Yo no entiendo demasiado de sorteos... Más allá de los q hacemos en la escuela para ver quien empieza sacando en el partido del patio o quien tiene el honor de ser el voluntario para cualquier tarea q implique salir de clase a dar 1 vuelta!
Sea como sea, cada vez q hay sorteo de Champions me hace gracia escuchar lo de las bolas calientes y bolas frías! Si es así, recomiendo a las casas de apuestas q hagan sus pronósticos y aquellos q tan firmemente aseguran q está todo amañado q apuesten toda su fortuna a caballo ganador!!!
Aún y así pienso q hablar de bolas frías y calientes, más allá de las suspicacias, el circo q rodea el negocio del fútbol profesional, el llenar páginas de diario al puro estilo premsa rosa o minutos de programas de televisión al estilo "Sálvame", mi reflexión es sobre la falta de respeto a los equipos participantes!
Es como si, previa eliminación del Barça ante el Bayern con sendos abultados resultados, algún alemán anti-Bayern hubiera pronosticado q a los muniqueses le había tocado el emparejamiento más sencillo de semis! Decir lo propio del Dortmund este año es como afirmar q los blancos ya estás en semis... Acaso soy el único q no recuerda la eliminación de la temporada pasada a mano de los alemanes cuando en España todo el mundo abogaba por una final española entre los dos referentes nacionales???
Encuentro una gran falta de respeto! Los partidos hay q jugarlos! Esta frase tan legendaria como cierta lo resume todo! Estoy harto, y lo digo por mis últimas experiencias vividas, de los comentarios negativos cuando la derrota es contra un rival inesperado!!!
Para mí es elitismo! Es faltar el respeto al planteamiento del otro equipo q, claro está, también trabaja toda la semana para ganar el partido!
Así pues, bolas frías o calientes a parte, los partidos se disputan entre dos contendientes! Y cualquiera de los dos tiene las mismas probabilidades de ganar el partido antes de empezar el partido, q nadie lo dude! Es la magia del fútbol...
viernes, 21 de marzo de 2014
lunes, 17 de marzo de 2014
Noticia triste... Muy triste!
La verdad es q no sé si siento pena o lástima! Es así!
Por adelantado q habló con conocimiento de causa por mi experiencia como jugador de barrio y desde el más profundo rechazo a lo q pasó. Aunque creo, seguirá pasando! Mal nos pese, esta es la realidad! Y éste, no será el último caso de violencia en un campo de fútbol!!!
Lean y juzguen q les parece, q sentimiento les provoca y, lo q es más importante, q harán ustedes...
http://deportes.elpais.com/deportes/2014/03/16/actualidad/1395003250_337471.html
La reflexión es la de siempre, ganar a cualquier precio!
No creo q sea lo más apropiado para las etapas de formación! Todo el mundo estamos de acuerdo, pero cuando es mi equipo el afectado por una decisión incorrecta del colegiado, es q me lo como!
¿Como puede ser q seamos tan incoherentes? Por un lado somos capaces de discernir entre lo correcto y lo incorrecto si somo parte imparcial y no implicados, y sin embargo, si somos parte implicada la misma acción es vista de manera distinta! Y en este caso no hablamos de diferentes puntos de vista!!! ¿No existe un sólo reglamento?
La solución es fácil, muerto el perro se acabó la rabia! Eliminamos los árbitros y se acabó el problema ¿verdad? Total, los entrenadores estamos facultados para arbitrar partidos (así lo dicen nuestras competencias oficiales por lo q a titulación se refiere), así q pita uno de cada equipo y listo!
Aunq creo q al final aun nos pegarían los padres a nosotros mismos...
Pues nada, si la culpa es de los padres, pues jugamos a puerta cerrada ¿no? Seguiríamos la misma lógica!!! Aunq si pitan árbitros, seguirán teniendo ellos la culpa de todo... Fuera árbitros y fuera padres!
