Si alguna cosa ens regala el futbol, tot i q molt de tant en tant, és l'alegria de veure com es contraposen els estils de joc per a q uns i altres debatem si una manera o altra de jugar és la més correcta...
Més enllà del resultat en sí, el partit entre Barça i Inter ha deixat palesa dues filosofies de joc totalment anatgòniques: la fidelitat a una manera de jugar versus la flexibilització d'una idea en base a les circumstàncies de cada partit. Més enllà de dos maneres diferents d'actuar (una més elegant i una altra més provocativa), metodològicament parlant, una joia, un diamant per a descobrir!
M'he permès el luxe de llegir "Escoltant Guardiola" i "Mourinho, porqué tantas victorias" i he pogut fer-me una idea molt general de com treballen aquests dos grans entrenadors. El punt comú és l'estudi del futbol (qui més preocupat per saber qué és el futbol i el q cal treballar en cada moment); l'objectiu és el mateix: guanyar (uns a partir del joc de possessió i de posició; els altres a partir de l'ordre i la consciència tàctica); la diferència però és el camí a seguir...
Mentre en Pep (i tot el seu grup de col.laboradors) intenten pensar com poden magnificar les virtuds del joc del seu equip per aprofitar els punts dèbils del rival, en "Mou" pensa quin és el punt dèbil del rival del q en pot treure més profit.
Ambdós tenen els seus jugadors disposats a fer el q calgui i darrera de cada acció se n'observa un treball sistemàtic acurat! El q deia, una joia des del punt de vista metodològic.
La visió del català és treballar cada dia i en cada moment una manera de fer, molt pròpia del club i q els jugadors han "mamat" des q entren a formar-hi part... Us sona allò de la sistematització? Repetició i constància en la possessió de pilota, en el joc de posició, en la cerca de l'1X1 per desequilibrar, en la defensa per a provocar errors...
La visió del portuguès és treballar un sistema basat en l'ordre q permet adaptar-se a qualsevol situació del partit/competició. Us sona allò del joc real? El futbol no deixa de ser una activitat de situacions canviants, però si el jugador coneix en cada moment el seu rol aleshores es converteix en un pou de moments previsibles i treballables!
En resum, dos genis de l'entrenament... El q queda palès, q cadascú ha d'entrenar segons així vulgui jugar! Cada activitat, cada inici del joc, cada moment de l'entrenament ha de restar a l'expectativa d'una manera determinada de fer! Recordeu allò de... es juga com s'entrena? Potser també estaria bé començar a entrenar com vulguem jugar!
No hay comentarios:
Publicar un comentario