sábado, 29 de enero de 2011

La tècnica ja està en marxa...

Aquesta setmana iniciem la primera sessió de Tècnica 1 al Quercus...
Durant aquests dies penjaré aquí al blog (nivell 1) i al Moodle de l'Institut (Tècnica de Futbol Nivell 1) el calendari, els apunts i altres documents de consulta i de treball!
Podeu consultar també els apunts de cursos anteriors en aquest mateix blog.

Els de nivell 2 ja hi estan avessats! Ja tenen el cap en l'anàlisi de les accions tècniques, la importància de la funcionalitat de les diferents accions, el plantejament d'un microcicle d'entrenament tècnic...

Els i les alumnes del curs de monitors de Manresa també comencen ja a pensar com millorar la tècnica dels seus/i les seves futbolistes tot fixant l'atenció en el jugador (posicionament, superfície de contacte i peu de suport), en la trajectòria de la pilota i el punt d'impulsió d'aquesta, així com en l'objectiu de les diferents accions per a concretar si la decisió ha estat la correcta i l'acció ha estat ben executada.
Aviat entren en acció, els solsonins...

Així doncs, la tècnica ja està en marxa!

jueves, 13 de enero de 2011

Tècnica sí, però q?

Q el futbol es juga amb pilota és una obvietat com també ho és afirmar q la participació tècnica dels jugadors durant els 90 minuts de joc és escassa... Això si, depen també de les posicions de cada jugador, del potencial del propi equip i del rival, de l'estil de joc d'uns i altres...
Així doncs hi ha prou condicionants per a pensar en la importància de la tècnica, també en les edats dels jugadors sèniors amateurs o semi-professionals!
L'objectiu és clar, donada la poca participació d'alguns jugadors amb la pilota és necessari un alt grau d'èxit tècnic en les diferents accions q es produeixen...
Per tant, tècnica sí pero ben treballada!

martes, 11 de enero de 2011

Balón de oro

Sin desmerecer al vencedor del FIFA world player 2010 (Leo Messi) quien ha cuajado una gran actuación durante todo el año, rozando la excelencia en la mayoría de los partidos q ha disputado, con sus actuaciones desequilibrantes y su gran exquisitez técnica; tengo q afirmar q esperaba esta vez el reconocimiento fuera hacia el juego colectivo!
Por supuesto q se trata de un premio individual para el mejor futbolista del año, pero todos sabemos q el futbol es un deporte de equipo en el q unos no pueden hacer nada sin los otros...
Con la entrega del premio al 10 azulgrana se ha empequeñecido la gran actuación los dos españoles q ganaron la copa del mundo (además de los mismos otros campeonatos q su compañero). Se ha de reconocer q quienes mejor representan el estilo de juego de barça y selección española son Xavi e Iniesta.
Cierto día le entregaron el balón de oro a Cannavaro, ingenuo de mi creí q no tan sólo se iba a premiar a los delanteros y jugadores más ofensivos de los equipos sinó también a defensas, a porteros, a centrocampistas creativos... Veo q no es así!!!
Como entrenador de un deporte colectivo anhelo q el protagonismo recaiga en aquellos jugadores q hacen grandes a sus compañeros! Cierto es, q si son grandes jugadores tb lo es pq en momentos como estos se enorgullecen q el trofeo lo gane su compañero de equipo! Grandes jugadores y grandes personas; mi más sincero reconocimiento a los dos verdaderos merecedores del premio!!!

