Tot i q pugui semblar el titular d'un article polític, el q pretenc amb aquest títol és fer reflexionar sobre els dos partits de la primera fase de l'Eurocopa q Espanya va jugar contra Irlanda i Croàcia.
La veritat és q em resulta difícil entendre q encara hi hagi gent, i sobretot comentaristes, q no entenguin quina és la proposta futbolísitica actual!!!
Quan vam jugar contra Itàlia, semblava q ningú recordava del potencial d'una selecció q té molts més èxits q la nostra; quan vam jugar contra Irlanda ja semblàvem els millors del món una altra vegada; i després de la victòria "in extremis" contra Croàcia en la darrera jornada, quasi q ja havíem quedat eliminats fregant el ridícul com Holanda...
Qui entengui l'opinió puública q m'ho faci saber!!!
Sigui com sigui, cal recordar q l'estil de joc de la selecció és aquest. Cal paciència! Parlem d'un atac elaborat, de jugades de combinació, d'última passada sorpresiva davant defenses ben estructurades... No parlem d'un atac directe per arribar ràpid a la porteria rival!
Això comporta q les possessions siguin elevades però també q el nombre d'ocasions de gol depengui en certa mesura de la capacitat o valentia dels rivals per jugar de tu a tu i pressionar a dalt! Aleshores es creen espais q la selecció aprofita molt bé, sap sortir molt bé amb la pilota controlada des del darrera i és per això q, en moltes ocasions, veurem els rivals ben tancadets per a sorprendre a la contra.
És aquest el joc d'Espanya, i si bé és cert q encara pot aprofitar més les bandes, q ningú no oblidi q el potencial de la selecció està en el joc interior...
Ara toca França...
Sort!
No hay comentarios:
Publicar un comentario