Primera fase del campionat

Jugades ja les 13 primeres jornades és moment de fer una primera valoració del q està passant al campionat d'enguany de la tercera divisió.

La meva primera conclusió és q cada vegada el futbol de Tercera és més igualat. I aquesta afirmació es pot llegir des de dos punts de vista antagònics: per un costat l'enorme igualtat entre tots els equips q fa q setmana rera setmana pronosticar els guanyadors de cada partit sigui empresa complicada; però per l'altra la minoració de la qualitat del joc q s'exhibeix.

Aquí ens atruem per uns instants a reflexionar sobre el joc col.lectiu... Pq cada vegada prima més el resultadisme? Pq és tan difícil veure bones propostes de joc? Pq val allò de defensar intensament la teva porteria per evitar et marquin el primer i quasi definitiu gol? Pq es desaprofita la qualitat individual de molts jugadors en l'elaboració del joc d'equip?

Com a entrenadors ens hauríem de plantejar q volem del nostre equip però tb quin ha de ser el camí q volem recórrer per a arribar-hi. És així com realment el futbol millorarà en la seva globalitat i deixarà aquest estancament q viu en l'actualitat!

La segona conclusió doncs és q falta més treball en l'àmbit del joc col.lectiu! Allò de saber i conèixer q fer en cada moment i en cada situació de joc!
L'Olot és potser un dels qui ho té més clar, doncs planteja un futbol molt combinatiu i alhora atractiu (els resultats tb l'acompanyen). El Cornellà -líder des del primer moment- ofereix tb un bon joc combinatiu tot i q la fase de creació i finalització trontolla davant defenses poblades i molts dels partits els ha hagut de guanyar gràcies a la qualitat dels dos "killers" de davant o de la fortuna del qui la busca als darrers compassos del partit. Santa Paciència.

Tb el Gavà intenta tenir un bon tracte amb la pilota però li manca ritme de joc. El Rubí té les idees força clares i a partir de juntar molt les seves línies procura neutralitzar el joc del rival alhora q no renuncia a associar als seus jugadors per a fer arribar la pilota amb garanties al davant. Santboià i Figueres tb tenen entre el seu ideal no guanyar a qualsevol preu sinó buscar certa elaboració en les seves jugades.

El Manlleu i la Grama, talment com La Pobla són els conjunts q més es deixen portar per la dinàmica del joc del rival. Són capaços de jugar des del darrere i alhora jugar a llançar pilotes amunt buscant el punta de referència. Arma q sens dubte potencia molt equips com el Júpiter, la Montanyesa, el Vilafranca o el mateix Terrassa.

Europa, Rapitenca i Vilassar buscan també en la defensa la seva gran aliada per a resoldre els partits. Els de la vila de Gràcia i els del Maresme tenen un joc més directe amb l'esperança q les individualitats puguin solucionar el partit; mentre q els del Montsià busquen en el contraatac la seva manera d'arribar ràpidament a l'àrea rival.

"Y hasta aquí puedo leer..." q diria aquell!
Resten encara pendent d'anàlisi Castelldefels, Palamós, Balaguer i Vic.

Haurem d'esperar fins al final de la primera volta o, si voleu una valoració més exhaustiva, visitar http://tercera.cat/ on el company Roger Sánchez analitza amb bon criteri cada jornada disputada.
No deixeu de llegir els articles "Primera meta volant" q va escriure durant aquest primer quart de campionat.