jueves, 30 de diciembre de 2010

Adéu 2010, benvingut 2011

Ara q ja el 2010 esgota les seves últimes hores, és moment - com és tradicional cada final d'any - d'analitzar com ha anat...
Això sí, donat q les temporades comencen al setembre (o millor dit, a l'agost), és moment d'analitzar el primer quadrimestre de treball! Si tot allò q vam programar a l'estiu s'ha pogut realitzar i tots aquells objectius q ens vam marcar, s'han assolit! Bé hem de saber per on continuar...
Majoritàriament s'aprofita l'aturada nadalenca per apretar físicament (no sé jo si és pq es veuen mancances en aquest sentit o simplement pq diuen q s'ha de fer)
Bé s'hauria de mirar amb lupa q pretenem treballar durant aquest període per a q realment el treball tingui sentit!!!
Potser hem detectat certs problemes tècnics entre els nostres jugadors q el dia a dia de l'entrenament i la competició no ens permet treballar amb la paciència q aquestes accions requereixen i és ara el moment de dedicar-hi unes sessions específiques...
Potser les mancances són tàctiques, i podem (tot i el fred) aturar-nos a reflexionar conjuntament (millor dit, vivencialment) quins són els errors q es produeixen i quines són les possibles solucions...
Potser tenim problemes de relacions grupals, potser la tensió de la competició o els resultats impedeixen q els resultats juguin "relaxadament" (dit d'altra manera, confiant en sí mateixos) i necessitem aquestes sessions per aquest tipus de treball "psicològic"...
Per suposat, q entenent el futbol com un joc global i entenent l'entrenament com a un procés integrat, tot es treballa alhora i conjuntament, però no estaria de més posar l'èmfasi en aquelles accions q cal reforçar en el meu equip enlloc de treballar el q sempre s'ha treballat!
Si més no, val la pena reflexionar...

El resultat d¡un partit depen de molts factors... Potser com a entrenadors hem de començar a pensar en reduir aquells q depenen de la nostra acció!
No pot ser aquest el propòsit per al nou any q comença???

miércoles, 8 de diciembre de 2010

Qüestions de motivació???

Sense haver analitzat encara el partit del 5 a 0 i per tant, comentant la jugada des de la superfície i la ignorància de no haver vist com va transcòrrer tot plegat, em permeto el luxe d'afirmar q tot va ésser producte de la motivació.

A simple vista, crec un equip va sortir al partit disposat a fer tot el possible per demostrar q són els qui més bon futbol practiquen! Van voler demostrar una vegada més q no se'ls acaba la fam de guanyar, q un dia rera l'altre volen ser el referent mundial de l'excel.lència...

A simple vista, crec q l'altre equip no va sortir disposat a fer tot el possible per demostrar q la seva proposta de futbol també és digne d'admirar!

Repeteixo q falta un anàlisi més exhaustiu per a poder afirmar q la motivació d'uns i altres va distar com la nit i el dia! Cal un anàlisi tàctic de les diferents propostes i veure en quin moment els blancs van abaixar els braços (sense pensar en temes tan importants com el "goal-average") i van rendir-se a l'evidència!!!

Sens dubte el tema motivacional, a simple vista, va tenir molt a veure: abans i durant el partit.
El després s'ha vist aquest cap de setmana... Uns han tornat a demostrar q tot i el error de planificació en el viatge, en el camp sí tenen claríssim el q han de fer i com; els altres, tot i les pors de no poder tornar a fallar s'han demostrat a sí mateixos q la lliga continua...

Com se sol dir: "cambiando de tercio", el q sí vaig viure és la Copa Catalunya...
Puc afirmar q en aquesta competició vaig percebre de ben aprop el tema motivacional!

Més enllà de jugar amb titulars o suplents... Hospi i Espanyol van jugar un partit a un ritme baix, com si no anés amb ells el partit i donant per suposat, q el plat fort era el Barça-Espanyol. Potser l'Hospi tenia coll avall q era el convidat de la festa! No es va veure la intensitat suficient per a resoldre al seu favor el partit. Joc lent d'uns i altres i poca participació dels porters!

L'Espanyol va jugar contra el Barça com si fós el previ del derbi q es jugarà en un parell de setmanes, mentre q els blaugranes van jugar com si es tractés d'un amistòs de pre-temporada... El ritme de joc i la intensitat d'uns i altres no era comparable. Obvi pensar, q parlem de motivacions diferents!

I és clar, Hospi i Barça jugaven un partit intrascendent pel Campionat d'aquesta competició, més propi d'un partit d'entrenament q d'una competició oficial.

Així doncs, està clar, qüestió de motivació!

viernes, 26 de noviembre de 2010

Sobre el Fair-play... (2a.part)

Si fa uns dies parlavem de la desafortunada actuació d'un jugador professional de futbol (Jose Manuel Pinto, FCB-Copenhague) en la màxima competició europea de futbol i per tant, com a jugador d'un dels clubs més importants d'Europa, mirall de molts dels joves jugadors; és ara el moment de parlar d'una nova desafortunada acció d'un altre equip dels grans de la Champions...

