Sense haver analitzat encara el partit del 5 a 0 i per tant, comentant la jugada des de la superfície i la ignorància de no haver vist com va transcòrrer tot plegat, em permeto el luxe d'afirmar q tot va ésser producte de la motivació.
A simple vista, crec un equip va sortir al partit disposat a fer tot el possible per demostrar q són els qui més bon futbol practiquen! Van voler demostrar una vegada més q no se'ls acaba la fam de guanyar, q un dia rera l'altre volen ser el referent mundial de l'excel.lència...
A simple vista, crec q l'altre equip no va sortir disposat a fer tot el possible per demostrar q la seva proposta de futbol també és digne d'admirar!
Repeteixo q falta un anàlisi més exhaustiu per a poder afirmar q la motivació d'uns i altres va distar com la nit i el dia! Cal un anàlisi tàctic de les diferents propostes i veure en quin moment els blancs van abaixar els braços (sense pensar en temes tan importants com el "goal-average") i van rendir-se a l'evidència!!!
Sens dubte el tema motivacional, a simple vista, va tenir molt a veure: abans i durant el partit.
El després s'ha vist aquest cap de setmana... Uns han tornat a demostrar q tot i el error de planificació en el viatge, en el camp sí tenen claríssim el q han de fer i com; els altres, tot i les pors de no poder tornar a fallar s'han demostrat a sí mateixos q la lliga continua...
Com se sol dir: "cambiando de tercio", el q sí vaig viure és la Copa Catalunya...
Puc afirmar q en aquesta competició vaig percebre de ben aprop el tema motivacional!
Més enllà de jugar amb titulars o suplents... Hospi i Espanyol van jugar un partit a un ritme baix, com si no anés amb ells el partit i donant per suposat, q el plat fort era el Barça-Espanyol. Potser l'Hospi tenia coll avall q era el convidat de la festa! No es va veure la intensitat suficient per a resoldre al seu favor el partit. Joc lent d'uns i altres i poca participació dels porters!
L'Espanyol va jugar contra el Barça com si fós el previ del derbi q es jugarà en un parell de setmanes, mentre q els blaugranes van jugar com si es tractés d'un amistòs de pre-temporada... El ritme de joc i la intensitat d'uns i altres no era comparable. Obvi pensar, q parlem de motivacions diferents!
I és clar, Hospi i Barça jugaven un partit intrascendent pel Campionat d'aquesta competició, més propi d'un partit d'entrenament q d'una competició oficial.
Així doncs, està clar, qüestió de motivació!
Hola Víctor,
ResponderEliminarsegurament tinguis raó, però jo crec que hi va haver també un punt d'excés de confiança en el plantejament, i fins i tot, crec que en Mourinho va subestimar el potencial del Barça en aquest partit (possiblement per això no va transmetre la motivació necessària als seus jugadors). Penso que tenia massa clar que l'únic que havia de fer era pressionar, tancar espais, provocar l'errada del rival i sortir ràpidament al contraatac, eina que domina molt bé, per cert. Però va cometre un error de càlcul, el rival no va cometre cap errada, de fet, és el equip menys propens a cometre'n. Si basem tot el nostre joc en funció del rival (i no despleguem cap mena de joc), i a sobre aquest rival fa un partit tan extremadament precís com va fer el Barça, doncs no cal dir res més, el resultat és el que ja vam veure.
Un altre debat seria si realment aquests passos previs a provocar l'errada del rival (pressionar, bascular, tancar espais...) és van fer correctament i si aquest equip ple de figures (Cristianos, Ramos, Marcelos...) estan disposats a sacrificar-se en aquest sentit, tant com ho van fer abans altres jugadors d'en Mourinho tan perfectament bé, a l'Inter i al Chelsea. És clar que eren una mica més terrenals...
Una salutació a tothom,
Pere Melich