Pero claro, los errores seguirán existiendo... Entonces, de quien es la culpa? De los jugadores! Pues fuera jugadores... O de los entrenadores! Pues fuera entrenadores! O de los rivales! Pues fuera rivales...
Total, q estamos todos de acuerdo, q ésto no es fútbol!
Fútbol es ese compendio del todo! Esa mezcla de sentimiento y pasión, de pertenencia a un club y a unos colores q defenderemos, esa mezcla de cordura (pensar q voy a hacer) y locura (improvisar y tirar por el camino imposible), esa mezcla de razón y sinrazón, esa mezcla de juego directo y de ataque elaborado, esa de mezcla de padres y aficionados, de entrenadores y presidentes, de jugones y de guerreros...
Eso sí, lo cortés no quita lo valiente!
Tal vez sea momento de conjurarnos y de una vez por todas entendamos q no somos nadie los unos sin los otros! Si ponemos en la balanza lo q nos dá el perder así de esa manera la cabeza, tal vez decidamos q este no es el camino a seguir! Tenemos muchas cosas q aprender, muchas cosas q enseñar...
Empecemos por el reglamento y acabemos por el respeto a los demás!
Y mi reto es el siguiente: si alguien es capaz de justificarme y convencerme q la violencia en un terreno de juego es necesaria para cultivar la esencia de este nuestro deporte, como diría aquel, "me la tallo i em faig monja!"
Por adelantado q habló con conocimiento de causa por mi experiencia como jugador de barrio y desde el más profundo rechazo a lo q pasó. Aunque creo, seguirá pasando! Mal nos pese, esta es la realidad! Y éste, no será el último caso de violencia en un campo de fútbol!!!
Lean y juzguen q les parece, q sentimiento les provoca y, lo q es más importante, q harán ustedes...
http://deportes.elpais.com/deportes/2014/03/16/actualidad/1395003250_337471.html
La reflexión es la de siempre, ganar a cualquier precio!
No creo q sea lo más apropiado para las etapas de formación! Todo el mundo estamos de acuerdo, pero cuando es mi equipo el afectado por una decisión incorrecta del colegiado, es q me lo como!
¿Como puede ser q seamos tan incoherentes? Por un lado somos capaces de discernir entre lo correcto y lo incorrecto si somo parte imparcial y no implicados, y sin embargo, si somos parte implicada la misma acción es vista de manera distinta! Y en este caso no hablamos de diferentes puntos de vista!!! ¿No existe un sólo reglamento?
La solución es fácil, muerto el perro se acabó la rabia! Eliminamos los árbitros y se acabó el problema ¿verdad? Total, los entrenadores estamos facultados para arbitrar partidos (así lo dicen nuestras competencias oficiales por lo q a titulación se refiere), así q pita uno de cada equipo y listo!
Aunq creo q al final aun nos pegarían los padres a nosotros mismos...
Pues nada, si la culpa es de los padres, pues jugamos a puerta cerrada ¿no? Seguiríamos la misma lógica!!! Aunq si pitan árbitros, seguirán teniendo ellos la culpa de todo... Fuera árbitros y fuera padres!
Pero claro, los errores seguirán existiendo... Entonces, de quien es la culpa? De los jugadores! Pues fuera jugadores... O de los entrenadores! Pues fuera entrenadores! O de los rivales! Pues fuera rivales...
Total, q estamos todos de acuerdo, q ésto no es fútbol!
Fútbol es ese compendio del todo! Esa mezcla de sentimiento y pasión, de pertenencia a un club y a unos colores q defenderemos, esa mezcla de cordura (pensar q voy a hacer) y locura (improvisar y tirar por el camino imposible), esa mezcla de razón y sinrazón, esa mezcla de juego directo y de ataque elaborado, esa de mezcla de padres y aficionados, de entrenadores y presidentes, de jugones y de guerreros...
Eso sí, lo cortés no quita lo valiente!
Tal vez sea momento de conjurarnos y de una vez por todas entendamos q no somos nadie los unos sin los otros! Si ponemos en la balanza lo q nos dá el perder así de esa manera la cabeza, tal vez decidamos q este no es el camino a seguir! Tenemos muchas cosas q aprender, muchas cosas q enseñar...
