Jugades ja les 13 primeres jornades és moment de fer una primera valoració del q està passant al campionat d'enguany de la tercera divisió.
La meva primera conclusió és q cada vegada el futbol de Tercera és més igualat. I aquesta afirmació es pot llegir des de dos punts de vista antagònics: per un costat l'enorme igualtat entre tots els equips q fa q setmana rera setmana pronosticar els guanyadors de cada partit sigui empresa complicada; però per l'altra la minoració de la qualitat del joc q s'exhibeix.
Aquí ens atruem per uns instants a reflexionar sobre el joc col.lectiu... Pq cada vegada prima més el resultadisme? Pq és tan difícil veure bones propostes de joc? Pq val allò de defensar intensament la teva porteria per evitar et marquin el primer i quasi definitiu gol? Pq es desaprofita la qualitat individual de molts jugadors en l'elaboració del joc d'equip?
Com a entrenadors ens hauríem de plantejar q volem del nostre equip però tb quin ha de ser el camí q volem recórrer per a arribar-hi. És així com realment el futbol millorarà en la seva globalitat i deixarà aquest estancament q viu en l'actualitat!
La segona conclusió doncs és q falta més treball en l'àmbit del joc col.lectiu! Allò de saber i conèixer q fer en cada moment i en cada situació de joc!
L'Olot és potser un dels qui ho té més clar, doncs planteja un futbol molt combinatiu i alhora atractiu (els resultats tb l'acompanyen). El Cornellà -líder des del primer moment- ofereix tb un bon joc combinatiu tot i q la fase de creació i finalització trontolla davant defenses poblades i molts dels partits els ha hagut de guanyar gràcies a la qualitat dels dos "killers" de davant o de la fortuna del qui la busca als darrers compassos del partit. Santa Paciència.
Tb el Gavà intenta tenir un bon tracte amb la pilota però li manca ritme de joc. El Rubí té les idees força clares i a partir de juntar molt les seves línies procura neutralitzar el joc del rival alhora q no renuncia a associar als seus jugadors per a fer arribar la pilota amb garanties al davant. Santboià i Figueres tb tenen entre el seu ideal no guanyar a qualsevol preu sinó buscar certa elaboració en les seves jugades.
El Manlleu i la Grama, talment com La Pobla són els conjunts q més es deixen portar per la dinàmica del joc del rival. Són capaços de jugar des del darrere i alhora jugar a llançar pilotes amunt buscant el punta de referència. Arma q sens dubte potencia molt equips com el Júpiter, la Montanyesa, el Vilafranca o el mateix Terrassa.
Europa, Rapitenca i Vilassar buscan també en la defensa la seva gran aliada per a resoldre els partits. Els de la vila de Gràcia i els del Maresme tenen un joc més directe amb l'esperança q les individualitats puguin solucionar el partit; mentre q els del Montsià busquen en el contraatac la seva manera d'arribar ràpidament a l'àrea rival.
"Y hasta aquí puedo leer..." q diria aquell!
Resten encara pendent d'anàlisi Castelldefels, Palamós, Balaguer i Vic.
Haurem d'esperar fins al final de la primera volta o, si voleu una valoració més exhaustiva, visitar http://tercera.cat/ on el company Roger Sánchez analitza amb bon criteri cada jornada disputada.
No deixeu de llegir els articles "Primera meta volant" q va escriure durant aquest primer quart de campionat.
BLOC PER A ENTRENADORS DE FUTBOL... o per a gent inquieta en l'aprenentatge d'aquest esport!
lunes, 26 de noviembre de 2012
domingo, 11 de noviembre de 2012
Un altre microcicle particular...
Fa uns dies publicava "Un microcicle diferent" tot fent referència a les inusuals jornades de descans q vivia la 3a.divisió amb motiu de la participació de la Selecció Catalana Amateur a la Copa de les Regions UEFA.
Aquesta vegada però, parlo del microcicle de la setmana passada on es va disputar una jornada intersetmanal, ni més ni menys q 9 punts en 7 dies. La Champions de 3a. la van batejar alguns mitjans i seguidors de la categoria.
Sigui com sigui, el tema q ens ocupa és la planificació d'aquesta setmana.
Algú pot pensar q al llarg d'una temporada, ja passa quelcom de similar quan es recuperen jornades per partits aplaçats, per la climatologia per exemple.
La diferència principal rau en q des de principi de temporada ja es coneixia aquest calendari i per tant, ja es podia planificar la preparació d'aquesta setmana.
Ara bé, com planifiques la dinàmica de resultats? Per suposat, la negativa, pq la positiva va sola. I sinó q li diguin a Miki Carrillo, el míster del Terrassa q estava a la corda fluixa (descens) abans de disputar aquesta marató de jornades i acaba la jornada actual molt a prop de les posicions d'ascens...
Per suposat q la majoria d'equips només van entrenar divendres. Els partits es van jugar dijous 1 i diumenge 4. Més o menys unes 72 hores entre un partit i un altre, o el q és el mateix, unes 48h entre l'entreno de divendres i la competició.
Cal sumar però les càrregues de treball del partit del diumenge anterior i els entrenaments de la setmana: dimarts i dimecres; dilluns i dimarts; o tots tres dies en alguns casos.
Bones càrregues de treball no?
Està clar q l'objectiu havia de ser la recuperació, però exclusivament? Sinó el tema seria no entrenar i recuperar a casa no? L'entrenament invisible...
El q calia era afinar "pics" de velocitat per estar el diumenge amb la "xispa" suficient però sense augmentar la fatiga...
En aquest punt retornem al comentari de la dinàmica de resultats. Hauríem de treballar psicològicament en una línia o una altra segons el marcador dels últims dos encontres.
Els primers dos entrenaments de la setmana podrien ser equivalents al de finals d'una setmana ordinària, però el divendres cal fer un treball específic "psicològic".
La millor opció és entrenar situacions fàcils, exitoses per al jugador, és a dir, vivències q li permetin recuperar la confiança, l'autoestima, per allò del "no estamos tan mal".
En el cas contrari, igualment treballar sense sobrecarregar físicament però també sense carregar el "coco". Cal mantenir la moral i confiança en el grup (no és el millor moment per a "dar una vuelta más a la tuerca").
En resum, un treball q no interfereixi en la recuperació i alhora q aporti un granet de millora en el nivell de velocitat. Però sobretot, treball de grup de reforç anímic.
Aquesta vegada però, parlo del microcicle de la setmana passada on es va disputar una jornada intersetmanal, ni més ni menys q 9 punts en 7 dies. La Champions de 3a. la van batejar alguns mitjans i seguidors de la categoria.
Sigui com sigui, el tema q ens ocupa és la planificació d'aquesta setmana.
Algú pot pensar q al llarg d'una temporada, ja passa quelcom de similar quan es recuperen jornades per partits aplaçats, per la climatologia per exemple.
La diferència principal rau en q des de principi de temporada ja es coneixia aquest calendari i per tant, ja es podia planificar la preparació d'aquesta setmana.
Ara bé, com planifiques la dinàmica de resultats? Per suposat, la negativa, pq la positiva va sola. I sinó q li diguin a Miki Carrillo, el míster del Terrassa q estava a la corda fluixa (descens) abans de disputar aquesta marató de jornades i acaba la jornada actual molt a prop de les posicions d'ascens...
Per suposat q la majoria d'equips només van entrenar divendres. Els partits es van jugar dijous 1 i diumenge 4. Més o menys unes 72 hores entre un partit i un altre, o el q és el mateix, unes 48h entre l'entreno de divendres i la competició.
Cal sumar però les càrregues de treball del partit del diumenge anterior i els entrenaments de la setmana: dimarts i dimecres; dilluns i dimarts; o tots tres dies en alguns casos.
Bones càrregues de treball no?
Està clar q l'objectiu havia de ser la recuperació, però exclusivament? Sinó el tema seria no entrenar i recuperar a casa no? L'entrenament invisible...
El q calia era afinar "pics" de velocitat per estar el diumenge amb la "xispa" suficient però sense augmentar la fatiga...
En aquest punt retornem al comentari de la dinàmica de resultats. Hauríem de treballar psicològicament en una línia o una altra segons el marcador dels últims dos encontres.
Els primers dos entrenaments de la setmana podrien ser equivalents al de finals d'una setmana ordinària, però el divendres cal fer un treball específic "psicològic".
La millor opció és entrenar situacions fàcils, exitoses per al jugador, és a dir, vivències q li permetin recuperar la confiança, l'autoestima, per allò del "no estamos tan mal".
En el cas contrari, igualment treballar sense sobrecarregar físicament però també sense carregar el "coco". Cal mantenir la moral i confiança en el grup (no és el millor moment per a "dar una vuelta más a la tuerca").
En resum, un treball q no interfereixi en la recuperació i alhora q aporti un granet de millora en el nivell de velocitat. Però sobretot, treball de grup de reforç anímic.
domingo, 28 de octubre de 2012
Scouting: pas 2 (3,2,1... gravant)
Una vegada ho tenim tot preparat i hem escollit el millor lloc possible per a fer la gravació (val a dir q cal arribar amb temps suficient al camp) és el moment de començar a gravar.
En la mesura del possible és recomanable veure l'escalfament del partit, per a conèixer l'onze inicial i començar-se a fer l'esquema de com jugaran. A vegades també hi ha algun tipus d'indici q ens pot orientar sobre el tipus de joc q realitzarà l'equip a analitzar. És a dir, pel tipus de jugadors i pel tipus d'escalfament podem arribar a deduir si el joc serà més físic o més combinatiu. Com? Fan servir més o menys la pilota a l'escalfament???
Una de les qüestions a tenir en compte en la gravació és no seguir la pilota. És a dir, captar visions panoràmiques q ens permetin treure'n conclusions a nivell de joc col.lectiu. Això sí, apropant al màxim la filmació per a q es vegi el més aprop possible i els jugadors no semblin formiguetes.
De totes maneres hi ha un aspecte vital q no hem comentat abans: q vull saber de l'equip q analitzo?
Aquesta hauria de ser una de les premisses a tenir en compte abans de gravar.
Per aquest motiu és imprescindible conèixer l'equip per a qui estic treballant (com juga, com planteja els partits i els rivals, el tipus de treball q es realitza durant els entrenaments...). D'aquesta manera l'informe gràfic s'adequarà a una realitat concreta: analitzo un rival per a un equip concret, el nostre!
Així, haurem parlat amb l'entrenador per a q ens doni les pautes de la informació q necessita.
No només es tracta de fer un video del partit, sinó fer un informe (el detallarem en articles següents) q doni el màxim detall del rival i de com podem neutralitzar i contrarrestar el seu joc. Hem d'assessorar a l'equip tècnic i als jugadors.
L'entrenador ens dirà si l'objectiu és conèixer com inicien el joc, com creen les jugades i com finalitzen. Què és el més interessant de les jugades a pilota parada. Si ens hem de fixar en jugadors concrets o en tota una línia de joc...
Amb aquesta prèvia doncs, focalitzaré també les imatges a seguir la línia defensiva quan s'inicia el joc o als puntes per a veure quin tipus de recolzaments fan. Quan la pilota ja la tenen els mitjos, potser ja no m'interessarà gravar als defensors, d'igual manera q una vegada hagin superat la primera línia de pressió ja no gravarem als puntes.
Sabent què vull gravar serà més fàcil editar posteriorment el video final.
Al descans és el moment d'escriure els quatre apunts q necessitem per a q l'informe gràfic no només siguin imatges sinó q vagi acompanyat d'una idea de joc. Caldrà explicar el sistema de joc, si fan un joc més o menys combinatiu, si són forts a pilota parada o si fan moltes jugades diferents, si a nivell defensiu pressionen o esperen en una zona determinada, si juguen al fora de joc o fan replegament intenisu... És a dir, copsar una primera impressió del q hem vist durant la primera part.