Efectivament, parlem de l'acció de provocar l'amonestació per pèrdua deliberada de temps. Dos jugadors del Real Madrid van cometre aquesta setmana aquest error en el seu partit de lliga de campions. Segurament, va ser una decisió premeditada pels tècnics blancs per afavorir q aquests jugadors puguin jugar sense problemes els partits de vuitens de final.

Ningú pot afirmar q es tracta d'una situació il.legal, pq no ho és!!!

El reglament és molt clar: perdre temps de manera deliberada implica l'amonestació. Com q ja en tenien una, doncs van ser expulsats i es perden el següent partit per sanció i en el còmput de targetes, només en tindran una en la següent eliminatòria.

El dubte és fins a quin punt s'accepta allò tan característic de "feta la llei, feta la trampa". No és joc net! Però no per l'acció en si (q ja està castigada reglamentàriament) sinó pq en un esport d'equip, s'entén per equip aquell grup en el q si no juguen avui uns jugadors ja ho faran uns altres...

Potser el dilema principal seria aquest, pq no es confia igual en tota una plantilla?

Quina imatge doncs ens estan oferint els professionals si cada vegada es busca el "buit legal"... La picaresca hauria de desaparèixer del món del futbol, doncs li fa mal. És el pitjor dels exemples per als qui comencen!!!

Caldria evitar ensenyar als jugadors q es llencin quan estiguin dins l'àrea, q simulin per a q xiulin penal (si és penal, s'ha de xiular tot i el jugador no caigui a terra); caldria evitar ensenyar a agafar de la samarreta quan l'àrbitre no em veu; caldria evitar fer les "faltes tàctiques" per tallar la contra del rival; caldria evitar utilitzar les mans per a controlar una pilota o marcar un gol (com el d'Henry); caldria evitar les protestes als àrbitres...

Com? Potser caldria invertir tota aquesta energia en ensenyar a jugar a futbol, a dominar les diferents accions pròpies d'aquest esport enlloc d donar per vàlides aquestes situacions de treure profit de la picaresca!!!

Pel be del futbol, q els professionals donin exemple amb el seu bon joc, amb les seves accions tècniques, amb els seus moviments tàctics, amb el seu desplegament físic... AMB EL SEU FUTBOL!

Fair-Play no només és la bandera q treuen als inicis dels partits! Segurament, hauríem de començar ja a pensar, q per a guanyar, no tot s'hi val.

domingo, 21 de noviembre de 2010

El mercat dels sistemes...

Quan Herbert Chapman (Arsenal) va començar a fer servir la "WM" (1-3-2-2-3) allà al 1930 i deixava enrere el sistema piramidal 1-2-3-5, pocs imaginaven que seria el primer pas sw l'evolució tàctica.
El Brasil del 1-4-2-4, el 1-4-3-3 de l'Ajax, el catenaccio italià, l'1-3-3-3-1 de Clemente... i així podríem anar enumerant diferents opcions de sistema q s'han anat plantejant durant tots aquests anys!
Avui en dia, cada vegada sembla més un joc d'escacs on les peces se situen a un costat i altre del taulell (terreny de joc) per a q l'equilibri atac/defensa possibiliti el joc combinatiu.

En un futbol on cada cop la presa de decisions és més fonamental, no hi ha dubte q conèixer les principals característiques dels diferents sistemes ens permetrà un millor aprofitament de les característiques dels nostres jugadors... No descuidem però, les variants del sistema i no ens oblidem q, l'important, és l'evolució d'un sistema, és a dir, dels seus moviments, durant el transcurs d'un partit!

Aquí us deixem un parell d'enllaços interessants q ens expliquen "pros" i "contres" d'alguns dels sistemes més utilitzats en futbol 11 i futbol 7.

http://www.escoladefutbol.com/beto/docs/siste_f7/siste_f7.htm
http://www.escoladefutbol.com/beto/docs/sist_f11/sist_f11.htm

sábado, 30 de octubre de 2010

Sobre el Fair-Play...

http://www.regio7.cat/esports/2010/10/29/uefa-suspen-pinto-dos-partits/110664.html

Aquesta és una de les notícies q fa referència a l'acció q va protagonitzar un jugador professional d'un equip d'elit del més alt nivell del futbol mundial q representa uns colors i una identitat en concret!

