I de cop i volta, tot s'acaba...
Hi ha una trucada, una reunió i tot va rodat... Els fets es succeeixen a la velocitat de la llum i sense saber perquè, sense entendre la veritable raó et veus apartat d'allò pel que tant t'has esforçat!
Vindrà algú altre a recollir els fruits del teu treball...
I més enllà de les medalles, la sensació serà que no t'han deixat acabar de pintar el quadre que havies començat!
Són projectes i il.lusions que, per una fàcil decisió, s'ensorren i queden -per sempre- en el racó dels records d'allò que podia ser i no ha sigut. Una més per explicar...
I és així, sense més. I s'ha d'acceptar i prou! O això diuen! Que és quelcom inherent a la professió...
Però em ressigno a acceptar-ho sense més! Buscaré nous reptes. Nous camins per caminar!
No hay comentarios:
Publicar un comentario