Aquest treball és bàsic, doncs la gran majoria d'equips mantenen durant la primera part l'estil de joc i varien poc el sistema i l'estil tot i anar perdent. A la segona part sí q es poden veure grans diferències en la manera de jugar si el resultat és un o altre.
També fora adient fer quatre anotacions quan hi ha alguna interrupció del joc (lesionats per exemple). En aquest cas, com q disposem de poc més de mig minut, podem fer anotacions sobre el sistema de joc. És a dir, quin jugador juga a cada posició.
Això sí. No aturarem mai la filmació. El partit el necessitem sencer. També ens pot donar certa informació si veiem q un equip a la segona part intenta aturar molt el partit, perdre temps... I alhora, quan l'entrenador faci el visionat del partit podrà tenir aquesta mateixa sensació q hem tingut nosaltres en directe!
No ens despistem! No hem anat a veure futbol! Hem anat a gravar un partit amb les seves fases corresponents i per agafar el màxim d'informació possible!
Finalment, una vegada xiula l'àrbitre el final del partit, tornarem a fer les anotacions corresponents a la segona meitat (molt generals ja q a casa ja l'analitzarem); recollirem tota la nostra paramenta i farem el camí de tornada.
Val a dir, q si durant el camí de tornada podem anar fent memòria del q ha passat durant el partit, avançarem feina en vistes a l'edició del video!
Continuarà...
En la mesura del possible és recomanable veure l'escalfament del partit, per a conèixer l'onze inicial i començar-se a fer l'esquema de com jugaran. A vegades també hi ha algun tipus d'indici q ens pot orientar sobre el tipus de joc q realitzarà l'equip a analitzar. És a dir, pel tipus de jugadors i pel tipus d'escalfament podem arribar a deduir si el joc serà més físic o més combinatiu. Com? Fan servir més o menys la pilota a l'escalfament???
Una de les qüestions a tenir en compte en la gravació és no seguir la pilota. És a dir, captar visions panoràmiques q ens permetin treure'n conclusions a nivell de joc col.lectiu. Això sí, apropant al màxim la filmació per a q es vegi el més aprop possible i els jugadors no semblin formiguetes.
De totes maneres hi ha un aspecte vital q no hem comentat abans: q vull saber de l'equip q analitzo?
Aquesta hauria de ser una de les premisses a tenir en compte abans de gravar.
Per aquest motiu és imprescindible conèixer l'equip per a qui estic treballant (com juga, com planteja els partits i els rivals, el tipus de treball q es realitza durant els entrenaments...). D'aquesta manera l'informe gràfic s'adequarà a una realitat concreta: analitzo un rival per a un equip concret, el nostre!
Així, haurem parlat amb l'entrenador per a q ens doni les pautes de la informació q necessita.
No només es tracta de fer un video del partit, sinó fer un informe (el detallarem en articles següents) q doni el màxim detall del rival i de com podem neutralitzar i contrarrestar el seu joc. Hem d'assessorar a l'equip tècnic i als jugadors.
L'entrenador ens dirà si l'objectiu és conèixer com inicien el joc, com creen les jugades i com finalitzen. Què és el més interessant de les jugades a pilota parada. Si ens hem de fixar en jugadors concrets o en tota una línia de joc...
Amb aquesta prèvia doncs, focalitzaré també les imatges a seguir la línia defensiva quan s'inicia el joc o als puntes per a veure quin tipus de recolzaments fan. Quan la pilota ja la tenen els mitjos, potser ja no m'interessarà gravar als defensors, d'igual manera q una vegada hagin superat la primera línia de pressió ja no gravarem als puntes.
Sabent què vull gravar serà més fàcil editar posteriorment el video final.
Al descans és el moment d'escriure els quatre apunts q necessitem per a q l'informe gràfic no només siguin imatges sinó q vagi acompanyat d'una idea de joc. Caldrà explicar el sistema de joc, si fan un joc més o menys combinatiu, si són forts a pilota parada o si fan moltes jugades diferents, si a nivell defensiu pressionen o esperen en una zona determinada, si juguen al fora de joc o fan replegament intenisu... És a dir, copsar una primera impressió del q hem vist durant la primera part.
Aquest treball és bàsic, doncs la gran majoria d'equips mantenen durant la primera part l'estil de joc i varien poc el sistema i l'estil tot i anar perdent. A la segona part sí q es poden veure grans diferències en la manera de jugar si el resultat és un o altre.
També fora adient fer quatre anotacions quan hi ha alguna interrupció del joc (lesionats per exemple). En aquest cas, com q disposem de poc més de mig minut, podem fer anotacions sobre el sistema de joc. És a dir, quin jugador juga a cada posició.
Això sí. No aturarem mai la filmació. El partit el necessitem sencer. També ens pot donar certa informació si veiem q un equip a la segona part intenta aturar molt el partit, perdre temps... I alhora, quan l'entrenador faci el visionat del partit podrà tenir aquesta mateixa sensació q hem tingut nosaltres en directe!
No ens despistem! No hem anat a veure futbol! Hem anat a gravar un partit amb les seves fases corresponents i per agafar el màxim d'informació possible!
Finalment, una vegada xiula l'àrbitre el final del partit, tornarem a fer les anotacions corresponents a la segona meitat (molt generals ja q a casa ja l'analitzarem); recollirem tota la nostra paramenta i farem el camí de tornada.
Val a dir, q si durant el camí de tornada podem anar fent memòria del q ha passat durant el partit, avançarem feina en vistes a l'edició del video!
Continuarà...
lunes, 8 de octubre de 2012
Un microcicle diferent...
Quan tot just ha començat el campionat es fa extrany parlar d'un microcicle de transició!
I és q aquest any la Tercera Divisió ha sofert un contratemps en el calendari (maco i per una bona causa, però un contratemps). Així durant quinze dies no hi haurà lliga! Sí sí, ho heu sentit bé, dues setmanes sense campionat quan tot just portem 6 jornades.
Ja sabeu q aquest "parón" és degut al torneig de la UEFA, el campionat de regions en el q participa CATALUNYA, amb el 95% de jugadors de Tercera Divisió.
Així, a petita escala, tenim l'aturada per les seleccions q tenen els professionals.
Hi ha equips q tenen uns quants jugadors a Kíev mentre la resta segueix entrenant aquí, i d'altres q tenen tots els jugadors disposats a entrenar amb la mirada posada en la jornada a tres setmanes vista!
Bon panorama per a fer un microcicle de treball individual on posem a cadascú allà on encara no havia arribat! Un bon moment per ajustar patrons tàctics a nivell individual i fer les correccions necessàries per a q cadascú entengui quin és el seu rol!
Sense la competició q ens ofegui (ja vindrà la jornada intersetmanal per a recuperar aquesta aturada), és ideal treballar per a millorar, per a corregir, per a ajustar, per a afinar...
Un microcicle diferent!
I és q aquest any la Tercera Divisió ha sofert un contratemps en el calendari (maco i per una bona causa, però un contratemps). Així durant quinze dies no hi haurà lliga! Sí sí, ho heu sentit bé, dues setmanes sense campionat quan tot just portem 6 jornades.
Ja sabeu q aquest "parón" és degut al torneig de la UEFA, el campionat de regions en el q participa CATALUNYA, amb el 95% de jugadors de Tercera Divisió.
Així, a petita escala, tenim l'aturada per les seleccions q tenen els professionals.
Hi ha equips q tenen uns quants jugadors a Kíev mentre la resta segueix entrenant aquí, i d'altres q tenen tots els jugadors disposats a entrenar amb la mirada posada en la jornada a tres setmanes vista!
Bon panorama per a fer un microcicle de treball individual on posem a cadascú allà on encara no havia arribat! Un bon moment per ajustar patrons tàctics a nivell individual i fer les correccions necessàries per a q cadascú entengui quin és el seu rol!
Sense la competició q ens ofegui (ja vindrà la jornada intersetmanal per a recuperar aquesta aturada), és ideal treballar per a millorar, per a corregir, per a ajustar, per a afinar...
Un microcicle diferent!
jueves, 30 de agosto de 2012
Jornada 1 o jornada 3
Esta semana empezó el campeonato liguero en 3a.división aunq para mi, la sensación es estar ya disputando la tercera jornada...
Mi desplazamiento al campo del Terrassa para ver al Europa (nuestro rival en la tercera jornada) creó esta disyuntiva en mis emociones! Nuestro equipo debutaba tras unos años de nuevo en la categoría ante uno de los favoritos a ocupar plaza de asceno y yo ya estaba preparando la tercera semana de competición! Cosas del "scout".
Nuestro partido ante el Olot resumiría tras 90 minutos si la faena de toda la pretemporada, y en mi caso, si las sesiones de video daban fruto sobre el campo... Y así fue durante 70 minutos, neutralizados totalmente! Todo un éxito! Eso sí, cosas del fútbol, la pelota no entró en su portería y sí lo hizo en la nuestra en el 72! Y ahí acabó todo... Y al final del partido, las manos vacías...
Espero esta semana sí, mientras grabo al cuarto equipo q nos encontraremos en la liga, podamos neutralizar totalmente al segundo rival: la Pobla de Mafumet.
Mi desplazamiento al campo del Terrassa para ver al Europa (nuestro rival en la tercera jornada) creó esta disyuntiva en mis emociones! Nuestro equipo debutaba tras unos años de nuevo en la categoría ante uno de los favoritos a ocupar plaza de asceno y yo ya estaba preparando la tercera semana de competición! Cosas del "scout".
Nuestro partido ante el Olot resumiría tras 90 minutos si la faena de toda la pretemporada, y en mi caso, si las sesiones de video daban fruto sobre el campo... Y así fue durante 70 minutos, neutralizados totalmente! Todo un éxito! Eso sí, cosas del fútbol, la pelota no entró en su portería y sí lo hizo en la nuestra en el 72! Y ahí acabó todo... Y al final del partido, las manos vacías...
Espero esta semana sí, mientras grabo al cuarto equipo q nos encontraremos en la liga, podamos neutralizar totalmente al segundo rival: la Pobla de Mafumet.
viernes, 24 de agosto de 2012
Llegó la hora de la verdad...
Y que nadie piense q me refiero a la Supercopa...
Mientras unos mirais el énesimo clásico, otros visionamos el partido entre la Pobla de Mafumet y el Badalona.
Esta claro pues q la referencia del titular es precisamente en la línea del inicio de un campeonato liguero! Y es q esta semana empieza ya la Tercera División.
La ilusión del novato contra el saber hacer de los favoritos... La permanencia contra el play-off... Una plantilla renovado contra una de "retocada"...
Ésta ha sido pues, la última semana de la pretemporada, la semana de hacer los últimos ajustes y como no, la semana de las especulaciones de la posible primera alineación! Esto es así en Tercera División, en Segunda Catalana y en Cuarta.
Ayer la sesión de vídeo nos introdujo en el juego del rival. Vale más una imagen q mil palabras!
Hoy el trabajo de campo nos ha permitido jugar contra el rival. Si más no, empezar a experimentar q tipo de juego nos van a plantear.
Mañana sesión de estrategia! Como defienden el balón parado y como lo atacaremos. Como atacan las acciones a balón parado para contrarrestarlas.
El sábado el día de reflexión.
Y el dómingo, el día D!
Pero q nadie se olvide: luego habrán 37 jornadas más...
Mientras unos mirais el énesimo clásico, otros visionamos el partido entre la Pobla de Mafumet y el Badalona.
Esta claro pues q la referencia del titular es precisamente en la línea del inicio de un campeonato liguero! Y es q esta semana empieza ya la Tercera División.
La ilusión del novato contra el saber hacer de los favoritos... La permanencia contra el play-off... Una plantilla renovado contra una de "retocada"...
