domingo, 15 de julio de 2012

Jordi Alba, de Cornellà a rey de Europa

Cuando en junio 2005 Angel me propone irme con él al Juvenil Nacional del Cornellà, poco sabía yo de este chaval q el Barça no quería en su juvenil B, por bajito...
Curiosidades de la vida, unos años después los bajitos le han dado al Barça y a la selección española un estilo propio q hoy en día es el referente mundial del buen fútbol.

Lo cierto es, q un jugador con pocas condiciones físicas (o mejor dicho,con unas condiciones aún por desarrolar) díficilmente puede triunfar en una categoría tan exigente como la juvenil, y más concretamente en Liga Nacional dónde la calidad técnica de los jugadores es, normalmente elevada. Aún y así, ya aquella misma temporada debutó en el A, en División de Honor.

Jordi era uno más, uno de los mejores del equipo, pero no el q destacaba por encima de los demás! No era nuestro Messi, simplemente pq nuestro estilo de juego no daba lugar a q jugadores creativos como él explotaran todo su talento. Eso sí, era un jugador imprescindible, de aquellos q nombramos como "titulares indiscutibles" y q le daba cierto criterio ofensivo al equipo cuando el balón pasaba por él.

Entre sus cualidades, ahora ya nadie lo duda, su gol (q nadie olvide q siempre había jugado arriba) y su visión de juego. Su primer toque (made in Barça) y sobretodo, su competitividad!

Con nosotros jugaba en banda izquierda, en el 1-4-4-2 y de media punta en el 1-4-4-1-1.
Y en banda izquierda es dónde ha podido desarrollar parte de sus virtudes. Eso sí, ni por asomo hubiera jugado de lateral con nostros (cosas de la vida).

El Valencia lo fichó tras dos años en el Cornellá (uno con nosotros en el B y el siguiente, x supuesto en el A), jugó en el filial, lo cedieron al Nástic y regresó de nuevo a Mestalla dónde Unai Emery decidió hacer de él un gran jugador...

Unai, el gran artífice del éxito de este joven jugador le propuso ganarse la vida como profesional jugando de lateral! Quién se lo iba a decir...
Tras una temporada jugando minutitos para suplir sus compañeros de banda izquierda demostrando su llegada y calidad, Unai decide en la siguiente q comparta banda con Mathieu, por detrás de Mata.
Emery percibió -cuando éste último se fue a Inglaterra- q adelantando a Mathieu podía jugar con Alba por detrás y dándole libertad para sumarse al ataque (q es lo q más le gusta) conseguía una banda potente en ataque y equilibrada en defensa.

Y Jordi cumplió con su cometido... Y Jordi pasó a ser uno de los imprescindibles de todo un Valencia. Y Jordi empezó a competir al más alto nivel en todos y cada uno de los campos de la liga española. Y Jordi jugó al más alto nivel por Europa. Y Jordi pasó a ser convocado por la selección hasta pasar a ser el mejor lateral zurdo de la Eurocopa. Y Jordi cumplió con su sueño de regresar de nuevo a su tierra para triunfar con su Barça del corazón... Por la puerta grande!

Y todo esto, por bajito! Por jugón! Por tener un buen trato con el balón, por la visión de juego, por el desparpajo y por ser competitivo siempre. Y eso sí, como te  dijimos en su día, por tu trabajo!!!
Cada vez q te he visto jugar, me has alegrado la tarde y me has hecho sentir muy orgulloso de haber compartido vestuario contigo.

Si me lo permites, cada éxito q tengas, me lo haré un poquito mío!
Suerte

domingo, 8 de julio de 2012

Notes Pont Vilomara

Degut a problemes tècnics de la intranet, no he pogut introduir les notes de metodologia del curs de monitors del Pont de Vilomara. Espero en breu poder solucionar-ho.
Si voleu saber la nota envieu-me un mail al meu correu personal...

domingo, 1 de julio de 2012

Minutos antes d un partido...