Empecemos por el reglamento y acabemos por el respeto a los demás!
Y mi reto es el siguiente: si alguien es capaz de justificarme y convencerme q la violencia en un terreno de juego es necesaria para cultivar la esencia de este nuestro deporte, como diría aquel, "me la tallo i em faig monja!"
domingo, 16 de marzo de 2014
"Cámara en mano y a Tarragona"
Com ja vaig dir al twitter, dijous passat em van confirmar q podia donar un cop de mà al cos tècnic del @martinenc.
El cap de setmana anterior ja havia anat a Igualada a enregistrar les primeres imatges pel meu nou equip, doncs s'enfrontava al Torredembarra qui, després de la victòria a Igualada, ocupava la 2a.plaça i amenaçava amb intentar destronar al rei...
Tot i no estar confirmat el meu fitxatge, valia la pena començar a veure el q es coïa al grup 2.
En el cas concret q ens ocupa, vaig poder copsar les 4 idees bàsiques de l'equip torrenc per ajudar al líder del grup 2 a plantejar el partit neutralitzant les opcions del rival i intentant trobar els punts dèbils per on atacar més plàcidament.
Ja sabeu, les lligues es guanyen amb els de dalt i en els petits detalls....
Divendres doncs, vaig conèixer al grup i vam poder comentar les imatges a la "sala de projecció". Fase d'inici, joc de continuació, accions a pilota aturada, fase defensiva, basculacions, pressió... Fins aquí, res nou, excepte les magnífiques instal.lacions del club!
Avui, toca viatjar una mica més lluny i anar cap a Tarragona a veure el Torreforta!
Actualment ocupa la 4a.plaça però té a tocar la segona posició: la derrota del Torredembarra li permetrà superar a l'equip torrenc i acabar, com a mínim, en 3a.posició si aconsegueix guanyar. Qui sap si en dos jornades, al rebre al líder, també estarà en condicions de disputar el tron al rei...
Així, novament em trobo davant l'anàlisi d'un rival q lluita per ocupar places de promoció i acompanyar la Pobla de Mafumet a la Tercera Divisió representant les comarques tarragonines.
Al davant però, no val oblidar-ho tb hi haurà un equip! En aquest cas, un altre barceloní: el Tecnofutbol, q s'hi juga allunyar-se del descens!
És sens dubte un altre dels factors a tenir en compte, doncs com sabeu no només es tracta d'analitzar l'equip rival al terreny de joc on es jugarà el partit (hi ha equips q varien l'estil de joc a casa i fora) sinó també cal analitzar el joc d'un equip tenint en compte el q tens al davant!
Així doncs, GPS i a conèixer dos nous equips...
Sense referències, l'anàlisi sempre serà més objectiu!
Som-hi!
El cap de setmana anterior ja havia anat a Igualada a enregistrar les primeres imatges pel meu nou equip, doncs s'enfrontava al Torredembarra qui, després de la victòria a Igualada, ocupava la 2a.plaça i amenaçava amb intentar destronar al rei...
Tot i no estar confirmat el meu fitxatge, valia la pena començar a veure el q es coïa al grup 2.
En el cas concret q ens ocupa, vaig poder copsar les 4 idees bàsiques de l'equip torrenc per ajudar al líder del grup 2 a plantejar el partit neutralitzant les opcions del rival i intentant trobar els punts dèbils per on atacar més plàcidament.
Ja sabeu, les lligues es guanyen amb els de dalt i en els petits detalls....
Divendres doncs, vaig conèixer al grup i vam poder comentar les imatges a la "sala de projecció". Fase d'inici, joc de continuació, accions a pilota aturada, fase defensiva, basculacions, pressió... Fins aquí, res nou, excepte les magnífiques instal.lacions del club!
Avui, toca viatjar una mica més lluny i anar cap a Tarragona a veure el Torreforta!
