Feia temps q esperàvem un dia com el d'ahir... Intens però gratificant!
Altres comitès tècnics d'entrenadors d'arreu del pais celebren anualment jornades d'actualització per als seus entrenadors, però aquí encara ens faltava l'empenteta!
I l'espera va valer la pena...
Més enllà del fantàstic punt i final del Seleccionador Espanyol Don Vicente del Bosque, les ponències de l'Eduard Rubio, el Luis Fradua i l'Albert Puig van ser espectaculars. També amb una moderació brillant d'en Xesco Espar a la "taula rodona".
Les més de 6 hores de congrés van estar a l'alçada de les expectatives.
Va començar la jornada amb la ponència de l'Eduard Rubio (professor de l'escola d'entrenadors de la federació anglesa) parlant del sistema formatiu anglès.
Un pais on està diferenciat el futbol base dels equips professionals i dels equips no professionals (és a dir, com si de la NBA es tractés o com si aquí només juguéssin la Divisó d'Honor aquells clubs q tenen el primer equip a Primera divisió, Segona A, Segona B o Tercera). Una altra manera d'entendre la competició per nivells.
Això sí, associat també a un programa de formació q potencia el nombre de jugadors q, formats a la cantera, acaben jugant al primer equip. Bona idea aquesta!
I per suposat, un programa de Respecte (un codi de bon comportament com si diguéssim), obligatori per tots els clubs anglesos.
Seguidament, el Doctor Luis Frádua (professor de la Universitat de Granada) ens va deleitar amb la seva explicació (científica, com no) del perquè reduir o no els espais durant l'entrenament per a justificar la possibilitat real de convertir el futbol7 prebenjamí en la modalitat de futbol5.
Resumint, la idea hauria d'èsser reduir per a simplificar el joc per als jugadors més petits i reduir per a perfeccionar els aprenentatges assolits per als jugadors més grans. Entenent q la reducció dels espais afavoreix l'aparició constants del concepte transició.
Això sí, el dubte és com aquestes situacions es transfereixen al joc real...
Va quedar palès q és necessari estudiar el futbol (cadascú la seva realitat), per a conèixer q és el q passa i, com a conseqüència, treballar a l'entrenament aquesta realitat adaptant les tasques a les necessitats reals: si necessito treballar possessió (amplitud), faig unes dimensions més amples; si necessito treballar finalització (profunditat), faig unes dimensions més llargues.
Finalment, el primer torn de ponències tenia l'Albert Puig (coordinador futbol base del FCB) com a ponent. Qui ens va explicar la manera com ell i el seu equip tècnic gestiona el futbol formatiu del nostre club "top". Des del seguiment del procés formatiu, la captació de jugadors i el filtre amb el sector pares. A destacar l'àrea de metodologia per a comentar i concretar els aspectes a millorar que apareixen durant la competició
La taula rodona va ser moderada pel Xesco Espar, qui va aprofitar per a donar també el seu punt de vista. Els entrenadors assistents vam poder donar el nostre punt de vista amb "tweets" tot fent les nostres aportacions per a ser debatudes entre els ponents. Una bona manera d'utilitzar els avenços tecnològics.
Tots van coincidir en la necessitat d'adaptar el futbol7 prebenjamí i conevertir-lo en futbol5 aixi com el fet de potenciar un procés metodològic q orienti la formació del jugador de cada club (senzill però sistemàtic). Com deia en Luis, cal definir més moldels de joc.
Davant la pregunta analític o global, la resposta més lògica: cal trobar el moment d'aplicar cada situació en funció de l'aspecte a millorar!
I per què no, una visió de futur? Com serà el futbol base d'aquí uns 10 anys? Quina millor resposta q allò q li deia en Xesco als seus jugadors juvenils del FCB: "no sabem qui de vosaltres serà professional, però el q està clar és q nois de la vostra edat, ho seràn d'aquí 10 anys! Caldrà posar-s'hi a entrenar de valent!"
També va quedar palès la necessitat d'entendre q vol dir competir! No guanyar a qualsevol preu, sinó competir per a millorar, per a superar-se a un mateix!
L'Àngel Alonso va exposar la necessitat d'actualitzar-nos com a entrenadors, no entrenar sempre igual perquè el futbol canvia, i va deixar anar la idea del perquè no una nova assignatura: "Llegir el joc".
El seleccionador, amb la seva cordialitat i amabilitat habitual, va exposar-nos la necessitat de cuidar les relacions humanes dins un vestidor. Crear aquell clima favorable q ajudi q tot funcioni, q l'equip es mantingui unit. La recepta màgica: EMPATIA (escoltar als jugadors, demanar la seva opinió i fer-los partícep de la idea de joc: somiar junts!)
Don Vicente del Bosque va destacar la cohesió del grup sense deixar de banda la importància dels continguts d'entrenament q permetin desenvolupar la idea de joc. Cal continuar treballant el q es fa bé i matisar i millorar les virtuts.
Per a qui no ho tenia clar, el seleccionador va demostrar amb el seu vocabulari planer q l'èxit ha de ser compartit.
Brillant punt final per a unes jornades q van ser profitoses per a tothom! Esperem l'any vinent, repetir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario