Primera fase del campionat

Jugades ja les 13 primeres jornades és moment de fer una primera valoració del q està passant al campionat d'enguany de la tercera divisió.

La meva primera conclusió és q cada vegada el futbol de Tercera és més igualat. I aquesta afirmació es pot llegir des de dos punts de vista antagònics: per un costat l'enorme igualtat entre tots els equips q fa q setmana rera setmana pronosticar els guanyadors de cada partit sigui empresa complicada; però per l'altra la minoració de la qualitat del joc q s'exhibeix.

Aquí ens atruem per uns instants a reflexionar sobre el joc col.lectiu... Pq cada vegada prima més el resultadisme? Pq és tan difícil veure bones propostes de joc? Pq val allò de defensar intensament la teva porteria per evitar et marquin el primer i quasi definitiu gol? Pq es desaprofita la qualitat individual de molts jugadors en l'elaboració del joc d'equip?

Com a entrenadors ens hauríem de plantejar q volem del nostre equip però tb quin ha de ser el camí q volem recórrer per a arribar-hi. És així com realment el futbol millorarà en la seva globalitat i deixarà aquest estancament q viu en l'actualitat!

La segona conclusió doncs és q falta més treball en l'àmbit del joc col.lectiu! Allò de saber i conèixer q fer en cada moment i en cada situació de joc!
L'Olot és potser un dels qui ho té més clar, doncs planteja un futbol molt combinatiu i alhora atractiu (els resultats tb l'acompanyen). El Cornellà -líder des del primer moment- ofereix tb un bon joc combinatiu tot i q la fase de creació i finalització trontolla davant defenses poblades i molts dels partits els ha hagut de guanyar gràcies a la qualitat dels dos "killers" de davant o de la fortuna del qui la busca als darrers compassos del partit. Santa Paciència.

Tb el Gavà intenta tenir un bon tracte amb la pilota però li manca ritme de joc. El Rubí té les idees força clares i a partir de juntar molt les seves línies procura neutralitzar el joc del rival alhora q no renuncia a associar als seus jugadors per a fer arribar la pilota amb garanties al davant. Santboià i Figueres tb tenen entre el seu ideal no guanyar a qualsevol preu sinó buscar certa elaboració en les seves jugades.

El Manlleu i la Grama, talment com La Pobla són els conjunts q més es deixen portar per la dinàmica del joc del rival. Són capaços de jugar des del darrere i alhora jugar a llançar pilotes amunt buscant el punta de referència. Arma q sens dubte potencia molt equips com el Júpiter, la Montanyesa, el Vilafranca o el mateix Terrassa.

Europa, Rapitenca i Vilassar buscan també en la defensa la seva gran aliada per a resoldre els partits. Els de la vila de Gràcia i els del Maresme tenen un joc més directe amb l'esperança q les individualitats puguin solucionar el partit; mentre q els del Montsià busquen en el contraatac la seva manera d'arribar ràpidament a l'àrea rival.

"Y hasta aquí puedo leer..." q diria aquell!
Resten encara pendent d'anàlisi Castelldefels, Palamós, Balaguer i Vic.

Haurem d'esperar fins al final de la primera volta o, si voleu una valoració més exhaustiva, visitar http://tercera.cat/ on el company Roger Sánchez analitza amb bon criteri cada jornada disputada.
No deixeu de llegir els articles "Primera meta volant" q va escriure durant aquest primer quart de campionat.

Un altre microcicle particular...

Fa uns dies publicava "Un microcicle diferent" tot fent referència a les inusuals jornades de descans q vivia la 3a.divisió amb motiu de la participació de la Selecció Catalana Amateur a la Copa de les Regions UEFA.
Aquesta vegada però, parlo del microcicle de la setmana passada on es va disputar una jornada intersetmanal, ni més ni menys q 9 punts en 7 dies. La Champions de 3a. la van batejar alguns mitjans i seguidors de la categoria.

Sigui com sigui, el tema q ens ocupa és la planificació d'aquesta setmana.

Algú pot pensar q al llarg d'una temporada, ja passa quelcom de similar quan es recuperen jornades per partits aplaçats, per la climatologia per exemple.
La diferència principal rau en q des de principi de temporada ja es coneixia aquest calendari i per tant, ja es podia planificar la preparació d'aquesta setmana.

Ara bé, com planifiques la dinàmica de resultats? Per suposat, la negativa, pq la positiva va sola. I sinó q li diguin a Miki Carrillo, el míster del Terrassa q estava a la corda fluixa (descens) abans de disputar aquesta marató de jornades i acaba la jornada actual molt a prop de les posicions d'ascens...

Per suposat q la majoria d'equips només van entrenar divendres. Els partits es van jugar dijous 1 i diumenge 4. Més o menys unes 72 hores entre un  partit i un altre, o el q és el mateix, unes 48h entre l'entreno de divendres i la competició.
Cal sumar però les càrregues de treball del partit del diumenge anterior i els entrenaments de la setmana: dimarts i dimecres; dilluns i dimarts; o tots tres dies en alguns casos.
Bones càrregues de treball no?

Està clar q l'objectiu havia de ser la recuperació,  però exclusivament? Sinó el tema seria no entrenar i recuperar a casa no? L'entrenament invisible...
El q calia era afinar "pics" de velocitat per estar el diumenge amb la "xispa" suficient però sense augmentar la fatiga...

En aquest punt retornem al comentari de la dinàmica de resultats. Hauríem de treballar psicològicament en una línia o una altra segons el marcador dels últims dos encontres.
Els primers dos entrenaments de la setmana podrien ser equivalents al de finals d'una setmana ordinària, però el divendres cal fer un treball específic "psicològic".
La millor opció és entrenar situacions fàcils, exitoses per al jugador, és a dir, vivències q li permetin recuperar la confiança, l'autoestima, per allò del "no estamos tan mal".
En el cas contrari, igualment treballar sense sobrecarregar físicament però també sense carregar el "coco". Cal mantenir la  moral i confiança en el grup (no és el millor moment per a "dar una vuelta más a la  tuerca").

En resum, un treball q no interfereixi en la recuperació i alhora q aporti un granet de millora en el nivell de velocitat. Però sobretot, treball de grup de reforç anímic.