Actualment ocupa la 4a.plaça però té a tocar la segona posició: la derrota del Torredembarra li permetrà superar a l'equip torrenc i acabar, com a mínim, en 3a.posició si aconsegueix guanyar. Qui sap si en dos jornades, al rebre al líder, també estarà en condicions de disputar el tron al rei...
Així, novament em trobo davant l'anàlisi d'un rival q lluita per ocupar places de promoció i acompanyar la Pobla de Mafumet a la Tercera Divisió representant les comarques tarragonines.
Al davant però, no val oblidar-ho tb hi haurà un equip! En aquest cas, un altre barceloní: el Tecnofutbol, q s'hi juga allunyar-se del descens!
És sens dubte un altre dels factors a tenir en compte, doncs com sabeu no només es tracta d'analitzar l'equip rival al terreny de joc on es jugarà el partit (hi ha equips q varien l'estil de joc a casa i fora) sinó també cal analitzar el joc d'un equip tenint en compte el q tens al davant!
Així doncs, GPS i a conèixer dos nous equips...
Sense referències, l'anàlisi sempre serà més objectiu!
Som-hi!
domingo, 9 de marzo de 2014
Les notes de primer ja surten del forn...
Ja són penjades al MOODLE les notes de primer curs.
Veureu q estan amb les 4 darreres xifres del DNI i amb les inicials de noms i cognoms per aquells qui no tenim DNI (qüestió de protecció de dades)
Per a qualsevol dubte o aclariment, no dubteu a enviar un mail!
Moltes felicitats a aquells qui heu aprovat i molta sort als qui haureu de fer examen extraordinari.
Veureu q estan amb les 4 darreres xifres del DNI i amb les inicials de noms i cognoms per aquells qui no tenim DNI (qüestió de protecció de dades)
Per a qualsevol dubte o aclariment, no dubteu a enviar un mail!
Moltes felicitats a aquells qui heu aprovat i molta sort als qui haureu de fer examen extraordinari.
martes, 4 de marzo de 2014
Torna el futbol, i jo?
Després d'uns dies d'absència de futbol toca tornar-s'hi a posar...
Tot i q el futbol a la Tercera Divisió va seguir el seu curs, és com si el nostre món s'hagués aturat durant aquesta setmana de Carnaval! És cert q ha passat més ràpid del q pensava, però no es tractava d'un cap de setmana "normal".
Ara arriba l'hora de la veritat...
Aquesta ja és una setmana "normal", d'entrenaments vull dir; amb un cap de setmana "normal", de partits vull dir. Per a q després ens queixem de la rutina oi?
Tocarà doncs mirar calendari i analitzar quins partits cal anar a veure...
Siguem sincers, com a entrenadors "en paro" la conveniència és veure aquells equips amb dinàmiques negatives i q necessitarien un cop de mà! La motivació però és veure aquells equips dels q t'han parlat tan bé q gairebé et sents amb l'obligació moral d'anar a veure per a admirar el seu joc o el seu desplegament tàctic! Inclús és moment per a veure aquells companys q durant la temporada nohaspogut seguir!
Com tot, són petits dilemes i petites decisions q un ha de prendre a consciència. Cal saber q les oportunitats no passen quan un vol (sabeu allò dels trens no?), sinó q cal anar a buscar-les... Cal estar a l'aguait i no perdre's en allò de "ja em trucaran". Cal ser conseqüent i actuar en consonància!
No és estar de sort sinó buscar-la...
M'acompanyeu?
Tot i q el futbol a la Tercera Divisió va seguir el seu curs, és com si el nostre món s'hagués aturat durant aquesta setmana de Carnaval! És cert q ha passat més ràpid del q pensava, però no es tractava d'un cap de setmana "normal".
Ara arriba l'hora de la veritat...
Aquesta ja és una setmana "normal", d'entrenaments vull dir; amb un cap de setmana "normal", de partits vull dir. Per a q després ens queixem de la rutina oi?
Tocarà doncs mirar calendari i analitzar quins partits cal anar a veure...
Siguem sincers, com a entrenadors "en paro" la conveniència és veure aquells equips amb dinàmiques negatives i q necessitarien un cop de mà! La motivació però és veure aquells equips dels q t'han parlat tan bé q gairebé et sents amb l'obligació moral d'anar a veure per a admirar el seu joc o el seu desplegament tàctic! Inclús és moment per a veure aquells companys q durant la temporada nohaspogut seguir!
Com tot, són petits dilemes i petites decisions q un ha de prendre a consciència. Cal saber q les oportunitats no passen quan un vol (sabeu allò dels trens no?), sinó q cal anar a buscar-les... Cal estar a l'aguait i no perdre's en allò de "ja em trucaran". Cal ser conseqüent i actuar en consonància!
No és estar de sort sinó buscar-la...
M'acompanyeu?
domingo, 23 de febrero de 2014
Un cap de setmana diferent...
Després d'una setmana moguda, la recomanació més escoltada pels meus amics era: "desconnecta"
Però la veritat és q no és fàcil quan saps q hauries d'estar assegut en una banqueta d'un històric enlloc de seure a la sorra de la platja veient com juga la teva filla amb altres infants!
Més encara després de la setmana de declaracions i de com va anar tot plegat!
Encara perplex per una destitució sense sentit, se'm fa díficil estar al sofà veient un partit del Sabadell i seguint al teu ja "ex-equip" pel twitter del @gol_cat sense pensar q hom podria ser qui estigués gaudint de la victòria! Jo faria això, jo faria allò, aquesta alineació, aquest canvi, aquest altre...
No s'ha de negar: per un costat vols q l'equip guanyi pq encara hi ha un treball teu al darrere i per l'altra vols q perdi per allò de no ser tu qui està al capdavant de la nau!
Barreja d'emocions! Més encara quan el gol de la victòria el fa un dels jugadors més discutits i q vam portar nosaltres... Espero no se'l carreguin ara!
És difícil aillar-se de tot plegat i no pensar en res! És difícil desconnectar... El mòbil treu fum per a dir-li a un company i a un altre q si necessita res només cal q m'ho digui q ràpidament li oferiré els meus serveis!
És difícil pensar q no has de preparar els entrenaments de la setmana, és difícil saber q has d'ocupar el temps en altres coses q no sigui el visionat del rival o del propi equip...
És difícil dedicar només el temps lliure a jugar amb la nena o corregir quatre exàmens...
Necessito futbol i no puc desconnectar... Ho sento soc així!
Però la veritat és q no és fàcil quan saps q hauries d'estar assegut en una banqueta d'un històric enlloc de seure a la sorra de la platja veient com juga la teva filla amb altres infants!
Més encara després de la setmana de declaracions i de com va anar tot plegat!
Encara perplex per una destitució sense sentit, se'm fa díficil estar al sofà veient un partit del Sabadell i seguint al teu ja "ex-equip" pel twitter del @gol_cat sense pensar q hom podria ser qui estigués gaudint de la victòria! Jo faria això, jo faria allò, aquesta alineació, aquest canvi, aquest altre...
No s'ha de negar: per un costat vols q l'equip guanyi pq encara hi ha un treball teu al darrere i per l'altra vols q perdi per allò de no ser tu qui està al capdavant de la nau!
Barreja d'emocions! Més encara quan el gol de la victòria el fa un dels jugadors més discutits i q vam portar nosaltres... Espero no se'l carreguin ara!
És difícil aillar-se de tot plegat i no pensar en res! És difícil desconnectar... El mòbil treu fum per a dir-li a un company i a un altre q si necessita res només cal q m'ho digui q ràpidament li oferiré els meus serveis!
És difícil pensar q no has de preparar els entrenaments de la setmana, és difícil saber q has d'ocupar el temps en altres coses q no sigui el visionat del rival o del propi equip...
És difícil dedicar només el temps lliure a jugar amb la nena o corregir quatre exàmens...
Necessito futbol i no puc desconnectar... Ho sento soc així!
martes, 18 de febrero de 2014
Una puerta cerrada, una oportunidad para buscar otro camino...
Dice la canción q cuando un amigo se va algo se muere en el alma, y digo yo q cuando dejas un trabajo a medias por decisión de terceros algo t queda también pendiente en el alma!
Una puerta se ha cerrado, almenos por ahora, y la sensación es q de haber seguido abierta el éxito estaba garantizado! Eso sí, el balón no entró... y adiós muy buenas!
El tema es el de siempre, no hace falta descubrir el mundo...
Será pues momento de analizar lo q pasó y buscar nuevas puertas q se abran a tu paso! Es sin duda un buen momento para buscar nuevas oportunidades e incluso redefinirse como técnico. Es momento de valorar en su justa medida cada una de las decisiones tomadas y como no, evaluar si lo trabajado ha sido lo idóneo.
A toro pasado es más fácil y aprovechar el tiempo libre para reflexionar sobre todo lo vivido esta temporada de buen seguro será la mejor inversión en futuro!
Suerte a todos los q os encontréis en una situación similar! Ánimo! Y pa'lante!!!
Una puerta se ha cerrado, almenos por ahora, y la sensación es q de haber seguido abierta el éxito estaba garantizado! Eso sí, el balón no entró... y adiós muy buenas!
El tema es el de siempre, no hace falta descubrir el mundo...
Será pues momento de analizar lo q pasó y buscar nuevas puertas q se abran a tu paso! Es sin duda un buen momento para buscar nuevas oportunidades e incluso redefinirse como técnico. Es momento de valorar en su justa medida cada una de las decisiones tomadas y como no, evaluar si lo trabajado ha sido lo idóneo.
A toro pasado es más fácil y aprovechar el tiempo libre para reflexionar sobre todo lo vivido esta temporada de buen seguro será la mejor inversión en futuro!
Suerte a todos los q os encontréis en una situación similar! Ánimo! Y pa'lante!!!
miércoles, 5 de febrero de 2014
Adéu 2n, Hola 1r
Ja ha arribat el moment de despedir als alumnes de 2n! I donar la benvinguda als alumnes de 1r...
Com es diu normalment, ha estat curt però intens ;-)
Avaluar, programar setmana a setmana i entrenar! Tot un curs resumit en 3 paraules.
I és q la vida de l'entrenador és fàcil, només hem d'aprendre a llegir q ha passat i q està passant, interpretar el pq ha passat o està passant i entrenar allò q volem corregir del q ha passat o allò q volem q passi!
Per a tot això hem après a utilitzar les tecnologies per a observar amb més objectivitat (diguem-li gravar partits i analitzar-los amb LONGOMATCH per exemple), hem après a planificar tenint en compte els beneficis físics q ens dona la llei de sobrecompensació i tenint en compte la classificació relativa dels rivals, i hem après a utilitzar noves formes didàctiques (moviments i evolucions, accions combinades col.lectives, rutines de joc, treball d'estratègia i 11 contra 11).
Per suposat, respectant una idea i estil de joc (diguem-li també fonaments del joc), tenint clar q el rival condicionarà el treball de la setmana com també serà un condicionant la dinàmica de resultats.
I conte contat, crèdit acabat!
Així q, és moment de tornar a començar! És l'hora d'encetar un nou curs amb els alumnes de primer...
Serà doncs el moment de parlar d'organització dels jugadors, dels plantejaments educatius del futbol, de noves metodologies i formes didàctiques q relacionin els fonaments de joc amb un sistema i una metodologia de treball.
Això és futbol i això és entrenar!
Som-hi!
Comencem???
Com es diu normalment, ha estat curt però intens ;-)
Avaluar, programar setmana a setmana i entrenar! Tot un curs resumit en 3 paraules.
I és q la vida de l'entrenador és fàcil, només hem d'aprendre a llegir q ha passat i q està passant, interpretar el pq ha passat o està passant i entrenar allò q volem corregir del q ha passat o allò q volem q passi!
Per a tot això hem après a utilitzar les tecnologies per a observar amb més objectivitat (diguem-li gravar partits i analitzar-los amb LONGOMATCH per exemple), hem après a planificar tenint en compte els beneficis físics q ens dona la llei de sobrecompensació i tenint en compte la classificació relativa dels rivals, i hem après a utilitzar noves formes didàctiques (moviments i evolucions, accions combinades col.lectives, rutines de joc, treball d'estratègia i 11 contra 11).
Per suposat, respectant una idea i estil de joc (diguem-li també fonaments del joc), tenint clar q el rival condicionarà el treball de la setmana com també serà un condicionant la dinàmica de resultats.
I conte contat, crèdit acabat!
Així q, és moment de tornar a començar! És l'hora d'encetar un nou curs amb els alumnes de primer...
Serà doncs el moment de parlar d'organització dels jugadors, dels plantejaments educatius del futbol, de noves metodologies i formes didàctiques q relacionin els fonaments de joc amb un sistema i una metodologia de treball.
Això és futbol i això és entrenar!
Som-hi!
Comencem???
sábado, 1 de febrero de 2014
sábado, 25 de enero de 2014
Una de tennis...
Aquest és un dels molts videos q hi ha penjat a la xarxa sobre el gran retorn de Rafa Nadal aquest any 2013... L'any q Rafa Nadal ha tornat a recuperar el número 1.
No és cap descobriment! No cal ara parlar d'ell; però sí del q ha fet!
Els grans esportistes es diferencien de la resta per la seva capacitat de ressorgir després dels problemes q et van passant durant la teva carrera... Els problemes hi són per tothom, però no tothom els afrontem de la mateixa manera!
En Rafa va assolir el número del món a base de treball, de molt treball i de molt coratge, a base de disputar cada punt com si fós l'últim punt q jugava, independentment de qui fós el seu rival i de quina fós la ronda classificatòria q jugués! Cada punt de cada partit! Això el va portar a l'excel·lència! I ell sap millor q ningú q això és el q el fa fort!
Però quan perd a wimbledon al 2012 i ha d'abandonar els terrenys de joc per la lesió q patia i anava arrossegant mesos enrere, va veure i viure com quedava relegat a unes quantes posicions més enrere en el rànking i com Novak ho aprofitava! Tot i q no volem parlar de tennis, en Rafa va tenir clar des del primer moment q havia de fer!!!
Parlem del treball de recuperació q va fer, un treball q no tenia la mirada posada només a recuperar-se per tornar a jugar sinó, el més important, amb la mirada posada a recuperar-se per a tornar a ser el número 1. Al seu cap només hi havia aquest pensament... Aquest era el seu objectiu a mig termini, i ell tenia clar q havia de fer per assolir-ho: cada jugada, cada punt, cada exercici...
Cada exercici q ell feia tenia com a objectiu ser millor! Tenia com a finalitat ser el número 1 altre cop! Algú encara dubta de la necessitat de marcar-se objectius? Aquesta és la diferència!
El seu objectiu és millorar cada moment, no és pas el mateix q ens marquem els entrenadors de futbol per als nostres jugadors?
Això sí, en Rafa no només ho va aconseguir a base de marcar-se objectius a curt i mig termini, sinó també a base de creure i tenir la convicció q el camí per aconseguir-ho era el mateix q l'havia portat a l'èxit! Allò q millor sabia fer no només és jugar a tennis (n'hi ha molts altres jugadors bons), sinó creure q podia fer-ho millor i q havia de disputar cada punt com si fós l'última bola de cada partit!
Us imagineu q cadascun dels nostres jugadors disputés cada jugada com si es tractés de la darrera jugada de la final de la Champions, del Mundial, o millor encara, la darrera jugada de la promoció d'ascens o del darrer partit de lliga amb la salvació en joc!!!
Convicció i treball! Treball i convicció!
miércoles, 15 de enero de 2014
Suscribirse a:
Entradas (Atom)