Final de la primera volta

Tot i q vull esperar-me a la jornada 26 per a fer un resum més exhaustiu (portarem doncs dues terceres parts del campionat), no volia deixar passar l'oportunitat d'escriure 4 ratlles del q ha estat la primera fase del campionat a la Tercera Divisió...

Primerament m'agradaria fer una reflexió sobre el nivell de la categoria q, crec, ha baixat respecte altres temporades. I dic reflexió, pq seria molt fàcil afirmar q el nivell tècnic dels jugadors ha minvat respecte aquells qui jugaven a Tercera uns anys enrere! Però la meva reflexió, com sabeu anirà apuntant de ple a l'entrenament!!!
Novament, parlo de com  es desenvolupa la filosofia de joc, doncs he vist pocs equips q tinguin clar la seva idea de joc: q  sàpiguen a q juguen o simplement sàpiguen a q juga el rival per a contrarrestar les seves virtuts. Tant fàcil com  tenir clar com vull atacar i com vull defensar...

Hem parlat en moltes ocasions de la importància de l'entrenament de la idea de joc i, no tinc del tot clar q això sigui el q passa. Parlo de quantificar les càrregues físiques, parlo de controlar i intentar modificar les dinàmiques de resultats, parlo de la correcció dels errors i del perfeccionament de les virtuts, però també de com plantejo la setmana segons el rival de la  jornada.

I en aquest punt entro a valorar una mica per sobre la classificació...
Per suposat, començo pel primer classificat. Val a dir q l'Olot ho és per mèrits propis. Cert és q jugador per jugador té una plantilla magnífica i d'un excel.lent nivell tècnic, però si destaca en alguna qüestió sens dubte és per la seva idea de joc, els seus automatismes i els seus moviments. Equip ben treballat.

La zona noble de la classificació la completen Cornellà, Europa i Manlleu. Tots tres tb tenen clar quina és la seva aposta de futbol. Els barcelonins sense complicacions al darrere i atacant de forma més individual; els del Baix Llobregat intentant un joc més col.lectiu tot i q més previsible; i els osonins per la seva part, amb un joc enèrgic, amb molta movilitat al davant.

Rubí i Figueres són els dos candidats millor posicionats per assaltar la quarta posició dels manlleuencs. Ambdós tb practicant un futbol agradable per l'afeccionat i amb cert criteri, en quant a idea de joc es referix. Això sí, els empordanesos tenen certes dificultats per a plantejar els partits fora de casa. I aquest, tb és un fet treballable!!!

Santboià, la Pobla, Vilassar i Gramanet completen el grup dels 10 primers classificats. Els del baix llobregat segur estaran molt a prop del play-off ja q són un equip experimentat q, una vegada solucionat els problemes interns, podran plantejar la competició pensant únicament en guanyar partits. La Pobla, acostumada a estar a dalt, dependrà de ben segur del treball de dinàmiques. La seva millor arma sens dubte serà l'entrenament, doncs són dels equips q més entrenen (parlem de volum de treball). El Vilassar és la revelació del campionat,  i tot i q irregular en algunes fases en quant a resultats, tb té molt clar com  contrarrestar cadascun dels rivals. Encara pot acabar d'explotar, això sí, assegurant primer la salvació. La Grama, tb ha estat irregular i caldrà veure com  afecta la situació institucional... Com es treballa això? Segurament només amb temes motivacionals!

Molt a prop d'aquest grup  hi ha la Rapitenca, un equip dur de rosegar, defensius i q surten molt bé al contraatac; i el Terrassa, q serà una incògnita en funció dels resultats (tornem a parlar de la gestió dels resultats, entrenament en pressió psicològica en cada activitat?)

A partir d'aquí, comença un ball d'equips q lluiten per estar tranquils i unir-se a aquest grupet d'equips de mitja taula: Castelldefels, Vilafranca i Gavà. Els mariners són molt irregulars i encara han d'acabar de trobar el q, tot i la profunditat dels seus laterals pot oferir moltes oportunitats en els camps grans de la categoria. Els vilafranquins, tb del club dels durs de rosegar, no tenen massa arguments futbolístics, tot i q sí el més important:  el sacrifici i l'esforç. I els gavanesos, tot i practicar un futbol atractiu i combinatiu, potser tenen encara en la seva joventut un llast q no acaben treure's del damunt! Sota el meu punt de vista, si juguen una mica més ràpid i busquen finalitzar més vegades, segur acaben estant més amunt, pq la seva proposta de joc sí té arguments.

De la zona calenta, el Júpiter s'espavila per moments, tot i q centra massa el seu joc en el seu davanter centre. Tb en aquest tipus de joc hi entra la Montañesa. Ambdós faran valer el factor camp per a sumar el major nombre de punts possibles. M'agradaria però, veure'ls entrenar, pq si realment potenciessin aquest joc directe en els entrenaments, tb podrien treure molt rendiment. Recordem q cadascú s'ha d'adaptar al q té i al lloc on està. Aquesta és la major de les virtuts dels entrenadors.

Paradoxes del futbol, equips q tb tenen un bon tracte amb la pilota ocupen les darreres posicions de la taula classificatòria. El Vic i el Palamós, amb uns camps dignes per a practicar un futbol ofensiu,  potser estan deixant massa punts a casa, precisament per deixar espais als rivals q tanquen files i esperen la seva oportunitat. I ja se sap q si no sumes a casa... Val a dir però, q mentre els osonencs han rebut molts pocs gols (han empatat molts partits), els palamosins sí n'han encaixat un bon munt.

Tanca el Balaguer, qui tb li ha costat sumar a casa! Això sí, mentre escric aquestes línies ja ha guanyat el primer de la segona volta! Curiosament, els de la Noguera tb practiquen un futbol molt vistós, però els ha passat factura encaixar gols gairebé cada jornada.

El resum és fàcil, la categoria és molt igualada! Això no hi ha dubte!
I com sempre, qui més punts sumi contra els equips q tinguis per sota, més amunt estaràs...
Tornem-ne a parlar a falta de 10 jornades...