Un partido es un partido, aunq detrás haya el campeonato del mundo, la Eurocopa, el ascenso a segunda B o el alirón d primera regional...
Llegas al campo y dejas la bolsa en el vestuario para ir a pisar el césped y dejar q las imágenes del partido pasen una tras otra como si lo estuvieras viviendo al momento! Llamémosle concentración o motivación...
Unos minutos para vestirse y calzarse las botas, un par de masajes y escuchar las últimas palabras q reafirman un mismo pensamiento para todos, últimas instrucciones d aquello q has trabajado durante la semana y otra vez al campo a soltar las piernas, tocar bola, activar el cuerpo y la mente...
Tras la revisión y saltar al campo, solo faltará q el silbido inicial dé la orden para q la pelota empiece a rodar!
Ese es el previo...
Suerte campeones!

jueves, 28 de junio de 2012

Los penaltys no son una lotería...

Cuando hay una tanda d penaltys en cualquier competición, siempre se habla del factor suerte...
Le llamamos suerte al acierto o desacierto técnico?

No hay duda, q no hay mejor momento para analizar un gesto técnico q una acción a balón parado. Nadie pondría en duda la escasa suerte q necesita un tirador d tiros libres en baloncesto; concentración y gesto técnico! El penalty sólo difiere en la presencia d un portero cuyo movimiento es incierto... Pero si hablamos dsd el punto d vista físico, un portero no puede llegar a ningun penalty lanzado con precisión a una altura dwterminada y con una potencia determinada. Es una cuestión matemática!!!

Entonces volvemos a hablar d concentración para disponer el balón allí donde es imposible q llegue el portero...

miércoles, 20 de junio de 2012

2 Espanyes diferents...

Tot i q pugui semblar el titular d'un article polític, el q pretenc amb aquest títol és fer reflexionar sobre els dos partits de la primera fase de l'Eurocopa q Espanya va jugar contra Irlanda i Croàcia.
La veritat és q em resulta difícil entendre q encara hi hagi gent, i sobretot comentaristes, q no entenguin quina és la proposta futbolísitica actual!!!
Quan vam jugar contra Itàlia, semblava q ningú recordava del potencial d'una selecció q té molts més èxits q la nostra; quan vam jugar contra Irlanda ja semblàvem els millors del món una altra vegada; i després de la victòria "in extremis" contra Croàcia en la darrera jornada, quasi q ja havíem quedat eliminats fregant el ridícul com Holanda...
Qui entengui l'opinió puública q m'ho faci saber!!!

Sigui com sigui, cal recordar q l'estil de joc de la selecció és aquest. Cal paciència! Parlem d'un atac elaborat, de jugades de combinació, d'última passada sorpresiva davant defenses ben estructurades... No parlem d'un atac directe per arribar ràpid a la porteria rival!
Això comporta q les possessions siguin elevades però també q el nombre d'ocasions de gol depengui en certa mesura de la capacitat o valentia dels rivals per jugar de tu a tu i pressionar a dalt! Aleshores es creen espais q la selecció aprofita molt bé, sap sortir molt bé amb la pilota controlada des del darrera i és per això q, en moltes ocasions, veurem els rivals ben tancadets per a sorprendre a la contra.

És aquest el joc d'Espanya, i si bé és cert q encara pot aprofitar més les bandes, q ningú no oblidi q el potencial de la selecció està en el joc interior...

Ara toca França...
Sort!

domingo, 10 de junio de 2012

Espanya 1, Itàlia 1

Donant x suposat allò d "los toros dsd la barrera" i allò altre d "a toro pasado"... ens permetem el luxe comentar, des del punt d vista tècnic, el q ha estat el partit! D'entrada cal valorar molt positivament l'empat. No per com s'ha desenvolupat el joc, sinó per l'entitat del rival.
Els partits i els campionats no es guanyen abans d jugar-los (primera lliçó dl partit d'avui)

Pel q fa a l'alineació, ens ha sorprès l'absència d'un davanter centre d refrència... Tot i q Cesc ha marcat, no ha sigut una bona idea q ell fós el fals davanter centre. Això sí, la dúpla Xavi Alonso-Busquets, espectacular! Els canvis encertats, però massa tard!

Després dels primers 45 minuts, hem trobat a faltar l'essència del futbol ofensiu: les ocasions d gol! Cal tirar molt més a porteria. Jugava Bufon? En la segona ha milorat, però un equip q aspira a guanyar l'Eurocopa ha d'arribar més. Sense el Messi d torn q obri la llauna, cal tirar més (Andrés ho ha fet) Ha mancat obrir més el camp, jugar x bandes. S'ha abusat d la dreta quan el perill l'hagués creat en Jordi Alba. He vist opcions d passada q no s'han produït quan aquest ha pujat x banda una i altra vegada. Talment semblava com al cole quan no li vols passar a algú...

Això sí, l'equip ha estat fidel a l'estil de joc. I les estones q han jugat en curt i al primer toc, tot aprofitant l'espai entrelínies, quin gaudi oi? Un punt important...

jueves, 7 de junio de 2012

El otro fútbol...

A veces hay decisiones q cuestan entender... La verdad q la sencillez d este nuestro deporte está demasiado influenciada por decisiones incoherentes d aquellos quienes pueden decidir!!! Y es q el mundo del entrenador, aunq debiera, no acaba en el proceso d entrenamiento: fuera del campo la cosa sigue... Muchas veces se ha comentado la importancia d dominar el entorno y aquí es importante destacar la necesidad d acontentar, digámosle convencer, a quienes decidirán nuestro futuro! Sí, es el otro fútbol. El q empieza cuando el balón deja d rodar. Tal vez tengamos a buen entender q es un elemento q puede condicionar el devenir d un equipo con los pequeños detalles, aquellos q a la postre, son los q decantan la balanza hacia un lado u otro. Así, tengamos en cuenta q la pelotita entre, trabajemos durante la semana con la mirada puesta en la mejora contínua d nuestros jugadores, pero no descuidemos a los d arriba...

domingo, 20 de mayo de 2012

Ni Mourinho ni Guardiola, Di Matteo i Simeone

Cada dia que passa, la premsa ens deixa un titular sobre Messi o sobre Ronaldo i potser, seria el moment de deixar a un costat als canoners i parlar també dels porters...
Casillas o Valdés tenen el reconeixement dels seus clubs i, en el cas dels culés, un trofeu q també li valora la gran tasca sota els pals!
En la final de Champions, en Petr Cech també ha demostrat la importància d'aquest jugador. Ningú en dubte, però seria hora de reconèixer aquesta posició amb una pilota d'or...
Ja sé q si Xavi o Iniesta no se la van endur quan van guanyar el Mundial, a més dels mateixos títols individuals q Leo, difícil serà q guanyi un porter, però el meu vot, és aquest.

I pel q fa al de millor entrenador, deixem de costat als mediàtics i mirem també la feina q han fet els guanyadors de les màximes competicions europees, la Champions i l'Europa League.
Ambdós han arribat a dos clubs amb dinàmiques negatives i els han fet campions.
Ambdós s'han trobat els equips fets a mida de l'anterior entrenador i l'han sabut retallar i cosir de manera q tinguin el seu segell personal.
És de valorar també doncs aquesta feina. És de lloar q amb menys temps q els altres hagin sapigut donar un estil propi als seus equips.
I agradi més o menys una o altra proposta, no hi ha dubte q el futbol són totes les propostes! Al final, els entrenadors hem de treure el màxim rendiment dels nostres jugadors. I no hi ha dubte q tant l'argentí com l'italià ho han fet molt bé!
L'enhorabona a tots dos i q també ens serveixi a la resta com a exemple... Fins on es pot arribar si es creu en el teu treball i així ho encomanes al teu equip! Ni q agafem l'equip a mitja temporada!!!

miércoles, 9 de mayo de 2012

Ni Cristiano ni Messi, Falcao o Muniaín...

Cuando parece q todo se polariza, el futbol pone a todos en su lugar! No se acaba el mundo con el Barça y el Madrid; ni siquiera son los goles de Cristiano y Lionel los más importantes... Los goles de Falcao le han dado la Europa League al Atlético de Madrid y el billete para la Supercopa de Europa ante Chelsea o Bayern, no contra merengues o culés! Bonita final!

sábado, 21 de abril de 2012

Setmana de clàssic, setmana d'afinament?