Ésta ha sido pues, la última semana de la pretemporada, la semana de hacer los últimos ajustes y como no, la semana de las especulaciones de la posible primera alineación! Esto es así en Tercera División, en Segunda Catalana y en Cuarta.
Ayer la sesión de vídeo nos introdujo en el juego del rival. Vale más una imagen q mil palabras!
Hoy el trabajo de campo nos ha permitido jugar contra el rival. Si más no, empezar a experimentar q tipo de juego nos van a plantear.
Mañana sesión de estrategia! Como defienden el balón parado y como lo atacaremos. Como atacan las acciones a balón parado para contrarrestarlas.
El sábado el día de reflexión.
Y el dómingo, el día D!
Pero q nadie se olvide: luego habrán 37 jornadas más...
jueves, 23 de agosto de 2012
Scouting: pas 1 (Abans de gravar)
Tot i q sembli una obvietat, l'Scouting, comença abans de gravar!
Efectivament, tot això comença abans del xiulet inicial... Primer de tot hem de preparar el material q necessitarem:
- La càmera de video amb les corresponents bateries carregades (millor sempre tenir-ne una de reserva per si "falla" o s'esgota la principal) i les cintes o targetes de memòria (també amb espai suficient i amb previsió de "problemes tècnics"). També és molt útil el cable elèctric, sobretot si fem servir molt el zoom.
- El trípode. És un element imprescindible q permet comoditat per captar imatges i afavoreix el visionat posterior sense q provoqui sensació de "mareig" quan veus el partit a casa... En aquest sentit, i tot i q sembli evident, molt important no deixar-se la peça q recolza la videocàmera al trípode.
- La llibreta i el llapis per anotar quelcom d'interessant (tot i q podem utilitzar el recurs de comentar-ho directament en la filmació o utilitzar mètodes més pràctics com el propi mòbil o l'mp3). L'ordinador és poc útil en aquests casos, tot i q potser els qui hi esteu molt avessats, li podeu treure suc a la mitja part!
- I, llògicament, tota la paramenta personal per no haver de "passar-ho malament"... Em refereixo a la vestimenta apropiada per a l'hivern o l'estiu; per a la pluja o el calor extrem!
I una vegada tenim tot el material, ja només ens queda trobar un bon lloc per a gravar!
Depèn del q necessitem gravar ens situarem en un costat o altre. Normalment la visió més neutral és el centre del camp, però si ens interessa focalitzar l'atenció en la fase defensiva o en la fase ofensiva no està de més trobar un lloc més proper a la defensa o davantera q volem analitzar!
El q sí és molt important és intentar tenir alçada per a q la panoràmica pugui arribar a agafar la màxima amplitud i profunditat.
Ara serà el moment de fer una prova per assegurar q tot està correcte i després només mancarà q l'àrbitre xiuli l'inici i q nosaltres donem l'ordre a la videocàmera per a començar també el procés..
Això però, sera el pas 2...
Efectivament, tot això comença abans del xiulet inicial... Primer de tot hem de preparar el material q necessitarem:
- La càmera de video amb les corresponents bateries carregades (millor sempre tenir-ne una de reserva per si "falla" o s'esgota la principal) i les cintes o targetes de memòria (també amb espai suficient i amb previsió de "problemes tècnics"). També és molt útil el cable elèctric, sobretot si fem servir molt el zoom.
- El trípode. És un element imprescindible q permet comoditat per captar imatges i afavoreix el visionat posterior sense q provoqui sensació de "mareig" quan veus el partit a casa... En aquest sentit, i tot i q sembli evident, molt important no deixar-se la peça q recolza la videocàmera al trípode.
- La llibreta i el llapis per anotar quelcom d'interessant (tot i q podem utilitzar el recurs de comentar-ho directament en la filmació o utilitzar mètodes més pràctics com el propi mòbil o l'mp3). L'ordinador és poc útil en aquests casos, tot i q potser els qui hi esteu molt avessats, li podeu treure suc a la mitja part!
- I, llògicament, tota la paramenta personal per no haver de "passar-ho malament"... Em refereixo a la vestimenta apropiada per a l'hivern o l'estiu; per a la pluja o el calor extrem!
I una vegada tenim tot el material, ja només ens queda trobar un bon lloc per a gravar!
Depèn del q necessitem gravar ens situarem en un costat o altre. Normalment la visió més neutral és el centre del camp, però si ens interessa focalitzar l'atenció en la fase defensiva o en la fase ofensiva no està de més trobar un lloc més proper a la defensa o davantera q volem analitzar!
El q sí és molt important és intentar tenir alçada per a q la panoràmica pugui arribar a agafar la màxima amplitud i profunditat.
Ara serà el moment de fer una prova per assegurar q tot està correcte i després només mancarà q l'àrbitre xiuli l'inici i q nosaltres donem l'ordre a la videocàmera per a començar també el procés..
Això però, sera el pas 2...
jueves, 2 de agosto de 2012
Una pretemporada diferente
Cuando no tienes q preparar los entrenamientos, ni calcular las cargas de trabajo, ni pensar en el partido del fin de semana, sin duda es una pretemporada diferente... Las sensaciones son diferentes; la responsabilidad también! Esta temporada, el cometido es otro.
La labor de analizar los rivales, de preparar informes gráficos q resuelvan los entresijos del próximo contrario, es una tarea q conlleva otra responsabilidad diferente.
Eso sí, la parte de observar al propio equipo para deducir las particularidades de cada uno de los jugadores q forman el conjunto así como desgranar la esencia del juego es la misma q todo primer entrenador debe poseer. Llámese aprender a observarse a uno mismo...
Así pues, esta es la principal tarea de "mi" pretemporada: analizar al propio grupo. Saber quien somos y dónde vamos para luego saber como podemos contrarrestar o neutralizar el juego del rival con nuestras armas.
Mirar, observar, escuchar, reflexionar, preguntar, relacionar pensamientos, objetivar hechos...
Luego ya vendrá aquello del editar, cortar y pegar!