Segurament, es tracta ara d'un debat obert en defensa o no d'aquest jugador més q la repúdia a aquesta acció, q per d'altra banda és el q s'hauria de comentar.

El q és cert, és q l'exemple q va donar aquest jugador amb aquesta acció (simular el xiulet de l'àrbitre per a enganyar al jugador rival davant un possible contraatac) no és el millor per als milers de joves jugadors q s'emmirallen en els seus ídols del futbol professional.

Sens dubte, allò de la "picaresca" ha de qdar en segon terme... Allò d q el futbol és per a "llestos" hauria d qdar en segon terme... En tot cas parlem de treure el màxim profit al coneixement del reglament per a millorar el joc de cadascun dels nostres jugadors. En tot cas parlem d'ensenyar a ser intel.ligents des del punt de vista de prendre les millors decisions en cada acció de joc.

Mai però hem de felicitar algú per una acció punible com aquesta!

El més trist però, és q hi hagi gent q encara li fa gràcia q uns jugadors enganyin als altres amb aquests tipus d'accions!

Més enllà del resultat, més enllà d'uns jugadors q en alta competició juguen a unes polsacions elevades, més enllà dels tòpics q el futbol és un esport temperamental, els jugadors professionals haurien de saber donar exemple de veritat amb les seves accions de joc, amb els seus regats, o en aquest cas amb les seves aturades, i no pas amb les seves "astúcies" per a despistar als altres...

És d'esperar també, q els entrenadors de joves jugadors, els del futbol formatiu en prenguin bona nota i ensenyin als seus a jugar al màxim nivell, això sí, amb esportivitat i "Fair-Play"

sábado, 23 de octubre de 2010

És notícia...

Es reprenen els clínics dirigits a entrenadors...

Amb la nova temporada, l'Àrea Esportiva de la Federació Catalana de Futbol torna a posar en marxa els clínics per a entrenadors amb l'objectiu d'apropar una nova metodologia de treball per al futbol formatiu.

Per a més informació d'aquesta iniciativa, cliqueu al següent enllaç o visiteu la secció de l'Assessoria Tècnica de la pàgina web de la Federació.

http://www.fcf.cat/pub/noticiaAmpliada.asp?idnoticia=3230&gruponoticia=20

sábado, 9 de octubre de 2010

Nou curs, nova cara...

Continuant treballant en la formació permanent dels entrenadors, aquesta pàgina intenta donar-vos un cop de mà, un altre punt de vista, 4 orientacions, algunes idees...
Cadascú/cadascuna de vosaltres sereu qui determinareu en quin grau us és d'utilitat la informació q aquí està penjada!

D moment, canvi d'imatge i en breu, actualització dels continguts per a q s'adapti als nous currículums! En les pestanyes superiors podeu accedir al curs actual, mentre q en la columna de la dreta hi tenim, a més a més dels enllaços, la informació dels cursos passats.

Ànims a tothom q això tot just acaba de començar!
Només és qüestió de recordar q la millora personal ajuda a millorar al grup!

sábado, 2 de octubre de 2010

Exemple de planificació

Per a aquells a qui us agrada programar, aquí us deixo un exemple...
Es tracta de la planificació del primer trimestre dels equips alevins, benjamins i prebenjamins del Club Gimnàstic de Manresa, enmarcats dins el projecte de futbol-7 q aquest any ha engegat NàSTiC-FoRMaCió:

http://nasticformacio.blogspot.com/2010/09/planificacio-del-primer-trimestre.html

Per a veure les peculiaritats del projecte, podeu clicar als enllaços q apareixen la columna de la dreta a "Projecte futbol 7":
- L'enllaç "Filosofia SISTEMA" ens explica la pedra filosofal d'aquesta proposta.
- L'enllaç "Treball Tècnic" ens exposa la planificació dels continguts tècnics segons cada categoria, així com les consignes i correccions a realitzar durant la realització d'aquest treball. També hi ha exemples d'activitats tècniques.
- L'enllaç "Treball Tàctic", igualment ens explica els continguts tàctics i exemplifica aquest treball.

Si més no, una bona mostra q la planificació també és possible!

domingo, 19 de septiembre de 2010

Nou curs, nova temporada...

