Sembla q sigui ahir quan estàvem inmersos en pretemporada i ara gairebé no ens enrecordem...
Com es diu en castellà: la "vorágine". És un no parar fins l'aturada de Nadal!
Que bons èrem quan guanyàvem a l'agost i q dolents q som ara q perdem al setembre... O viceversa, ara som els millors del món pq guanyem quan a l'agost ens enterraven abans de començar! Diguem-li la teoria del resultadisme!
Però val la pena mirar enrera per saber quin era el nostre objectiu, ja que els primers resultats ens desplacen la mirada, a vegades, cap a objectius inassolibles, irreals! No es tracta de no somiar, sinó de ser realistes i tenir clar q la lliga no acabarà abans de 30 setmanes...
És un camí llarg encara, tot just acaba de començar...
Les victòries ens han de donar alè per seguir endavant i les derrotes ens han d'enfortir per no defallir a les primeres de canvi! És futbol, 2 i 2 no sempre són 4 i, com es diu, no tot és com es comença sinó com s'acaba!
Cal seguir caminant!
