Una de tennis...

 Aquest és un dels molts videos q hi ha penjat a la xarxa sobre el gran retorn de Rafa Nadal aquest any 2013... L'any q Rafa Nadal ha tornat a recuperar el número 1.
No és cap descobriment! No cal ara parlar d'ell; però sí del q ha fet!

Els grans esportistes es diferencien de la resta per la seva capacitat de ressorgir després dels problemes q et van passant durant la teva carrera... Els problemes hi són per tothom, però no tothom els afrontem de la mateixa manera!

En Rafa va assolir el número del món a base de treball, de molt  treball i de molt coratge, a base de disputar cada punt com si fós l'últim punt q jugava, independentment de qui fós el seu rival i de quina fós la ronda classificatòria q jugués! Cada punt de cada partit! Això el va portar a l'excel·lència! I ell sap millor q ningú q això és el q el fa fort!

Però quan perd a wimbledon al 2012 i ha d'abandonar els terrenys de joc per la lesió q patia i anava arrossegant mesos enrere, va veure i viure com quedava relegat a unes quantes posicions més enrere en el rànking i com Novak ho aprofitava! Tot i q no volem parlar de tennis, en Rafa va tenir clar des del primer moment q havia de fer!!!

Parlem del treball de recuperació q va fer, un treball q no tenia la mirada posada només a recuperar-se per tornar a jugar sinó, el més important, amb la mirada posada a recuperar-se per a tornar a ser el número 1. Al seu cap només hi havia aquest pensament... Aquest era el seu objectiu a mig termini,  i ell tenia clar q havia de fer per assolir-ho: cada jugada, cada punt, cada exercici...
Cada exercici q ell feia tenia com a objectiu ser millor! Tenia com a finalitat ser el número 1 altre cop! Algú encara dubta de la necessitat de marcar-se objectius? Aquesta és la diferència!

El seu objectiu és millorar cada moment, no és  pas el mateix q ens  marquem els entrenadors de futbol per als nostres jugadors?
Això sí, en Rafa no només ho va aconseguir a base de marcar-se objectius a curt i mig termini, sinó també a base de creure i tenir la convicció q el camí per aconseguir-ho era el mateix q l'havia portat a l'èxit! Allò  q millor sabia fer no només és jugar a tennis (n'hi ha molts altres jugadors bons), sinó creure q podia fer-ho millor i q havia de disputar cada punt com si fós l'última bola de cada partit!

Us imagineu q cadascun dels nostres jugadors disputés cada jugada com si es tractés de la darrera jugada de la final de la Champions, del Mundial, o millor encara, la darrera jugada de la promoció d'ascens o del darrer partit de lliga amb la salvació en joc!!!

Convicció i treball! Treball i convicció!

Com planificar...

Per a consultar les diapositives de planificació, cliqueu aquí

Power sessió 1: control de la càrrega

Per a veure el power de la sessió sobre control de la càrrega, cliqueu aquí

Tiempos modernos, entrenadores modernos

Dinámica de un grupo de trabajo

Planificación y cuantificación táctica

Estrategia para organizar un entrenamiento

Entrena como quieres jugar

Comencem...

Dilluns 13 comencem el curs amb els alumnes de segon!
Aquest any avançarem en el coneixement de noves formes didàctiques per a treballar als equips sèniors (moviments i evolucions, accions combinades col.lectives, rutines de joc, 11 contra 11 i treball d'estratègies); aprofundirem en el concepte de planificació; i incidirem en l'aspecte avaluatiu...

No és poc oi?
Si voleu consultar els apunts, cliqueu aquí

2014 desitjos de prosperitat...

Cada any q comença tenim tendència a fer propòsits! Propòsits q en moltes ocasions som  conscients no complirem, però ens ho proposem...
La gràcia dels propòsits està, precisament, en això! En pensar què podem fer per a millorar quelcom q creiem no hem fet prou bé l'any anterior...

Hem de ser realistes però i fer propòsits assumibles, del contrari, arribarem a final d'any i direm una i altra vegada allò de: "mira q m'ho havia proposat!"; o allò de: "l'any q vé sí!"

Els propòsits doncs, com en la planificació: objectius a curt i mitjà termini, no objectius a llarg plaç! Objectius fàcilment mesurables i q permetin anar veient l'evolució q fem!
D'aquesta manera segur q la nostra autoestima creixerà i la confiança en seguir el camí ens donarà l'energia per a no defallir a l'intent!

Això sí, ser realistes no vol dir deixar de somiar! No confonguem els termes...
Si no deixem volar la imaginació, de ben segur q el q fem serà quelcom semblant al q fem actualment i per tant, no hi haurà millora! Com diuen els "coach" si vols fer quelcom d'extraordinari comença per fer quelcom de diferent... Fins ara potser no t'ha anat tant bé com voldries, és moment de canvis!!!

Somiar s'ha de somiar, però dic jo, somnis realistes, assumibles i q es puguin anar ampliant a mesura q els anem aconseguint no?

Doncs això, molta energia per aquest 2014 i q els vostres somnis us portin allà on volgueu arribar!