triste... Muy triste!

La verdad es q no sé si siento pena o lástima! Es así!
Por adelantado q habló con conocimiento de causa por mi experiencia como jugador de barrio y desde el más profundo rechazo a lo q pasó. Aunque creo, seguirá pasando! Mal nos pese, esta es la realidad! Y éste, no será el último caso de violencia en un campo de fútbol!!!

Lean y juzguen q les parece, q sentimiento les provoca y, lo q es más importante, q harán ustedes...
http://deportes.elpais.com/deportes/2014/03/16/actualidad/1395003250_337471.html

La reflexión es la de siempre, ganar a cualquier precio!
No creo q sea lo más apropiado para las etapas de formación! Todo el mundo estamos de acuerdo, pero cuando es mi equipo el afectado por una decisión incorrecta del colegiado, es q me lo como!
¿Como puede ser q seamos tan incoherentes? Por un lado somos capaces de discernir entre lo correcto y lo incorrecto si somo parte imparcial y no implicados, y sin embargo, si somos parte implicada la misma acción es vista de manera distinta! Y en este caso no hablamos de diferentes puntos de vista!!! ¿No existe un sólo  reglamento?

La solución es fácil, muerto el perro se acabó la rabia! Eliminamos los árbitros y se acabó el problema ¿verdad? Total, los entrenadores estamos facultados para arbitrar partidos (así lo dicen nuestras competencias oficiales por lo q a titulación se refiere), así q pita uno de cada equipo y listo!
Aunq creo q al final aun nos pegarían los padres a nosotros mismos...

Pues nada, si la culpa es de los padres, pues jugamos a puerta cerrada ¿no? Seguiríamos la misma lógica!!! Aunq si pitan árbitros, seguirán teniendo ellos la culpa de todo... Fuera árbitros y fuera padres!
Pero claro, los errores seguirán existiendo... Entonces, de quien es la culpa? De los jugadores! Pues fuera jugadores... O de los entrenadores! Pues fuera entrenadores! O de los rivales! Pues fuera rivales...

Total, q estamos todos de acuerdo, q ésto no es fútbol!
Fútbol es ese compendio del todo! Esa mezcla de sentimiento y pasión, de pertenencia a un club y a unos colores q defenderemos, esa mezcla de cordura (pensar q voy a hacer) y locura (improvisar y tirar por el camino imposible), esa mezcla de razón y sinrazón, esa mezcla de juego directo y de ataque elaborado, esa de mezcla de padres y aficionados, de entrenadores y presidentes, de jugones y de guerreros...

Eso sí, lo cortés no quita lo valiente!
Tal vez sea momento de conjurarnos y de una vez por todas entendamos q no somos nadie los unos sin los otros! Si ponemos en la balanza lo q nos dá el perder así de esa manera la cabeza, tal vez decidamos q este no es el camino a seguir! Tenemos muchas cosas q aprender, muchas cosas q enseñar...
Empecemos por el reglamento y acabemos por el respeto a los demás!

Y mi reto es el siguiente: si alguien es capaz de justificarme y convencerme q la violencia en un terreno de juego es necesaria para cultivar la esencia de este nuestro deporte, como diría aquel, "me la tallo i em faig monja!"

"Cámara en mano y a Tarragona"

Com ja vaig dir al twitter, dijous passat em van confirmar q podia donar un cop de mà al cos tècnic del @martinenc.
El cap de setmana anterior ja havia anat a Igualada a enregistrar les primeres imatges pel meu nou equip, doncs s'enfrontava al Torredembarra qui, després de la victòria a Igualada, ocupava la 2a.plaça i amenaçava amb intentar destronar al rei...
Tot i no estar confirmat el meu fitxatge, valia la pena començar a veure el q es coïa al grup 2.

En el cas concret q  ens ocupa, vaig poder copsar les 4 idees bàsiques de l'equip torrenc per ajudar al líder del grup 2 a plantejar el partit neutralitzant les opcions del rival i intentant trobar els punts dèbils per on atacar més plàcidament.
Ja sabeu, les lligues es guanyen amb els de dalt i en els petits detalls....

Divendres doncs, vaig conèixer al grup i vam poder comentar les imatges a la "sala de projecció". Fase d'inici, joc de continuació, accions a pilota aturada, fase defensiva, basculacions, pressió... Fins aquí, res nou, excepte les magnífiques instal.lacions del club!

Avui, toca viatjar una mica més lluny i anar cap a Tarragona a veure el Torreforta!
Actualment ocupa la 4a.plaça però té a tocar la segona posició: la derrota del Torredembarra li permetrà superar a l'equip torrenc i acabar, com a mínim, en 3a.posició si aconsegueix guanyar. Qui sap si en dos jornades, al rebre al líder, també estarà en condicions de disputar el tron al rei...

Així, novament em trobo davant l'anàlisi d'un rival q lluita per ocupar places de promoció i acompanyar la Pobla de Mafumet a la Tercera Divisió representant les comarques tarragonines.