Cada curs q comença, comença acompanyat d'una nova temporada...
Aquesta és, la temporada de les reestructuracions! Al futbol base i al futbol territorial.

Per un costat, les noves categories dels més xics q, darrere del canvi nominal de les categories ha buscat en la remodelació de grups, evitar els desplaçaments per tota Catalunya cada quinzena.
Caldrà vetllar però per saber si els grans clubs compten en les seves files amb jugadors q dia sí, dia no, han de recòrrer un llarg camí per a entrenar-se i jugar els partits. Si és així, segurament serà pitjor el remei q l'enfermetat, doncs no estem evitant aquest quilometratge... Potser la mesura era evitar certs fitxatges en certes edats primerenques!!! Temps al temps.

Per altra banda, tenim la territorial revolucionada en època de crisi per intentar situar-se en les millors posicions per a tenir el premi d'un ascens generalitzat q, castiga els descensos dels de dalt! La Primera Catalana serà quelcom semblant a la Preferent d'enguany (2 grups de 18) i la Segona Catalana, semblant a la Primera Regional actual! Got mig ple o mig buit, cadascú vetllarà pq els seus objectius s'acompleixin d'una manera o altre... Tot quedarà maquillat!

Sigui com sigui, el q és cert, és q quan es sacseja surt la pols! Així q tothom s'haurà de posar al dia per a no quedar enrere... és el moment de fer la feina bé! Hi ha un bon premi!

Així doncs, llibres i llibretes preparades, q el curs acaba de començar... És moment de treure punta al llapis!
Sort a tothom.

domingo, 1 de agosto de 2010

Escalfant motors...

Ja torna la pilota a rodar...
Tot i q aquest estiu ha sigut diferent! No només pq l'èxit de la selecció espanyola ens ha fet gaudir del futbol en primera persona sinó pq les temporades amb mundial són més llargues i la "bimba" gairbé no deixa d'anar amunt i avall i d'un costat a l'altre del camp!

Ara sí però tornen ja els equips a preparar-se per a la nova competició... En aquesta preparació, llògicament, cal buscar l'estat de forma òptim per a començar al màxim nivell. La pregunta és senzilla, com? Evitant "perdre" (gestionar incorrectament) el temps d'entrenament.

L'apartat físic, tradicionalment ha estat el gran protagonista de les pretemporades, passant a un segon pla durant la competició. L'argument és fàcil: cal omplir el dipòsit d'energia suficient per a tota una exigent temporada. Però q passa si amb aquest afany d'omplir el dipòsit ens equivoquem amb la benzina? No és el mateix el "gasoil" q "súper"
L'apartat tàctic, durant molt temps s'ha treballat després de l'aspecte físic. Últimament està adquirint molt protagonisme amb la "nova" periodització tàctica i tb es treballa de forma paral.lela (q no integrada) en la mateixa sessió. Tots els entrenadors volem q els nostres jugadors entenguin ràpidament la nostra filosofia de joc i q l'equip s'identifiqui amb una manera de fer des del primer moment. Però, q passa quan l'equip no respon al meu patró de joc? o si el resultat dels primers partits de pretemporada són negatius?
L'apartat psicològic comença a cercar tb el seu lloc en la preparació des d'un punt de vista d'un treball molt més sistematitzat. Ara està de moda, però no hem d'oblidar q l'entrenador sempre ha treballat des del punt de vista motivacional per a q els jugadors estiguin sempre "a tope"! Segurament sempre pensem en allò de: "Es juga com s'entrena"
L'apartat tècnic ha quedat "aparcat"... Tothom coincideix en la importància del treball tècnic al futbol base però al finalitzar el procés formatiu resta en un tercer pla! Algú però ha pensat en el gran nombre d'errors (no forçats com diuen al tennis) q es produeixen en el futbol? La gran majoria són en la presa de decisions (s'entrena l'apartat tècnic dsd aquest punt de vista?), i pq després del procés formatiu encara hi han errors d'execució? No serà q la formació no acaba mai i q cal treballar en l'adaptació a cada nova situació q es planteja durant la competició?