La labor de analizar los rivales, de preparar informes gráficos q resuelvan los entresijos del próximo contrario, es una tarea q conlleva otra responsabilidad diferente.
Eso sí, la parte de observar al propio equipo para deducir las particularidades de cada uno de los jugadores q forman el conjunto así como desgranar la esencia del juego es la misma q todo primer entrenador debe poseer. Llámese aprender a observarse a uno mismo...
Así pues, esta es la principal tarea de "mi" pretemporada: analizar al propio grupo. Saber quien somos y dónde vamos para luego saber como podemos contrarrestar o neutralizar el juego del rival con nuestras armas.
Mirar, observar, escuchar, reflexionar, preguntar, relacionar pensamientos, objetivar hechos...
Luego ya vendrá aquello del editar, cortar y pegar!
domingo, 15 de julio de 2012
Jordi Alba, de Cornellà a rey de Europa
Cuando en junio 2005 Angel me propone irme con él al Juvenil Nacional del Cornellà, poco sabía yo de este chaval q el Barça no quería en su juvenil B, por bajito...
Curiosidades de la vida, unos años después los bajitos le han dado al Barça y a la selección española un estilo propio q hoy en día es el referente mundial del buen fútbol.
Lo cierto es, q un jugador con pocas condiciones físicas (o mejor dicho,con unas condiciones aún por desarrolar) díficilmente puede triunfar en una categoría tan exigente como la juvenil, y más concretamente en Liga Nacional dónde la calidad técnica de los jugadores es, normalmente elevada. Aún y así, ya aquella misma temporada debutó en el A, en División de Honor.
Jordi era uno más, uno de los mejores del equipo, pero no el q destacaba por encima de los demás! No era nuestro Messi, simplemente pq nuestro estilo de juego no daba lugar a q jugadores creativos como él explotaran todo su talento. Eso sí, era un jugador imprescindible, de aquellos q nombramos como "titulares indiscutibles" y q le daba cierto criterio ofensivo al equipo cuando el balón pasaba por él.
Entre sus cualidades, ahora ya nadie lo duda, su gol (q nadie olvide q siempre había jugado arriba) y su visión de juego. Su primer toque (made in Barça) y sobretodo, su competitividad!
Con nosotros jugaba en banda izquierda, en el 1-4-4-2 y de media punta en el 1-4-4-1-1.
Y en banda izquierda es dónde ha podido desarrollar parte de sus virtudes. Eso sí, ni por asomo hubiera jugado de lateral con nostros (cosas de la vida).
El Valencia lo fichó tras dos años en el Cornellá (uno con nosotros en el B y el siguiente, x supuesto en el A), jugó en el filial, lo cedieron al Nástic y regresó de nuevo a Mestalla dónde Unai Emery decidió hacer de él un gran jugador...
Unai, el gran artífice del éxito de este joven jugador le propuso ganarse la vida como profesional jugando de lateral! Quién se lo iba a decir...
Tras una temporada jugando minutitos para suplir sus compañeros de banda izquierda demostrando su llegada y calidad, Unai decide en la siguiente q comparta banda con Mathieu, por detrás de Mata.
Emery percibió -cuando éste último se fue a Inglaterra- q adelantando a Mathieu podía jugar con Alba por detrás y dándole libertad para sumarse al ataque (q es lo q más le gusta) conseguía una banda potente en ataque y equilibrada en defensa.
Y Jordi cumplió con su cometido... Y Jordi pasó a ser uno de los imprescindibles de todo un Valencia. Y Jordi empezó a competir al más alto nivel en todos y cada uno de los campos de la liga española. Y Jordi jugó al más alto nivel por Europa. Y Jordi pasó a ser convocado por la selección hasta pasar a ser el mejor lateral zurdo de la Eurocopa. Y Jordi cumplió con su sueño de regresar de nuevo a su tierra para triunfar con su Barça del corazón... Por la puerta grande!
Y todo esto, por bajito! Por jugón! Por tener un buen trato con el balón, por la visión de juego, por el desparpajo y por ser competitivo siempre. Y eso sí, como te dijimos en su día, por tu trabajo!!!
Cada vez q te he visto jugar, me has alegrado la tarde y me has hecho sentir muy orgulloso de haber compartido vestuario contigo.
Si me lo permites, cada éxito q tengas, me lo haré un poquito mío!
Suerte
Curiosidades de la vida, unos años después los bajitos le han dado al Barça y a la selección española un estilo propio q hoy en día es el referente mundial del buen fútbol.
Lo cierto es, q un jugador con pocas condiciones físicas (o mejor dicho,con unas condiciones aún por desarrolar) díficilmente puede triunfar en una categoría tan exigente como la juvenil, y más concretamente en Liga Nacional dónde la calidad técnica de los jugadores es, normalmente elevada. Aún y así, ya aquella misma temporada debutó en el A, en División de Honor.
Jordi era uno más, uno de los mejores del equipo, pero no el q destacaba por encima de los demás! No era nuestro Messi, simplemente pq nuestro estilo de juego no daba lugar a q jugadores creativos como él explotaran todo su talento. Eso sí, era un jugador imprescindible, de aquellos q nombramos como "titulares indiscutibles" y q le daba cierto criterio ofensivo al equipo cuando el balón pasaba por él.
Entre sus cualidades, ahora ya nadie lo duda, su gol (q nadie olvide q siempre había jugado arriba) y su visión de juego. Su primer toque (made in Barça) y sobretodo, su competitividad!
Con nosotros jugaba en banda izquierda, en el 1-4-4-2 y de media punta en el 1-4-4-1-1.
Y en banda izquierda es dónde ha podido desarrollar parte de sus virtudes. Eso sí, ni por asomo hubiera jugado de lateral con nostros (cosas de la vida).
El Valencia lo fichó tras dos años en el Cornellá (uno con nosotros en el B y el siguiente, x supuesto en el A), jugó en el filial, lo cedieron al Nástic y regresó de nuevo a Mestalla dónde Unai Emery decidió hacer de él un gran jugador...