Quan parlavem de planificació, parlavem de la càrrega de treball de la setmana anterior a una setmana d'estat de forma òptim. La qüestió és, aquesta setmana del clàssic, com afinem quan a meitat de setmana tenim un altre partit de màxima intensitat i la setmana posterior un altre partit encara més important? A l'hora de decidir el tall, això ens suposa un problema... Potser hem carregat un parell de setmanes abans i ara podem "tibar" durant una setmana al màxim; però potser també la següent setmana tornem a tenir un altre partit decisiu! Així és el final de lliga... Com em va dir una vegada un amic, la clau està en la força. Així ja tenim la solució! Sobrecompensem aquesta qualitat, donem-li la seva recuperació i llestos. A guanyar!

miércoles, 4 de abril de 2012

Setmana de Champions

Si per un moment fóssiu els entrenadors dels equips q aquesta setmana s'estan jugant el passe a semifinals de la competició europea més important, quin haguera estat el vostre plantejament? Sens dubte un bon exercici oi? Està clar q el partit més fàcil és el Barça-Milan... Els uns pq només els hi serveix guanyar i els altres pq pràcticament és impossible mantenir un altre 0a0 durant 90minuts...Tot i així, dels italians t'ho pots esperar tot! Guardiola va dir, sortirem a marcar 2 gols pq el Milan segur q en marcarà un. Raó no li va faltar i el seu equip va saber jugar amb aquest resultat!Treball psicològic sobretot! L'eliminatòria més plàcida és la del Bernabeu però el risc és no jugar un bon partit i q el públic comenci a dubtar en un moment de la temporada on la confiança és vital. Us sona la frase: molt a perdre i poc a guanyar? El treball hauria de ser de creació d'espais lliures i joc interior, tirs llunyans, entrada de segona línia, no perdre pilotes q provoquin contraatacs del rival... El Bayern tb tenia una eliminatòria molt encarrilada... El missatge hauria de ser el mateix, però en aquest cas el rival és de major entitat i podia sorprendre! Treball atencional i motivacional? I a Londres? Les experiències negatives de les últimes temporades han creat un clima de desconfiança entre els anglesos; ho sabran aprofitar els portuguesos? Com treballar l'ansietat dels rivals seria la clau d'accés a les semis, però cal tenir un pla b per si el Chelsea marca d'hora... Caldria treballar l'aspecte ofensiu en situacions de desavantatge en el marcador. Qui dóna més?

sábado, 31 de marzo de 2012

Un sábado sin fútbol, no es un sábado cualquiera...

Aunque seguramente soy de los pocos q desconozco -pero intuyo- los motivos por los cuáles este sábado no hay fútbol en abierto, no entiendo el porqué.

Hoy era uno de esos días en los q uno puede acercarse al estadio a ver un buen partido pero decide quedarse en casa para verlo en casa y "aprender" de los comentarios de los medios y se encuentra con este desaguisado... Tendré q informarme mejor!
Eso sí, aprovecho el momento para escuchar la Rueda de Prensa del Osasuna-Real Madrid para ver q dicen los técnicos. Estos comentarios sí q me interesan... Mourinho y Mendilibar, dos técnicos q le están sacando mucho jugo a sus equipos.

Aún y los intentos de los medios por polemizar, una vez más, y contaminar otra semana con absurdos comentarios q alejan de aquello realmente importante; esta vez no se han salido con la suya!
He escuchado hablar a ambos del partido, hablar de fútbol, del porqué de sus decisiones y de cuáles eran sus intenciones con sendos planteamientos. Ésto sí q es para anotar en la libreta...

Esperando pues q el partido de bascos y catalanes sea un bonito partido lleno de ocasiones, escucharemos con atención las palabras del "Loco" y su "alumno" para q nos expliquen como plantean una jornada liguera tras la eliminatoria de ambos en Champions y Europa League. El porqué de las rotaciones por ejemplo, o simplemente para concocer de primera mano (sin interpretaciones de los q hablan sin saber) la importancia o no del partido.
Seguro q será un buen aprendizaje!

Si alguna vez teneis esos minutos libres, no dudeis en escuchar las ruedas de prensa. Un buen ejercicio para aprender a leer el pensamiento de los técnicos. Eso sí, separad el grano de la paja!!!

domingo, 18 de marzo de 2012

Metodo1 ja està en dansa...

Ja podeu trobar els apunts de les sessions a la pàgina de nivell1.
També hi trobareu les pautes del treball (ja les teniu en format paper) així com la fitxa d'activitats en format excel per a poder omplir directament.

Tots aquests documents també hi són al MOODLE.
Recordeu repassar el temari del passat dimecres: el procés d'ensenyament/aprenentatge i els sistemes i mètodes d'ensenyament.