Així doncs, potser cal replantejar entre uns i altres q estem fent! Pq no optimitzem el temps. La resposta és fàcil: entrenament integrat. Molts diuen q entrenen de manera interrelacionada però la interpretació del concepte va molt més enllà d'una simple interrelació de continguts... Es tracta q en cada moment del joc, en cada situació el jugador reconegui i sàpiga q ha de fer, q se li demana, q s'espera d'ell... No és res més ni res menys, q treballar l'estil de joc SEMPRE!

Com? Cal objectivar el treball de manera q s'assoleixin parts d'aquest estil de joc en cada exercici. Treballaré físicament en funció de les demandes d'aquesta manera de jugar; treballaré tàcticament segons les necessitats del sistema de joc; treballaré tècnicament segons les accions q es produeixen en el desenvolupament d'aquesta idea; treballaré l'aspecte psicològic segons l'exigència de la competició... SEMPRE!
Cada consigna o instrucció tindrà directa o indirectament connotacions d'aquest ESTIL DE JOC! Res es fa per fer, no podem treballar de forma aïllada els diferents apartats q en el futbol es manifesten alhora! D'altra forma, estariem treballant d'esquenes a la realitat del propi joc!

Cal recordar però q vam treballar la temporada passada: és el nostre punt de partida. Cal pensar q vam fer malament per a corregir o rectificar però sobretot, q vam fer bé, q cal continuar treballant en la mateixa línia per a perfeccionar el q ja funciona! En el futbol tb, si una cosa funciona és millor no tocar-la, ara bé sempre es pot millorar oi?

lunes, 12 de julio de 2010

Ganó el fútbol...

Ahora tal vez suene a tòpico... Pues muchos són ya los q han utilizado la misma frase aunq cierto es, q eso són los tópicos ¿verdad?
Si Alemania hubiera vencido, seguramente podríamos realizar la misma afirmación, pues són ellos quiénes, después de los nuestros, mejor han aplicado el remedio a la enfermedad q sufría nuestro deporte durante los últimos años! EL RESULTADISMO, a cualquier precio! (pregunten a Holanda pq dejó el buen fútbol q le ha caracterizado siempre para defender como leones, o pq Inglaterra ha dejado su estilo del ataque directo para defender a la italiana...)

Los Alemanes sufrieron en carne propia en la pasada Eurocopa la verdad del como lograr la victoria sin renunciar al buen fútbol! Y si los alemanes han cambiado su mentalidad, se abrió la veda... Se han fijado como ha jugado Japón? o tal vez los africanos de Ghana? Tomen nota señores entrenadores, q con el nombre no se ganan los partidos, no vale caminar como los brasileños o dejarlo todo a las individualidades del potente ataque argentino, no todo es defenderse a la italiana o a la chilena apretando hasta mas no poder...

Ha sido España quien ha logrado el gran éxito! Aunq mejor dicho, ha sido el buen fútbol quien ha logrado la gloria! El juego colectivo, el juego en corto, el atacar con la posesión del balón, y aunq la faceta defensiva haya sido uno de los puntos débiles de los nuestros, se ha demostrado q no hace falta dar patadas para no recibir ningún gol!

Ya no vale lo de "las finales no se juegan, se ganan!" Es el momento de "para ganar finales hay q jugar mejor q núnca!"
Mientras el partido se jugó para ganar, no hubo partido; cuando la final se jugó, el fútbol relució! Cuando los partidos se han disputado sólo para ganarlos, las vuvuzelas sonaban para despertar a un público aburrido... Cuando los partidos se han jugado para ganar, las vuvuzelas han sonado para alabar las exquisiteces!

Y aunq esta vez no fué de los días más brillantes, tan sólo hace falta observar dnd nace el gol q nos dió la victoria, cuántos jugadores participan en la jugada, como se mantiene la posesión del balón, como circula rápido de un costado al otro... Ganó la intención de jugar, perdió la intención de frenar el juego a cualquier precio!

Marcó Andrés, y pese a q marcara quien marcara la satisfacción sería plena, mejor q el gol fuera de los "jugones" Andrés, Xavi, Cesc... Un pequeño reconocimiento a los q crean...

Si fuera cierto, q el fútbol es un escaparate para el mundo, ojála el mundo no haya dejado de tomar nota d cual es el camino a seguir... JUGAR A FÚTBOL!
No es necesario q todos juguemos igual, simplemente q todos juguemos!