Al davant però, no val oblidar-ho tb hi haurà un equip! En aquest cas, un altre barceloní: el Tecnofutbol, q s'hi juga allunyar-se del descens!
És sens dubte un altre dels factors a tenir en compte, doncs com sabeu no només es tracta d'analitzar l'equip rival al terreny de joc on es jugarà el  partit (hi ha equips q varien l'estil de joc a casa i fora) sinó també cal analitzar el joc d'un equip tenint en compte el q tens al davant!

Així doncs, GPS i a conèixer dos nous equips...
Sense referències, l'anàlisi sempre serà  més objectiu!
Som-hi!

Les notes de primer ja surten del forn...

Ja són penjades al MOODLE les notes de primer curs.
Veureu q estan amb les 4 darreres xifres del DNI i amb les inicials de noms i cognoms per aquells qui no tenim DNI (qüestió de protecció de dades)

Per a qualsevol dubte o aclariment, no dubteu a enviar un mail!

Moltes felicitats a aquells qui heu aprovat i molta sort als qui haureu de fer examen extraordinari.

Torna el futbol, i jo?

Després d'uns dies d'absència de futbol toca tornar-s'hi a posar...

Tot i q el futbol a la Tercera Divisió va seguir el  seu curs, és com si el nostre món s'hagués aturat durant aquesta setmana de Carnaval! És cert q ha passat més ràpid del q pensava, però no es tractava d'un cap de setmana "normal".

Ara arriba l'hora de la veritat...
Aquesta ja és una setmana "normal", d'entrenaments vull dir; amb un cap de setmana "normal", de partits vull dir. Per a q després ens queixem de la rutina oi?

Tocarà doncs mirar calendari i analitzar quins partits cal anar a veure...
Siguem sincers, com a entrenadors "en paro" la conveniència és veure aquells equips amb dinàmiques negatives i q necessitarien un cop de mà! La motivació però és veure aquells equips dels q t'han parlat tan bé q gairebé et sents amb l'obligació moral d'anar a veure per a admirar el seu joc o el seu desplegament tàctic! Inclús és moment per a veure aquells companys q  durant la  temporada nohaspogut seguir!

Com tot, són petits dilemes i petites decisions q un ha de prendre a consciència. Cal saber q les oportunitats no passen quan un vol (sabeu allò dels trens no?), sinó q cal anar a buscar-les... Cal estar a l'aguait i no perdre's en allò de "ja em trucaran". Cal ser conseqüent i actuar en consonància!
No és estar de sort sinó buscar-la...

M'acompanyeu?

Un cap de setmana diferent...

Després d'una setmana moguda, la recomanació més escoltada pels meus amics era: "desconnecta"
Però la veritat és q no és fàcil quan saps q hauries d'estar assegut en una banqueta d'un històric enlloc de seure a la sorra de la platja veient com juga la teva filla amb altres infants!

Més encara després de la setmana de declaracions i de com va anar tot plegat!

Encara perplex per una destitució sense sentit, se'm fa díficil estar al sofà veient un partit del Sabadell i seguint al teu ja "ex-equip" pel twitter del @gol_cat sense pensar q hom podria ser qui estigués gaudint de la victòria! Jo faria això, jo faria allò, aquesta alineació, aquest canvi, aquest altre...

No s'ha de negar: per un costat vols q l'equip guanyi pq encara hi ha un treball teu al darrere i per l'altra vols q perdi per allò de no ser tu qui està al capdavant de la  nau!
Barreja d'emocions! Més encara quan el gol de la victòria el fa un dels  jugadors més discutits i q vam portar nosaltres... Espero no se'l carreguin ara!

És difícil aillar-se de tot plegat i no pensar en res! És difícil desconnectar... El mòbil treu fum per a dir-li a un company i a un altre q si necessita res només cal q m'ho digui q ràpidament li oferiré els meus serveis!

És difícil pensar q no has de preparar els entrenaments de la setmana, és difícil saber q has d'ocupar el temps en altres coses q no sigui el visionat del rival o del propi equip...
És difícil dedicar només el temps lliure a jugar amb la nena o corregir quatre exàmens...

Necessito futbol i no puc desconnectar... Ho sento soc així!

Una puerta cerrada, una oportunidad para buscar otro camino...

Dice la canción q cuando un amigo se va algo se muere en el alma, y digo yo q cuando dejas un trabajo a medias por decisión de terceros algo t queda también pendiente en el alma!
Una puerta se ha cerrado, almenos por ahora, y la sensación es q de haber seguido abierta el éxito estaba garantizado! Eso sí, el balón no entró... y adiós muy buenas!

El tema es el de siempre, no hace falta descubrir el mundo...