Unai, el gran artífice del éxito de este joven jugador le propuso ganarse la vida como profesional jugando de lateral! Quién se lo iba a decir...
Tras una temporada jugando minutitos para suplir sus compañeros de banda izquierda demostrando su llegada y calidad, Unai decide en la siguiente q comparta banda con Mathieu, por detrás de Mata.
Emery percibió -cuando éste último se fue a Inglaterra- q adelantando a Mathieu podía jugar con Alba por detrás y dándole libertad para sumarse al ataque (q es lo q más le gusta) conseguía una banda potente en ataque y equilibrada en defensa.
Y Jordi cumplió con su cometido... Y Jordi pasó a ser uno de los imprescindibles de todo un Valencia. Y Jordi empezó a competir al más alto nivel en todos y cada uno de los campos de la liga española. Y Jordi jugó al más alto nivel por Europa. Y Jordi pasó a ser convocado por la selección hasta pasar a ser el mejor lateral zurdo de la Eurocopa. Y Jordi cumplió con su sueño de regresar de nuevo a su tierra para triunfar con su Barça del corazón... Por la puerta grande!
Y todo esto, por bajito! Por jugón! Por tener un buen trato con el balón, por la visión de juego, por el desparpajo y por ser competitivo siempre. Y eso sí, como te dijimos en su día, por tu trabajo!!!
Cada vez q te he visto jugar, me has alegrado la tarde y me has hecho sentir muy orgulloso de haber compartido vestuario contigo.
Si me lo permites, cada éxito q tengas, me lo haré un poquito mío!
Suerte
domingo, 8 de julio de 2012
Notes Pont Vilomara
Degut a problemes tècnics de la intranet, no he pogut introduir les notes de metodologia del curs de monitors del Pont de Vilomara. Espero en breu poder solucionar-ho.
Si voleu saber la nota envieu-me un mail al meu correu personal...
Si voleu saber la nota envieu-me un mail al meu correu personal...
domingo, 1 de julio de 2012
Minutos antes d un partido...
Un partido es un partido, aunq detrás haya el campeonato del mundo, la Eurocopa, el ascenso a segunda B o el alirón d primera regional...
Llegas al campo y dejas la bolsa en el vestuario para ir a pisar el césped y dejar q las imágenes del partido pasen una tras otra como si lo estuvieras viviendo al momento! Llamémosle concentración o motivación...
Unos minutos para vestirse y calzarse las botas, un par de masajes y escuchar las últimas palabras q reafirman un mismo pensamiento para todos, últimas instrucciones d aquello q has trabajado durante la semana y otra vez al campo a soltar las piernas, tocar bola, activar el cuerpo y la mente...
Tras la revisión y saltar al campo, solo faltará q el silbido inicial dé la orden para q la pelota empiece a rodar!
Ese es el previo...
Suerte campeones!
Llegas al campo y dejas la bolsa en el vestuario para ir a pisar el césped y dejar q las imágenes del partido pasen una tras otra como si lo estuvieras viviendo al momento! Llamémosle concentración o motivación...
Unos minutos para vestirse y calzarse las botas, un par de masajes y escuchar las últimas palabras q reafirman un mismo pensamiento para todos, últimas instrucciones d aquello q has trabajado durante la semana y otra vez al campo a soltar las piernas, tocar bola, activar el cuerpo y la mente...
Tras la revisión y saltar al campo, solo faltará q el silbido inicial dé la orden para q la pelota empiece a rodar!
Ese es el previo...
Suerte campeones!
jueves, 28 de junio de 2012
Los penaltys no son una lotería...
Cuando hay una tanda d penaltys en cualquier competición, siempre se habla del factor suerte...
Le llamamos suerte al acierto o desacierto técnico?
No hay duda, q no hay mejor momento para analizar un gesto técnico q una acción a balón parado. Nadie pondría en duda la escasa suerte q necesita un tirador d tiros libres en baloncesto; concentración y gesto técnico! El penalty sólo difiere en la presencia d un portero cuyo movimiento es incierto... Pero si hablamos dsd el punto d vista físico, un portero no puede llegar a ningun penalty lanzado con precisión a una altura dwterminada y con una potencia determinada. Es una cuestión matemática!!!
Entonces volvemos a hablar d concentración para disponer el balón allí donde es imposible q llegue el portero...
Le llamamos suerte al acierto o desacierto técnico?
No hay duda, q no hay mejor momento para analizar un gesto técnico q una acción a balón parado. Nadie pondría en duda la escasa suerte q necesita un tirador d tiros libres en baloncesto; concentración y gesto técnico! El penalty sólo difiere en la presencia d un portero cuyo movimiento es incierto... Pero si hablamos dsd el punto d vista físico, un portero no puede llegar a ningun penalty lanzado con precisión a una altura dwterminada y con una potencia determinada. Es una cuestión matemática!!!
Entonces volvemos a hablar d concentración para disponer el balón allí donde es imposible q llegue el portero...
miércoles, 20 de junio de 2012
2 Espanyes diferents...
Tot i q pugui semblar el titular d'un article polític, el q pretenc amb aquest títol és fer reflexionar sobre els dos partits de la primera fase de l'Eurocopa q Espanya va jugar contra Irlanda i Croàcia.
La veritat és q em resulta difícil entendre q encara hi hagi gent, i sobretot comentaristes, q no entenguin quina és la proposta futbolísitica actual!!!
Quan vam jugar contra Itàlia, semblava q ningú recordava del potencial d'una selecció q té molts més èxits q la nostra; quan vam jugar contra Irlanda ja semblàvem els millors del món una altra vegada; i després de la victòria "in extremis" contra Croàcia en la darrera jornada, quasi q ja havíem quedat eliminats fregant el ridícul com Holanda...
Qui entengui l'opinió puública q m'ho faci saber!!!
Sigui com sigui, cal recordar q l'estil de joc de la selecció és aquest. Cal paciència! Parlem d'un atac elaborat, de jugades de combinació, d'última passada sorpresiva davant defenses ben estructurades... No parlem d'un atac directe per arribar ràpid a la porteria rival!
Això comporta q les possessions siguin elevades però també q el nombre d'ocasions de gol depengui en certa mesura de la capacitat o valentia dels rivals per jugar de tu a tu i pressionar a dalt! Aleshores es creen espais q la selecció aprofita molt bé, sap sortir molt bé amb la pilota controlada des del darrera i és per això q, en moltes ocasions, veurem els rivals ben tancadets per a sorprendre a la contra.
És aquest el joc d'Espanya, i si bé és cert q encara pot aprofitar més les bandes, q ningú no oblidi q el potencial de la selecció està en el joc interior...
Ara toca França...
Sort!
La veritat és q em resulta difícil entendre q encara hi hagi gent, i sobretot comentaristes, q no entenguin quina és la proposta futbolísitica actual!!!
Quan vam jugar contra Itàlia, semblava q ningú recordava del potencial d'una selecció q té molts més èxits q la nostra; quan vam jugar contra Irlanda ja semblàvem els millors del món una altra vegada; i després de la victòria "in extremis" contra Croàcia en la darrera jornada, quasi q ja havíem quedat eliminats fregant el ridícul com Holanda...
Qui entengui l'opinió puública q m'ho faci saber!!!
Sigui com sigui, cal recordar q l'estil de joc de la selecció és aquest. Cal paciència! Parlem d'un atac elaborat, de jugades de combinació, d'última passada sorpresiva davant defenses ben estructurades... No parlem d'un atac directe per arribar ràpid a la porteria rival!
Això comporta q les possessions siguin elevades però també q el nombre d'ocasions de gol depengui en certa mesura de la capacitat o valentia dels rivals per jugar de tu a tu i pressionar a dalt! Aleshores es creen espais q la selecció aprofita molt bé, sap sortir molt bé amb la pilota controlada des del darrera i és per això q, en moltes ocasions, veurem els rivals ben tancadets per a sorprendre a la contra.
És aquest el joc d'Espanya, i si bé és cert q encara pot aprofitar més les bandes, q ningú no oblidi q el potencial de la selecció està en el joc interior...
Ara toca França...
Sort!
domingo, 10 de junio de 2012
Espanya 1, Itàlia 1
Donant x suposat allò d "los toros dsd la barrera" i allò altre d "a toro pasado"... ens permetem el luxe comentar, des del punt d vista tècnic, el q ha estat el partit! D'entrada cal valorar molt positivament l'empat. No per com s'ha desenvolupat el joc, sinó per l'entitat del rival.
Els partits i els campionats no es guanyen abans d jugar-los (primera lliçó dl partit d'avui)
Pel q fa a l'alineació, ens ha sorprès l'absència d'un davanter centre d refrència... Tot i q Cesc ha marcat, no ha sigut una bona idea q ell fós el fals davanter centre. Això sí, la dúpla Xavi Alonso-Busquets, espectacular! Els canvis encertats, però massa tard!
Després dels primers 45 minuts, hem trobat a faltar l'essència del futbol ofensiu: les ocasions d gol! Cal tirar molt més a porteria. Jugava Bufon? En la segona ha milorat, però un equip q aspira a guanyar l'Eurocopa ha d'arribar més. Sense el Messi d torn q obri la llauna, cal tirar més (Andrés ho ha fet) Ha mancat obrir més el camp, jugar x bandes. S'ha abusat d la dreta quan el perill l'hagués creat en Jordi Alba. He vist opcions d passada q no s'han produït quan aquest ha pujat x banda una i altra vegada. Talment semblava com al cole quan no li vols passar a algú...
Això sí, l'equip ha estat fidel a l'estil de joc. I les estones q han jugat en curt i al primer toc, tot aprofitant l'espai entrelínies, quin gaudi oi? Un punt important...
Els partits i els campionats no es guanyen abans d jugar-los (primera lliçó dl partit d'avui)
Pel q fa a l'alineació, ens ha sorprès l'absència d'un davanter centre d refrència... Tot i q Cesc ha marcat, no ha sigut una bona idea q ell fós el fals davanter centre. Això sí, la dúpla Xavi Alonso-Busquets, espectacular! Els canvis encertats, però massa tard!
Després dels primers 45 minuts, hem trobat a faltar l'essència del futbol ofensiu: les ocasions d gol! Cal tirar molt més a porteria. Jugava Bufon? En la segona ha milorat, però un equip q aspira a guanyar l'Eurocopa ha d'arribar més. Sense el Messi d torn q obri la llauna, cal tirar més (Andrés ho ha fet) Ha mancat obrir més el camp, jugar x bandes. S'ha abusat d la dreta quan el perill l'hagués creat en Jordi Alba. He vist opcions d passada q no s'han produït quan aquest ha pujat x banda una i altra vegada. Talment semblava com al cole quan no li vols passar a algú...
Això sí, l'equip ha estat fidel a l'estil de joc. I les estones q han jugat en curt i al primer toc, tot aprofitant l'espai entrelínies, quin gaudi oi? Un punt important...
jueves, 7 de junio de 2012
El otro fútbol...
A veces hay decisiones q cuestan entender...
La verdad q la sencillez d este nuestro deporte está demasiado influenciada por decisiones incoherentes d aquellos quienes pueden decidir!!!
Y es q el mundo del entrenador, aunq debiera, no acaba en el proceso d entrenamiento: fuera del campo la cosa sigue...
Muchas veces se ha comentado la importancia d dominar el entorno y aquí es importante destacar la necesidad d acontentar, digámosle convencer, a quienes decidirán nuestro futuro!
Sí, es el otro fútbol. El q empieza cuando el balón deja d rodar.
Tal vez tengamos a buen entender q es un elemento q puede condicionar el devenir d un equipo con los pequeños detalles, aquellos q a la postre, son los q decantan la balanza hacia un lado u otro.
Así, tengamos en cuenta q la pelotita entre, trabajemos durante la semana con la mirada puesta en la mejora contínua d nuestros jugadores, pero no descuidemos a los d arriba...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)