Será pues momento de analizar lo q pasó y buscar nuevas puertas q se abran a tu paso! Es sin duda un buen momento para buscar nuevas oportunidades e incluso redefinirse como técnico. Es momento de valorar en su justa medida cada una de las decisiones tomadas y como no, evaluar si lo trabajado ha sido lo idóneo.

A toro pasado es más fácil y aprovechar el tiempo libre para reflexionar sobre todo lo vivido esta temporada de buen seguro será la mejor inversión en futuro!

Suerte a todos los q os encontréis en una situación similar! Ánimo! Y pa'lante!!!

Adéu 2n, Hola 1r

Ja ha arribat el moment de despedir als alumnes de 2n! I donar la benvinguda als alumnes de 1r...
Com es diu normalment, ha estat curt però intens ;-)
Avaluar, programar setmana a setmana i entrenar! Tot un curs resumit en 3 paraules.

I és q la vida de l'entrenador és fàcil, només hem d'aprendre a  llegir q ha passat i q està passant, interpretar el pq ha passat o està passant i entrenar allò q volem corregir del q ha passat o allò q volem q passi!
Per a tot això hem après a utilitzar les tecnologies per a observar amb més objectivitat (diguem-li gravar partits i analitzar-los amb LONGOMATCH per exemple), hem après a planificar tenint en compte els beneficis físics q ens dona la llei de sobrecompensació i tenint en compte la classificació relativa dels rivals, i hem après a utilitzar noves formes didàctiques (moviments i evolucions, accions combinades col.lectives, rutines de joc, treball d'estratègia i 11 contra 11).
Per suposat, respectant una idea i estil de joc (diguem-li també fonaments del joc), tenint clar q el rival condicionarà el treball de la setmana com també serà un condicionant la dinàmica de resultats.

I conte contat, crèdit acabat!

Així q, és moment de tornar a començar! És l'hora d'encetar un nou curs amb els alumnes de primer...
Serà doncs el moment de parlar d'organització dels jugadors, dels plantejaments educatius del futbol, de noves metodologies i formes didàctiques q relacionin els fonaments de joc amb un sistema i una metodologia de treball.
Això és futbol i això és entrenar!
Som-hi!
Comencem???

Llaménle, simplemente Luis

Una de tennis...

 Aquest és un dels molts videos q hi ha penjat a la xarxa sobre el gran retorn de Rafa Nadal aquest any 2013... L'any q Rafa Nadal ha tornat a recuperar el número 1.
No és cap descobriment! No cal ara parlar d'ell; però sí del q ha fet!

Els grans esportistes es diferencien de la resta per la seva capacitat de ressorgir després dels problemes q et van passant durant la teva carrera... Els problemes hi són per tothom, però no tothom els afrontem de la mateixa manera!

En Rafa va assolir el número del món a base de treball, de molt  treball i de molt coratge, a base de disputar cada punt com si fós l'últim punt q jugava, independentment de qui fós el seu rival i de quina fós la ronda classificatòria q jugués! Cada punt de cada partit! Això el va portar a l'excel·lència! I ell sap millor q ningú q això és el q el fa fort!

Però quan perd a wimbledon al 2012 i ha d'abandonar els terrenys de joc per la lesió q patia i anava arrossegant mesos enrere, va veure i viure com quedava relegat a unes quantes posicions més enrere en el rànking i com Novak ho aprofitava! Tot i q no volem parlar de tennis, en Rafa va tenir clar des del primer moment q havia de fer!!!

Parlem del treball de recuperació q va fer, un treball q no tenia la mirada posada només a recuperar-se per tornar a jugar sinó, el més important, amb la mirada posada a recuperar-se per a tornar a ser el número 1. Al seu cap només hi havia aquest pensament... Aquest era el seu objectiu a mig termini,  i ell tenia clar q havia de fer per assolir-ho: cada jugada, cada punt, cada exercici...
Cada exercici q ell feia tenia com a objectiu ser millor! Tenia com a finalitat ser el número 1 altre cop! Algú encara dubta de la necessitat de marcar-se objectius? Aquesta és la diferència!

El seu objectiu és millorar cada moment, no és  pas el mateix q ens  marquem els entrenadors de futbol per als nostres jugadors?
Això sí, en Rafa no només ho va aconseguir a base de marcar-se objectius a curt i mig termini, sinó també a base de creure i tenir la convicció q el camí per aconseguir-ho era el mateix q l'havia portat a l'èxit! Allò  q millor sabia fer no només és jugar a tennis (n'hi ha molts altres jugadors bons), sinó creure q podia fer-ho millor i q havia de disputar cada punt com si fós l'última bola de cada partit!

Us imagineu q cadascun dels nostres jugadors disputés cada jugada com si es tractés de la darrera jugada de la final de la Champions, del Mundial, o millor encara, la darrera jugada de la promoció d'ascens o del darrer partit de lliga amb la salvació en joc!!!

Convicció i treball! Treball i convicció!

Com planificar...

Per a consultar les diapositives de planificació, cliqueu aquí